Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Gregori de Nazianz
Cristianisme
Doctor de l’Església, dit el Teòleg.
Fill de Gregori I, bisbe de Nazianz, i de santa Nona, es formà a Cesarea de Palestina i a Cesarea de Capadòcia, a Alexandria i a Atenes, on conegué Basili el Gran El pare l’ordenà de sacerdot, però ell fugí a la solitud Administrà un quant temps el bisbat del pare, difunt, i fou nomenat cap de la minoria ortodoxa de Constantinoble El concili I de Constantinoble l’entronitzà com a patriarca, però aviat es tornà a retirar Bon poeta i orador dotat, deixà 45 discursos Amb Basili el Gran i Gregori de Nissa forma el grup dels tres grans capadocis La seva festa se celebra el 2 de gener
Areteu
Metge grec, que treballà a Alexandria, autor de dos llibres, d’una gran precisió clínica, sobre les malalties agudes i cròniques.
Gregori Taumaturg
Literatura
Cristianisme
Bisbe i escriptor.
Convertit al cristianisme a 14 anys, fou deixeble d’Orígenes Bisbe de Neocesarea de Capadòcia ~240, evangelitzà la Capadòcia i el Pont La llegenda dels seus miracles li valgué el títol de Taumaturg Deixà, entre altres escrits, un panegíric d’Orígenes La seva festa se celebra el 17 de novembre
Basili el Gran
Cristianisme
Teòleg i bisbe de Cesarea (370-378).
Deixeble del retòric Libani i estudiant a Atenes, tornà el 356 a Capadòcia, des d’on emprengué un llarg viatge d’informació 357-359 prop dels ascetes i monjos d’Egipte, Palestina, Síria i Mesopotàmia al retorn es retirà amb alguns amics a Neocesarea, a la riba de l’Iris, per tal de fer-hi vida eremítica regla de sant Basili Des del 363 fou conseller d’Eusebi, bisbe de Cesarea, que l’havia ordenat sacerdot 358 en succeir-lo com a bisbe 370, esdevingué el successor d’Atanasi com a capdavanter de l’ortodòxia enfront de l’arianisme i de les pressions imperials Mantingué cordials…
Marc Claudi Tàcit
Història
Emperador romà (275-276).
Elegit pel senat per succeir LD Aurelià 275, desféu els hèruls i els gots al Pont Morí assassinat, traït per les pròpies tropes
Nicèfor II Focas
Història
Emperador d’Orient (963-969).
General de l’exèrcit, es distingí contra els àrabs, als quals arrabassà Creta 961 L’exèrcit, d’acord amb Teòfan, vídua de Romà II, el proclamà emperador per aclamació Emprengué diverses campanyes bèlliques a Orient conquesta d’Antioquia el 969 i a Occident, contra els búlgars, aliat amb els prínceps de Kíev També envià els seus generals a Itàlia per combatre els àrabs de Sicília i l’emperador germànic Otó I Malvist per la seva política fiscal, fou víctima d’una conjura ordida per Teòfan —que ell havia esposat— i el seu nou amant Joan Tsimiscés futur emperador Joan I
Heracli I
Història
Emperador bizantí (610-641).
Fill de l’exarca de Cartago, Heracli, intervingué en l’enderrocament de l’usurpador Focas i fou proclamat emperador Políticament, es trobà amb les incursions dels perses, que prengueren Antioquia 611, Jerusalem, d’on s’endugueren la Vera Creu 614, i Egipte 619, i amb les amenaces dels llombards a Itàlia i dels àvars, arribats fins a Constantinoble Concentrà els seus esforços a combatre els perses, i els vencé el 628 Cosroes II fou assassinat i tornà solemnement a Jerusalem la creu de Crist 631 A la península Ibèrica perdé els últims reductes de les possessions bizantines Acabà el seu regnat…
Saba
Cristianisme
Monjo palestí.
Al desert de Judà, organitzà 478 la ‘gran laura’, anomenada avui Mar Saba, que arribà a aplegar vora de cinc mil monjos, i la ‘nova laura’ a Teqoa 508 Defensor de l’ortodòxia, prengué part en la lluita contra l' origenisme i el monofisisme La seva festa se celebra el 5 de desembre
Auxenci
Cristianisme
Bisbe arià de Milà (355-75).
Imposat per Constanci, fou el sostenidor dels arians occidentals i prengué part important en el concili de Rímini 359 s’enfrontà amb Hilari de Poitiers, i fou condemnat, però el favor de l’emperador Valentinià el salvà de l’exili El succeí Ambròs
Eunomi
Cristianisme
Bisbe de Cízic, a l’Àsia Menor (360).
Fou l’exponent principal dels anomeus, després del seu mestre Aeci Fou exiliat per l’emperador Teodosi Les seves obres, la més important de les quals és l' Apologia , provocaren diversos escrits de refutació de Basili el Gran, Gregori de Nissa, etc i quasi totes foren cremades per ordre imperial