Resultats de la cerca

Llicenciata en medicina, conreà també el dibuix i l’aquarella amb el pseudònim de Joan Sanuy Emigrà a Amèrica i s’installà a Buenos Aires Dins del camp del periodisme fou fundador de les revistes Caras y Caretas —de la qual dirigí la pàgina infantil— i El Negro Timoteo també fou collaborador a PBT Durant un temps residí a Montevideo Entre les seves obres cal esmentar Clarín de infantería , Vista de la Bahía de Montevideo 1899, Retrato del coronel Diego Lamas

Felip II li encomanà 1578 la confecció d’un catàleg de totes les obres de Ramon Llull, el qual catàleg després serví per a formar el fons lullià de la biblioteca d’El Escorial Escriví diverses obres en defensa de la doctrina de Ramon Llull, de les quals només fou publicada la Logica brevis et nova, amb uns comentaris seus originals 1584 La seva obra cabdal és l' Apologia lullianae doctrinae adversus Nicholai Eymerici calumnias , a la publicació de la qual s’oposà la inquisició 1611 i de la qual es conserven còpies a la Biblioteca Vaticana i a la Biblioteca Pública de Palma

S’inicià al Rugby Club l’Hospitalet i, en edat juvenil, fitxà pel Futbol Club Barcelona 1962 Amb aquest equip aconseguí un Campionat d’Espanya 1963 Disputà 5 partits amb la selecció espanyola i fou designat millor jugador de l’any del Campionat d’Espanya 1968

Format al Club Esportiu Júpiter, la temporada 1965-66 fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol Jugava de lateral i fou cedit al Badalona durant un període d’aquella mateixa temporada i a l’Sporting de Gijón en l’edició 1967-68 Pertanyé a l’equip espanyolista fins a la temporada 1976-77, en què disputà 132 partits de Lliga En deixar l’Espanyol jugà una temporada amb el Júpiter i es retirà Com a entrenador dirigí els equips del Júpiter, l’Europa i el Badalona, entre d’altres

Titulat el 1892 Pertany a la generació final del Modernisme, i desenvolupà la part més important de la seva obra a partir del 1900 Deixeble i collaborador de Gaudí, amb qui treballà fins el 1905, en fou un dels més importants codificadors de les idees arquitectòniques i potencià l’anomenat gaudinisme Dels seus edificis destaquen, entre altres, a Barcelona les cases Macari Golferichs 1901, la casa Isabel Pomar, el Frare Blanc i les esglésies de la Universitat Industrial i del Foment de Pietat Fora de Barcelona feu una sèrie de cases a la Colònia Güell, a Mallorca, l’església de Sant Miquel de…

Germà de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver i pare de Nicolau Maria , Santiago i Marià Rubió i Tudurí Estudià a l’acadèmia d’enginyers de Guadalajara, i el 1883 fou destinat a Maó per a projectar la reforma de la fortalesa militar, que interrompé en 1887-89 per a participar en la preparació de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 Retornat i establert a Barcelona, el 1904 inicià la seva collaboració amb la Companyia Anònima del Tibidabo per a la renovació del funicular i la urbanització de la muntanya El 1914 fou nomenat director general dels serveis d’enginyeria de l’…

Tipògraf de professió, milità en el liberalisme i collaborà en diversos periòdics d’aquest caràcter, especialment a  La Federación  1870, on signava com a El Músic Major , i a El Eco del Júcar  1854, que dirigí Inicià, juntament amb Josep Bernat i Baldoví, la publicació dels populars llibrets de falla Versos collocats en la falla del carrer de Sent Narcís , 1850 Versos allusius a la peixca de l’Aladroc , 1865 Destacà per la narració fantàstica La creu del matrimoni 1866, en prosa i en vers, amb inclusió intencionada de fragments en castellà, de to sarcàstic i a estones obscè, que fou objecte…

L’any 1697 participà com a mestre de camp en la defensa de Barcelona, assetjada pel mariscal Vendôme, durant l’ocupació francesa de Catalunya Lluità activament durant la guerra de Successió i continuà la resistència després de l’abandó de la causa austriacista per les tropes aliades 1713 actuà com a cap d’un regiment d’infanteria i com a general en la defensa de Barcelona assetjada per les tropes filipistes 1713-14 Ocupada Barcelona 11 de setembre de 1714, fou detingut i traslladat al castell d’Hondarribia País Basc, d’on fou traslladat l’any 1719 a Segòvia Fou alliberat el 1725 arran del…

Estudià dret a València i ocupà diversos càrrecs polítics des d’una militància progressista, com la vicepresidència del Consell Provincial i, de manera interina, la governació de Castelló Cronista de la ciutat, escriví una obra sobre el Desert de les Palmes i la monografia, publicada pòstumament, Historia de Castellón de la Plana 1888 Aquesta publicació constitueix un clar exemple de la historiografia romàntica, d’arrel liberal, que interpreta el passat local a partir del binomi liberalisme-absolutisme i conclou, finalment, que el poble castellonenc, des de l’Edat Mitjana fins a…

Fill de pagesos, després d’haver-se format a Tarragona com a barber sagnador, el 1716 ingressà com a practicant a l’hospital de la ciutat Cursà estudis de medicina a Montpeller i a París deixeble de Levret, intentà per primera vegada d’establir contacte científic amb Europa, mercès sobretot als seus viatges Altre cop a Catalunya, el 1724, exercí com a cirurgià militar, agregat als hospitals de Tarragona i València, i treballà, també, a la companyia de Gibraltar i Orà Fou nomenat cirurgià major de l’Hospital d’Algesires, i, posteriorment, passà a servir com a ajudant de cirurgia a l’armada Fou…