Resultats de la cerca

Governador de Sonora 1912-19, on introduí diverses reformes avançades, el 1919 entrà al govern de Venustiano Carranza, en el derrocament del qual participà Fou secretari de governació 1920-23 del nou president Obregón, el qual succeí 1924 Prosseguí la seva política de reformes reestructuració de l’exèrcit, reforma agrària, lluita contra el caudillismo i contra la influència nord-americana, la qual desencadenà la sublevación cristera , dirigida per catòlics intransigents, que ell combaté amb èxit Acabat el seu mandat el 1928, fundà el Partido Nacional Revolucionario, i, havent restat el…

Estudià als seminaris de Sogorb i de València, i es llicencià en dret a València Seguidor de Cánovas i, després, de Silvela, fou diputat a corts pel districte de Gandia en diverses legislatures Exercí una gran influència en els sectors conservadors valencians i de la Restauració

Descriví en les seves novelles l’explotació dels indis sud-americans i els problemes agraris connexos Huasipungo 1934, En las calles 1935, Huairapamushcas 1948, El chulla Romero y Flores 1958 i la trilogia Atrapados 1972, entre d’altres Fou ambaixador del Perú a l’URSS

Després d’uns inicis com a pintor, se centrà en la crítica d’art i el periodisme Publicà monografies, com Santpere, l’home i l’artista 1931, Las calles de Barcelona desaparecidas 1945, Efemérides barcelonesas del siglo XIX 1946, i collaborà en la redacció del Diccionario biográfico de artistas de Cataluña , que dirigí JFRàfols

Ordenat de sacerdot el 1915, aquest any es llicencià en teologia i filosofia i lletres, Arxiver oficial de la província d’Alacant 1930-63, tingué posteriorment altres càrrecs dins l’administració civil i militar, així com en institucions docents i eclesiàstiques Nomenat cronista oficial d’Alacant 1940, escriví nombrosos llibres d’història local, d’entre els quals sobresurten El marqués de Bosch de Ares 1951, El Cementerio de San Blas 1959, Alicante Ochocentista 1967 i, sobretot,  Alicante, sus calles antiguas y modernas 1974

Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1914, ingressà el 1915 a l’orde caputxí, on rebé el nom d’Andreu de Palma de Mallorca Intervingué en la revista “Estudis Franciscans” 1918-25 i fou bibliotecari del convent de Pompeia 1944-57 Pessebrista i filatèlic, escriví nombrosos articles i llibres d’història eclesiàstica i d’història local dels Països Catalans, d’un valor molt desigual, entre els quals es destaquen Mallorca en guerra contra el marxismo 1936, Els sistemes jurídics i les idees jurídiques de Ramon Llull 1936, Historia de la villa de Sant Felío de Codines 1946, Las calles…

Es llicencià en farmàcia a la Universitat de Barcelona 1923 i en dret a la Universitat de València 1932 Fou professor ajudant de química orgànica a la UB De nou a Manacor 1924, exercí d’advocat i fou inspector farmacèutic Collaborà en la premsa local de Manacor El 1925 fundà i dirigí el setmanari Manacor i, posteriorment, el també setmanari Arriba Com a escriptor, publicà una quinzena d’obres dramàtiques i en deixà inèdites una quinzena més Els anys 1945 i 1946 organitzà a Manacor les Festes de la Poesia També publicà diverses obres relacionades amb la farmacèutica, com Legislación…

Autor precoç, en l’adolescència començà a escriure novella i relat, i de 1947 a 1966 n'escriví més de 300, bàsicament del gènere del western , que publicà l’editorial Bruguera sota el pseudònim de Silver Kane , mentre cursava estudis de dret El 1948 guanyà amb Sombras viejas el Premi Internacional de Novella promogut per l’editor Josep Janés obra que, no obstant això, la censura franquista prohibí publicar Inicià aleshores un breu exercici de l’advocacia que abandonà pel periodisme, primer a El Correo Catalán i posteriorment a La Vanguardia , on arribà a cap de redacció El 1966 fou cofundador…

Impressor d’ofici Defensor de l’ús literari del català, escriví nombrosos poemes, romanços, colloquis, goigs en català,   publicats anònimament o amb les seves inicials BE, JE, E entre el 1794 i el 1802, en el Correo de Valencia i, principalment, en el Diario de València En la seva producció es combina la pràctica popularista de colloquis i romanços amb la composició de peces cultes d’una significativa ambició literària Entre aquestes destaquen les cançons reials  L’Àngel de l’Apocalipsi, apòstol d’Europa, honor d’Espanya i glòria de València  1798, dedicada a sant Vicent Ferrer, en silves i…

Fou seminarista al convent de franciscans de la Porciúncola, a Palma, del qual sortí Després de dedicar-se a ocupacions diverses finalment es decantà pel periodisme i la literatura El 1965 fundà i dirigí a Palma, juntament amb Jaume Pomar, la collecció de poesia “La Sínia”, dins la qual publicà A ritme de mitja mort 1965 i El temps feixuc , premi Ciutat de Palma-Joan Alcover del 1966 Publicà les novelles Els carnissers premi Ciutat de Palma del 1967, Cada dia que calles premi Ciutat de Manacor del 1969 i  Rera els turons del record 1970, obres marcades pel realisme social que…