Resultats de la cerca

Tractà diverses branques de la història natural, bé que s’especialitzà en l’estudi dels organismes unicellulars Escriví, entre altres obres, Histoire naturelle des infusoires 1840

Succeí el seu pare Alcetes I, juntament amb el seu germà Ambdós foren les estirps de les dues branques de la casa reial de l’Epir Una de les filles de Neoptòlem, Olimpíada, fou mare d’Alexandre el Gran

Fou professor a la Universitat de Berlín Investigà en les branques més elevades de l’àlgebra, en connexió amb la teoria de les funcions i dels grups Els nombrosos teoremes que duen el seu nom representen un enriquiment de l’àlgebra clàssica i constitueixen un dels punts de partida de l’àlgebra moderna

Amic de Ciceró, hom creu que fou un dels iniciadors del neopitagorisme a Roma Escriví obres sobre gramàtica Commentarii gramatici , sobre religió De dis i sobre diverses branques de les ciències naturals Pretor el 58 aC i defensor de la causa pompeiana, fou bandejat per Cèsar 46 aC i morí a l’exili

A partir dels anys trenta inicià l’estudi de diverses branques de l’àlgebra moderna que conduïren a la creació de l’àlgebra universal Estudià algebres lliures, teoremes d’isomorfisme i d’homomorfisme, reticles de congruències, reticles en general, sistemes equacionals, etc També cal remarcar les seves contribucions en mecànica de fluids, anàlisi numèrica i teoria nuclear

És autora dels reculls poètics Florida 1914-1919 1919 i Vida amorosa d’una dona 1964 Alguns dels seus poemes també es publicaren a La Revista i en l’antologia d’Esteve Albert, Les cinc branques Poesia femenina catalana 1975 Bona part de la seva obra gira al voltant de la música, la família i la natura

Contribuí a crear i desenvolupar moltes de les branques de la matemàtica pura i aplicada Foren transcendents les seves aportacions a la mecànica de fluids, anàlisi, probabilitat, teoria de les equacions funcionals, teoria generalitzada de la informació, etc Fou investida doctora honoris causa a les universitats de Gant i Bolonya, i nomenada membre de les acadèmies de ciències de París, Madrid, Varsòvia, Washington i Nova York

Era capità de l’exèrcit de Carles III d’Espanya El 1769 participà en l’expedició de Gaspar de Portolà a Califòrnia dirigí la primera de les dues parts de l’expedició de terra, amb la missió de recollir queviures i bestiar i dur-los a San Diego, on es reuniren les quatre branques de l’expedició Més endavant explorà la costa de la badia del Carmel i cregué deduir-ne la inexistència del port de Monterrey

Conegut sobretot com a narrador, ha publicat Aquell paisatge d’agost 1988, premi Benvingut Oliver, No mireu per l’ull del pany 1991, Històries inquietants 1996 i Temps de fang 2000, premi Modest Sabat 1997 A més, també ha publicat narracions infantils i juvenils, així com les obres dramàtiques L’àtic 1995, El bagul 2000 i Amigues 2002, el poemari Les branques de l’om fosc 1996 i les novelles Arran de pell 2004 i Temps de fang 2007

Fill d’Albert II, de la família Habsburg Compartí el govern amb el seu germà Leopold III les divergències sorgides conduïren a la divisió de Neuberg 1379, origen de les branques albertina i leopoldina dels Habsburg Albert conservà l’Alta i la Baixa Àustria Mort Leopold 1386 a la batalla de Sempach cantó de Lucerna, Suïssa, Albert, tutor dels seus nebots, ajustà una treva amb els suïssos Decretà la igualtat de nobles i plebeus davant la llei i dictà ordenances de tipus econòmic i comercial