Resultats de la cerca

Vida De jove visqué a Cuba En tornar treballà a la ferreteria de la família a Manresa i es formà en el camp fotogràfic al costat del seu cunyat, el fotògraf Josep Casas El 1899 es casà amb Manela, germana de l’industrial cinematogràfic Joan Verdaguer, que l’introduí en el negoci El 1907 viatjaren plegats a Alemanya i es relacionaren amb productores europees Quan tornaren s’iniciaren en la venda d’exclusives per Europa de films de cases franceses i italianes, com la Pasquali Films de Torí El 1909 fundà amb Narcís Cuyàs Iris Films, i un any després obriren un despatx de representacions en…

Publicà tres opuscles polèmics sobre les pastorals del bisbe Fèlix Torres i Amat, entre els quals Algunas serias reflexiones sobre Jesucristo y sobre la carta pastoral del Ilmo Sr Don Félix Torres Amat, obispo de Astorga 1842

Es formà al Futbol Club Barcelona i a dotze anys anà al Reial Club de Polo Guanyà vuit Campionats de Catalunya 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, set Copes del Rei 1974, 1976, 1979-83 i cinc Lligues 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 Jugà 94 partits amb la selecció espanyola i participà en els Jocs Olímpics de Moscou 1980, on obtingué la medalla d’argent, i de Los Angeles 1984 Es retirà l’any 1988 És fill de Ricard Cabot Boix i germà de Ricard Cabot Durán, ambdós jugadors d’hoquei sobre herba

Es formà al Futbol Club Barcelona i l’any 1965 fitxà pel Reial Club de Polo de Barcelona Es retirà l’any 1984 havent guanyat el Campionat de Catalunya en nou ocasions 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1979, 1981, 1983, 1984, la Copa del Rei en vuit ocasions 1970, 1974, 1976, 1979-83, la Lliga en sis ocasions 1970, 1977, 1978, 1980, 1981, 1982 i obtingué un subcampionat de la Copa d’Europa 1979 Participà amb la selecció espanyola en els Jocs Olímpics de Mont-real 1976, de Moscou 1980, en els quals aconseguiren la medalla d’argent, i també als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 És fill de Ricard…

Es formà com a jugador al Futbol Club Barcelona, club en què jugà durant tota la seva vida esportiva com a defensa dret i amb el qual guanyà tres Copes d’Espanya 1942, 1944, 1947 Formà part de l’equip espanyol que participà en els Jocs Olímpics de Londres 1948 L’any 1958 abandonà l’hoquei Són fills seus els jugadors d’hoquei sobre herba Ricard i Xavier Cabot Durán

Soci del Reial Club de Tennis Barcelona des de l’any 1929, el 1934 fou finalista del Campionat d’Espanya de dobles al costat de JM Blanc i el 1940 en fou campió amb L Carles Fou directiu del Futbol Club Barcelona durant la presidència d’Enric Llaudet 1961-68 L’any 1969 fou fundador i primer president de l’Agrupació Esportiva Sarrià Fou president del Tennis Barcelona 1972-76

Fou el primer president de la Federació Catalana de Pentatló Modern, càrrec que ocupà en dues etapes diferents 1982-92, 2000-01 El 1994 es convertí en membre del Comitè Olímpic Espanyol, i optà a la presidència el 2002 També fou vicepresident de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya 1989-92 Presidí la comissió estatal de pentatló modern 1996-2000 i el 2013 accedí a la presidència de la Federació Espanyola de Pentatló Modern

Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer , continuà el negoci familiar És germà del colleccionista Emili Cabot Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona Banc Comercial, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Mostres, Cambra Oficial de Comerç i Navegació 1921-26, Centre Excursionista de Catalunya 1899 i Orfeó Català 1901-35 El 1900, en contra de la voluntat de la Junta i sobretot de Lluís Millet, accedí a la vicepresidència de l’Orfeó Català En molt poc temps aconseguí el suport de…

Membre de la Junta de Museus de Barcelona, promogué importants exposicions artístiques al Principat Adquirí a Viena el Sant Jordi de Jaume Huguet, actualment al Museu d’Art de Catalunya Llegà una important collecció de vidres al Museu d’Arts Decoratives de Barcelona És fill de  Francesc Cabot i Ferrer i germà de Joaquim Cabot

Vida i obra El 1922 inicià la seva carrera periodística Fou redactor de L’Esport Català 1925, redactor en cap de  La Publicitat  des del 1929 i director del setmanari Mirador  1932-36, al qual infongué esperit crític i rigor intellectual Collaborà, a més, a La Nau , La Nova Revista  i L’Opinió La seva obra, no gaire extensa, sobresurt per la concisió, la claredat i l’agudesa Molt vinculat a l’ Ateneu Barcelonès , fou membre del jurat dels premis Joan Crexells 1928-32 i Narcís Oller 1938 Defensà la necessitat de fomentar la novella catalana Exiliat a París el 1939, regentà una llibreria fins…