Resultats de la cerca

S’inicià a l’Escola del Mar, i fou soci fundador del Club d’Escacs Barcelona 1921 i del Comtal Escacs Club 1923 Es proclamà campió de Catalunya individual 1924, 1931 i per equips amb el CE Barcelona 1921, 1922, 1923 i el Comtal EC 1924, 1925, 1931, 1933, 1940, 1944, 1950, 1951 Formà part de l’equip espanyol en tres Olimpíades 1927, 1930, 1931 Fundà la revista Els Escacs a Catalunya , que dirigí durant deu anys Actuà en partides simultànies i en partides comentades en quasi totes les entitats catalanes Impulsà la creació del Torneig Nacional de Barcelona, organitzat pel Club d’Escacs Barcelona…

Es formà com a jugador al Reial Club de Polo de Barcelona Guanyà cinc Campionats de Catalunya 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, sis Copes del Rei 1979-83 i 1989 i quatre Lligues 1978, 1980, 1981, 1982 Jugà amb la selecció espanyola Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984

Fou jugador de voleibol amb la Salle Condal i el Picadero Jockey Club, equip amb el qual aconseguí el Campionat d’Espanya i de Catalunya en diverses ocasions, i fou jugador de la selecció catalana i espanyola En rugbi, fou jugador del Medicina i de l’Universitari, amb el qual es proclamà campió d’Espanya universitari, i jugà amb la selecció catalana En pilota, en l’especialitat de mà, i competint amb el Club Natació Barcelona, fou dues vegades subcampió de Catalunya individual i campió de Catalunya en dobles Entre el 2008 i el 2012 fou president de la Federació Catalana de Tennis i de la…

Practicà tant el tir com l’esgrima Fou secretari general de la representació de Barcelona del Tir Nacional i principal responsable de la seva sala d’armes Fou el primer president de la Federació Catalana d’Esgrima 1922-23 El 1960 i el 1964 la Federació Espanyola d’Esgrima celebrà un trofeu per a juvenils i debutants amb el seu nom

Aficionat a la indústria del motor i a l’excursionisme, destacà com a realitzador amateur amb obres com Carrera de automóviles Tercera Peña Rhin 1923 i Real Moto Club de Barcelona 1924

Es llicencià en filosofia i lletres i fou professor de segon ensenyament, de primer a Eivissa, on difongué els objectius de la Renaixença Estrenà i publicà una vintena d’obres, entre les quals cal esmentar el drama històric Lo comte d’Empúries 1897, i altres drames com Les dues nobleses 1867, que classificà sota l’epígraf de «Cicle de les guerres en defensa de la llibertat i de la independència» i que hagué de vèncer nombroses dificultats de censura, La flor de la muntanya 1871, La pagesa d’Ivissa 1877, Set de justícia 1888, Lo desheretat 1901, i comèdies com Un agregat de boigs 1868 i Coses…

Nebot de Josep Tolrà de Bordas 1821-1890, eclesiàstic i historiador de la diòcesi d’Elna, fou descendent d’una antiga nissaga conflentina, que formà part de la burgesia honrada de la Catalunya del Nord Seguí la mateixa carrera d’advocat que el seu pare, a l’audiència de la capital del Conflent Collaborador com tots els erudits del temps del butlletí SASL , el seu interès per la història es desvetllà sobretot a l’entorn de Sant Miquel de Cuixà, monestir al qual dedicà l’obra St Pierre Orseolo, doge de Venise, puis bénédictin du monastère de St Michel de Cuxa, sa vie, son temps 928-987 1897,…

Davanter que s’inicià al CP Mollet i que a dinou anys arribà al primer equip Al final d’aquella primera temporada, el 1986, fou subcampió del món amb la selecció espanyola absoluta Quan deixà el Mollet jugà al Piera 1989-91, al Vic 1991-92 i al Cerdanyola 1992-97 i tornà al Mollet per jugar a primera catalana la temporada 1997-98, al final de la qual es retirà

És autor d’edificis interessants a Sant Feliu de Guíxols, i fou collaborador de “Vell i Nou” i “Revista Nova”

Fill de Lluís Barraquer i Ferré , es llicencià a Barcelona 1947 i es doctorà a Pamplona 1966 Director del servei de neurologia de l' Hospital de Sant Pau Des del 1976 fou professor extraordinari de neurologia de la Universitat de Navarra i professor associat de la Universitat Autònoma de Barcelona És autor d’un gran nombre de treballs de la seva especialitat sobre el sistema piramidal 1952, el sistema límbic 1955, el to muscular 1957, la fisiopatologia de l’espasticitat 1972 i la patologia vascular cerebral 1972, entre molts altres El 2009 rebé la Creu de Sant Jordi