Resultats de la cerca

A l’alta edat mitjana tingué molta anomenada La seva festa se celebra el 20 de maig

Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i diplomat en Gestió Hospitalària per l’Escola d’Alta Direcció i Administració de Barcelona EADA Especialitzat en cirurgia ortopèdica i traumatologia i en gestió hospitalària, ha dirigit projectes de consultoria nacional i internacional És autor de nombrosos estudis i articles sobre sanitat i atenció a la dependència Director general de l’organització patronal de centres sanitaris La Unió Catalana d’Hospitals des del 1994, l’any 2008 accedí a la presidència d’aquesta organització Fou també vocal de la Junta Directiva del Foment del…

Aquest arrendatari de Sant Boi i del Prat de Llobregat, que es casà el 1812 amb Maria Albereda per tal de defugir el servei militar en la guerra del Francès, és autor d’un Llibre de politiqueses i curiositats amb anotacions que van des del 1805 fins al 1856 A més de notícies sobre esdeveniments familiars, sobre les collites i la climatologia, sobre els avenços tecnològics de l’agricultura del delta del Llobregat, el diari de Porcet conté informació sobre l’enderrocament de les muralles de Barcelona, sobre la febra groga del 1821 i sobre el còlera del 1854 És particularment àmplia…

Desenvolupà la seva carrera al Reial Club Deportiu Espanyol Fou campió de Catalunya de 3000 m obstacles 1944, 1945, 1947, 1948, 1950, 5000 m 1947, 10000 m 1945, 1948 i cros 1945, 1946, 1947, i campió d’Espanya de 3000 m obstacles 1945, 1946, 1948, 5000 m 1946, 1947, 10000 m 1945 i cros 1946, 1947, 1949, 1951 Participà dues vegades en el Cros de les Nacions 1949, 1951 i en els Jocs Olímpics de Londres 1948, on competí en 10000 m i 3000 m obstacles i fou el primer català finalista olímpic en la darrera prova Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya de 10000 m i 3000 m obstacles 1946 Un cop…

Llicenciat en Geografia, s’incorporà al departament de meteorologia de Televisió de Catalunya com a becari el 1993, i professionalment a partir de 1996, després d’un breu pas per Televisión Española Fou presentador dels programes El Temps dels telenotícies, i Espai Terra Morí en un accident de muntanya al Coll de Contraix, a la Vall de Boí A títol pòstum li fou atorgat el gener de 2013 el premi Pica d’Estats de periodisme turístic en la modalitat de televisió per un reportatge sobre l’Alta Segarra

Dirigí nombroses agrupacions corals, la majoria claverianes, com és el cas de Lo Porvenir de Martorell, La Terpsícore de Sant Boi, L’Artística del Llobregat i La Violeta de Cornellà Com a compositor, és l’autor de diverses sarsueles catalanes, com ara Les bodes de can Bardissa i Caramelles

Escriptor religiós, fou rector de Bigues i de Sant Boi de Llobregat Cap a la fi del segle XVIII publicà un Compendi o breu explicació de la doctrina cristiana en forma de diàlogo entre pare i fill , que tingué una extraordinària difusió hom en coneix més de setanta edicions al llarg del segle XIX i traduccions al castellà

Fill de Rafael Casanova i Comes Combaté com a alferes a les ordres de Manuel Desvalls, que defensava Cardona contra les tropes de Felip V Després de la capitulació de Barcelona pel setembre del 1714, passà a la casa pairal dels Bosc, a Sant Boi de Llobregat, on amagà el seu pare Cursà els estudis de dret a la nova Universitat de Cervera

Es formà a la Unió Esportiva Santboiana on es guanyà el sobrenom de Garri savi Jugà a l’equip de Sant Boi sorgit tot just després de la fundació i durant les dècades de 1920, 1930 i 1940 fou un dels jugadors catalans més destacats La seva posició era la de centre i mig d’obertura Guanyà la Copa d’Espanya 1931, 1933 i quatre cops la de Catalunya 1931, 1933, 1934, 1955 Fou cinc cops internacional amb la selecció espanyola Jugà molts anys al costat del seu germà Joan, conegut com Garri boig

Començà a jugar al Patín Club Skating, marxà al Sant Boi i passà a l’equip reserva del RCD Espanyol 1950-53, període durant el qual disputà alguns partits amb el primer equip Jugà al CP Sant Sadurní 1953-56, el FC Barcelona 1956-59, amb el qual fou campió de Catalunya 1957 i d’Espanya 1958, l’SFERIC de Terrassa 1959-60, l’Arrahona de Sabadell 1960-62, el CP Vic 1962-63, el CP Calafell 1963-65, com a jugador entrenador, i el CH Mataró 1965-67, amb el qual guanyà una Copa d’Espanya 1967 Tornà al Calafell com a jugador entrenador 1967-68 i continuà amb la mateixa tasca al CE Arenys…