Resultats de la cerca

D’ençà del 1925 s’installà a Madrid i fou la intèrpret de revista més destacada de la postguerra La seva creació més famosa fou Las Leandras

Filla d’una família nombrosa i humil, es dedicà a cantar de ben petita El 1950 fou contractada per l’orquestra La Sonora Matancera i començà a fer-se popular, al seu país i, sobretot, a fora Després del triomf de la Revolució Cubana, que sempre criticà, s’installà a Nova York, on encapçalà l’efervescència de la salsa al ritme del crit que la feu famosa Azúcar Després de La Sonora Matancera, inicià la carrera en solitari, acompanyada del conjunt de Tito Puente, amb qui feu vuit discos, i, després, de la formació Fania All Stars, amb la qual n’enregistrà vint-i-un També tocà i enregistrà…

L’any 1978 fundà, conjuntament amb unes amigues, la secció femenina d’hoquei del Club Egara Posteriorment, jugà amb l’Atlètic Terrassa 1982-91, amb el qual guanyà el Campionat de Catalunya 1988, i amb el Júnior de Sant Cugat fins que es retirà El 1992 obtingué la tercera posició al Campionat d’Espanya i el subcampionat de la Copa de la Reina Amb la selecció espanyola participà als Jocs Olímpics de Barcelona 1992, en els quals aconseguí la medalla d’or

Dedicada professionalment a l’ensenyament musical, s’inicià en el gènere poètic amb un primer recull, La cendra i el miracle 1989, al qual seguiren El lleu respir 1991, premi Rosa Leveroni 1990, Temperatura humana 1994,  Taques 1997, premi Miquel de Palol 1996, Llum de claraboia 2004, A la taula del mig 2009, premi Crítica Serra d’Or 2010,  On no sabem 2010, premi Vicent Andrés i Estellés 2009, A l’hotel, a deshora 2014 i La gota negra 2018 En narrativa és autora de les novelles  Les cambres del desig 1999 i  Tercer acte d’amor 2002, i dels reculls de narracions Diagnòstic lluna nova 1993,…

Filla de pares barcelonins, passà l’adolescència i la joventut a Palma, on fou deixebla de Gabriel Alomar i contragué amistat amb B Rosselló-Pòrcel Catedràtica de llengua i literatura castellanes a l’institut d’Almeria 1943, hi desenvolupà una tasca cultural i educativa rellevant És autora de diversos llibres de poemes en castellà Trigo del corazón 1946, Canción tonta en el sur 1948, i Palabras sin voz 1953 Pòstumament aparegueren  Como el ciervo corre herido 1955, Canto 1964 i Poesía última 1979 També conreà la narrativa  Estampas de la vida de Cervantes , el teatre, la biografia i la…

Estudià a l’Escola Normal de la Generalitat, a la segona promoció del pla professional Treballà durant 42 anys a l’escola pública, excellint en la seva tasca com a mestra parvulista Amb Montserrat Correig, Àngels Ollé i altres mestres, promogué, a Reus, una de les primeres escoles d’estiu d’àmbit territorial Ho feu des de la Secció de Pedagogia del Centre de Lectura Dirigí grups de treball i organitzà trobades de mestres Durant 10 anys, cada mes reunia grups de mestres per a crear i construir material didàctic Participà en cursos de formació permanent i escoles d’estiu fins i tot després de…

De posició benestant, rebé una sòlida formació cultural i durant els anys de joventut es relacionà amb el grup anomenat la Colla de Sabadell, especialment amb Joan Oliver i els germans Trabal Afectada de tuberculosi, el 1921 anà a la ciutat suïssa de Davos per tal de tractar la malaltia, on conegué el seu futur marit, amb qui tingué un fill Vídua 1929, posteriorment tingué una filla d’un segon matrimoni Durant la Segona República treballà a la Conselleria de Cultura de la Generalitat, però amb el franquisme hagué d’afrontar greus dificultats econòmiques, que s’agreujaren amb la mort del segon…

Competí sempre pel Club Gimnàstic Vilanova a les ordres de Celia Hernández Entre el 1981 i el 1986 fou campiona de Catalunya en totes les categories En l’absoluta, el 1986 aconseguí tots els títols estatals Disputà un Campionat d’Europa 1985, dos Campionats del Món 1985, 1987 i els Jocs Olímpics de Seül 1988 Guanyà la medalla d’or per equips i la de bronze individual en els Jocs Mediterranis 1987 Un cop retirada exercí d’entrenadora al seu club 1989-96, on formà gimnastes olímpiques com Esther Moya i Laura Martínez

Dirigí bona part dels millors marxadors catalans, a més d’alguns maratonians i fondistes, com Nacho Cáceres, Antonio Peña, Marco Antonio Cepeda i Víctor Morente Fou responsable del sector de marxa i membre del comitè tècnic de la Federació Catalana d’Atletisme, i professor de l’Escola d’Entrenadors Fou entrenador de la campiona d’Europa Mari Cruz Díaz i dels medallistes olímpics Daniel Plaza 1992 i Maria Vasco 2000, entre altres marxadors, com Emilia Cano, Eva Pérez, Celia Marcén, Teresa Palacio, Maite Gargallo, Josep Antoni González Cobacho, Francisco Botonero, Germán Nieto i Manuel Alcalde

Competí representant el club Milà i Fontanals i el Club Halterofília Barcelona Guanyà el Campionat d’Espanya en la categoria de 58 kg 2003 Assolí la tercera posició en els campionats estatals per federacions formant part de la selecció catalana 1999 Es proclamà campiona de Catalunya en sis ocasions 1999-2004 i fou subcampiona de la Lliga Catalana en unes altres cinc 1994-98 El 2003 guanyà el Campionat Internacional Silver Dragon a Cardiff en la categoria de 58 kg També s’adjudicà tres edicions del Trofeu Cèlia Peña Entre el 1998 i el 2004 baté més de quaranta rècords de Catalunya…