Resultats de la cerca

Vida i obra De família modesta de procedència ciutadana, després d’uns primers estudis a l’Escolania de Lluc a partir del 1892 passà el 1895 al seminari de Mallorca, on aviat es dedicà a la poesia El 1900, el bisbe Campins el nomenà patge seu, i obtingué premis importants a certàmens i jocs florals a partir del 1903 Ordenat de sacerdot el 1905, aquell mateix any fou nomenat catedràtic de retòrica i poètica i perfecció de llatí al seminari Entusiasta del moviment catalanista —ja de seminarista ajudà Antoni M Alcover en l’Obra del Diccionari—, collaborà activament a la revista…

Llicenciat en filologia romànica a la Universitat de Barcelona, el 1977 es doctorà en literatures hispàniques a la University of Alberta del Canadà, país on fou professor de llengua i literatura espanyoles entre el 1976 i el 1977 El 1985 es doctorà en filologia romànica a la Universitat Autònoma de Barcelona i en fou professor entre els anys 1986 i 1992 Des del 1992 fins al 2002 fou professor titular de filologia catalana a la Universitat de Girona, i, des del 2003, catedràtic emèrit Especialitzat en l’estudi del teatre, ha publicat Entremesos…

Estudià medicina a Palma i a Gandia, on es doctorà 1756 Exercí a Cadis, des d’on passà a Veneçuela 1762 Hi regentà la primera càtedra de medicina que existí a la Universitat de Caracas 1763, en la qual fou confirmat per Carles III 1777 amb el títol de protometge de la província de Veneçuela El 1971 li fou retut homenatge a la Universitat de Caracas com a iniciador dels estudis mèdics en aquell país

S’havia incorporat a diversos circs ambulants per a documentar-se Publicà la revista Circo 1956-62 i obres de temàtica diversa Gaudí, assaig biogràfic 1961, Diálogos en el circo 1962, Deu anys de circ 1964, Historietes ximples 1965, Viatge per la costa catalana 1966 i Pobles, viles i ciutats Altafulla, Balaguer, Malgrat, Tàrrega 1966

Fou ordenat el 1882 i es llicencià en teologia i en dret canònic a Toledo 1885-86 Essent rector de Porreres dugué a terme la restauració del santuari de Monti-Sion Fou canonge magistral de la seu de Mallorca 1893-98, catedràtic al seminari i vicari capitular a la mort del bisbe Cervera 1897, i el 1898 fou nomenat bisbe de Mallorca a instàncies del clergat de la diòcesi Tingué com a vicari general Antoni M Alcover Del punt de vista religiós destaquen les seves pastorals, la reforma del pla d’estudis del seminari i la introducció dels nous corrents litúrgics i la condemna de l’urbionisme com a…

Eclesiàstic, fou rector del Soler Rosselló i estigué relacionat amb el grup de Tuïr Li han estat atribuïdes les traduccions al català del Joseph de Charles-Claude Genest Josep reconegut per sos germans, tragèdia en cinc actes , i Il Giuseppe riconosciuto en dos actes i La morte di Abele , ambdues de Metastasio totes es conserven manuscrites Bibliografia Vila, P 2001 “El teatre de l’època de la Illustració”, dins Rossich, A Serrà Campins, A i Valsalobre, P Prats, D ed El teatre català dels orígens al segle XVIII Kassel, Reichenberger, p 97-98

Vida i obra El 1761 es doctorà en dret civil i canònic per la Universitat Literària de Mallorca fou un advocat de prestigi i participà en la fundació de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País i en la del Collegi d’Advocats de Palma i fou bibliotecari episcopal És el pare del també escriptor Guillem Roca i Reus En la seva literatura predomina el vessant burlesc de la literatura barroca A part d’algunes allegacions jurídiques, en vida només publicà uns pocs poemes al Diari de Buja  1812 Ja mort ell, el 1851, aparegué impresa com a anònima la Comèdia del misser miserable , també…

Vida i obra De condició humil, tota la vida feu de pagès Fou conegut, sobretot, amb el nom de Tià de sa Real , en referència a la possessió de sa Real en la qual els seus pares feien de masovers Adquirí fama de bruixot, perquè, segons la tradició oral, feia prediccions que es complien, endevinava fets ocults i obrava altres prodigis, fets els quals li ocasionaren algun conflicte amb la inquisició Per la seva gran facilitat per a improvisar versos feu que, des de ben jove, participés en els combats de glosadors, en què vencé repetidament oponents d’anomenada, la qual cosa li donà un gran…

Feu els estudis eclesiàstics al seminari de Mallorca i es llicencià en teologia 1963 a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma S’especialitzà en litúrgia a l’Ateneu Anselmià de la mateixa ciutat 1963-65 Ordenat sacerdot el 1962, des del 1970 fou professor de teologia sacramental i litúrgica del Centre d’Estudis Teològics de Mallorca —que dirigí entre el 1984 i el 1990— i de l’Escola Universitària Alberta Giménez des del 1975 Fou coordinador de l’àmbit religiós a les Illes Balears del Congrés de Cultura Catalana, i membre de la Comissió Interdiocesana per a la Versió dels Textos Litúrgics…

Es llicencià en medicina el 1945 a la Universitat San Carlos de Madrid, on també es doctorà l’any 1962 Fou cap dels Serveis de Cirurgia de la Clínica Naval de les Balears 1958, a Palma, professor associat de la Universitat de Barcelona 1974-86, i president de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma 1978-91 La seva tasca científica ha rebut diversos premis Ha collaborat en algunes revistes científiques i, des del 1975, és magister de la Maioricensis Schola Lullistica S’ha centrat en l’estudi de la història de la medicina a Mallorca i en l’estudi biogràfic de determinats personatges…