Resultats de la cerca

Emigrà a Amèrica, a Cuba, on s’establí a Santiago El 1882 ja era soci gerent de la casa Serradell y Cía El 1895 la companyia es convertí en Vidal, Serra y Cía, de la qual fou, amb el seu germà Carles, soci comanditari Ben integrat a la vida i activitats dels catalans residents en aquest país, formà part de la Junta de Beneficència, on, el 1892, fou vocal El 1895 retornà a Barcelona, on reprengué la seva activitat comercial formà part de la societat Martí i Llopart, com a soci comanditari, i més tard 1902 de la casa Teixidó i Rodes S en C Parallelament continuà com a comanditari de l’antiga…

És autor de diverses obres narratives de temàtica infantil, com ara Àlex & Cia, detectius 1997, L’ull de la mòmia 2000, premi Vicent Silvestre 1999, Àlex & Cia, delinqüents 2003, i de temàtica juvenil, Plom, més que plom 1993, premi Bancaixa, No em pots dir adéu 1998 i Roses negres a Kosovo 2000 Ha traduït Pena de mort 1997, de Victor Hugo, i La princesa de Babilònia 1998, de Voltaire

Fou l’introductor del sistema de pintatge o estampació de les sedes amb colors permanents, a la xinesa A partir del 1749 hom li concedí exempció de diversos drets, i el 1768 la seva fàbrica obtingué el títol de reial El 1769 la Junta de Comerç li concedí una pensió vitalícia perquè ensenyés les seves tècniques edificà una fàbrica al carrer de Montcada i l’anomenà veedor de les fàbriques d’indianes El 1785 s’oposà al privilegi atorgat a la Compañía de Filipinas per a introduir a Espanya i importar a Amèrica teixits de seda de l’Àsia, perquè considerava que això portaria la decadència de les…

Les dades que es tenen sobre ell són escasses Se sap que estigué actiu a Barcelona entre el 1878 i el 1902, i que la seva editorial, anomenada Guardia Rabassó y Cía, era una de les més importants de la Barcelona del final del segle XIX, i que publicava partitures de tots els gèneres en voga a l’època El 1895 amplià el negoci amb l’obertura d’una sucursal a Saragossa El 1902 Guardia Rabassó y Cía fou adquirida per una editorial més gran, Sindicato Musical Barcelonés Dotesio

Emigrà a Amèrica i s’installà a Cuba, a Santiago Des de 1894 era soci gerent de la casa Vidal, Serra y Cía, propietària del negoci comercial La California Arran del projecte de l’implantació d’impostos duaners sobre les mercaderies estacionades al moll, el 1903 s’organitzà una comissió per a protestar per aquesta mesura, i ell en formà part i, conjuntament amb Josep Hill i Antoni BatIle, també originaris de Sitges, es desplaçà a l’Havana per presentar allegacions Home emprenedor, el 1914 era, amb el seu germà Sebastià, soci comanditari de l’empresa Vidal, Serra y Cía, la qual esdevingué Sans…

Jove, emigrà a Amèrica i s’establí a Santiago de Cuba, on anaren també els seus germans Valentí i Francesc Dedicat a diversos negocis, el 1894 ja era gerent de la casa Mateos, Bori y Cía Més tard, quan aquesta es dissolgué, fou, amb altres, un important promotor en la constitució de la seva successora Bori, Batlle y Cía, de la qual també fou director Dedicat també a activitats bancàries, formà part del consell local del Banco Nacional de Cuba 1902 Home emprenedor i d’influència, fou membre de la junta directiva de la Cámara de Comercio de Santiago 1903 Integrà la comissió de comerciants…

Es formà a Llotja com a dibuixant Era cosí del pintor Agustí Rigalt i Cortiella, el qual, a més de fer dissenys de vitralls, tenia taller De la seva trajectòria professional inicial cal assenyalar la collaboració en l’empresa del decorador i moblista  Francesc Vidal i Jevellí , de la qual, des del 1884, fou l’encarregat de la secció dedicada a vitrall i vidre a l’àcid El 1887 muntà un taller propi de vidres pintats Fou professor de dibuix a l’Escola de Sords-Muts de Barcelona i professor auxiliar de l’Escola de Belles Arts Pertanyia a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona A l’Exposició…

Era posseïdor d’una bona tècnica i donà un gran impuls a la seva especialitat El 1855, juntament amb Josep Dardé i els fabricants de pianos Boisselot i Cia, assolí nombrosos premis en l’exposició internacional de París, fet que evidencià la importància de l’ebenisteria catalana de l’època

Metge, es dedicà també a la política fou ministre d’instrucció pública i de justícia, i més endavant representant del seu país a Portugal, Espanya i Bèlgica A part obres polítiques i mèdiques, en la seva producció literària, plena d’humorisme i de fantasia, sobresurten Tiempo perdido 1878, Por mares y por tierras 1889, Prometeo y Cía 1899 i Aguas abajo 1914, autobiografia inacabada

Fou ministre de Justícia 1920, de Finances 1921 i d’Afers Estrangers 1923 i diputat 1923-27 Retirat de la política i empresonat 1938-43 amb motiu de la prohibició del partit procomunista Tudeh 1949, fundà el Front Nacional Primer ministre 1951, nacionalitzà el petroli 1952 i assolí plens poders, però fou deposat 1953 pel general Zahedi d’acord amb la CIA i jutjat La pena de mort li fou commutada per presó