Resultats de la cerca
Es mostren 656 resultats
Ernesto Cardenal

Ernesto Cardenal
© Ferran Torné
Literatura
Cristianisme
Poeta i sacerdot nicaragüenc.
Nascut en una de les famílies més riques i influents de Nicaragua, renuncià a la carrera de dret per seguir una vocació literària Després de graduar-se en lletres per la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic, viatjà als Estats Units, on es doctorà per la Columbia University de Nova York, i el 1957 conegué l’escriptor i monjo trapenc Thomas Merton , que tingué en ell una influència decisiva Després d’estudiar teologia al seminari de La Ceja Colòmbia, el 1965 s’ordenà sacerdot El 1966 fundà a Nicaragua la comunitat cristiana de Solentiname, que fou també un centre d’oposició a la dictadura…
Pèire Cardenal
Música
Trobador occità.
El 1204 era al servei del comte Ramon VI de Tolosa, si és el Petrus Cardinalis al qual es refereix un document notarial De nen estudià en un monestir, on li ensenyaren a llegir i a cantar No se sap si fou sacerdot, encara que escriví un notable nombre de poemes dedicats a la Mare de Déu Tan sols tres de les noranta composicions poètiques que se li atribueixen duen música la melodia Un sirventes novel voill comensar és original, però en canvi Ar mi posc utilitza la de Non posc sofrir , de Giraut de Bornelh, i Rics hom que greu ditz fa servir la de Vas vos soplei , de Raimon Jordan Segons la…
Peire Cardenal
Literatura
Trobador occità.
De família noble, sembla que abandonà el clergat i fou conseller de Raimon VI de Tolosa, i també serví a Raimon VII, però, quan Tolosa passà als francesos, trobà refugi a Montpeller Tota la seva obra conservada és satírica i fou escrita entre el 1216 i el 1271, en els moments de la croada contra els albigesos i de la invasió francesa d’Occitània Els seus sirventesos són de tema polític, social i moral Profundament religiós, atacà els abusos i la corrupció del clergat, que anomenava “messatge d’Anticrist”, dels rics i dels invasors francesos, amb una violència i una acritud que el…
Carles Dinarés Cardenal

Carles Dinarés Cardenal
Arxiu C. Dinarés
Rem
Remer i entrenador.
Format al Reial Club Marítim de Barcelona, el 1989 quedà semifinalista en el Campionat del Món juvenil d’outrigger de quatre L’any següent quedà sisè en el Match International Sènior, també amb un outrigger de quatre Fou campió d’Espanya d’outrigger, en embarcació de dos 1991 Disputà tres Campionats del Món 1989, 1996, 1997 i obtingué una medalla de bronze als Jocs Mediterranis 1997, en doble scull pes lleuger Fou gerent de la Federació Catalana de Rem 1998-2004 i director executiu del Mundial de rem de Banyoles 2004 Als Estats Units, fou entrenador de la University of Washington, a Seattle…
Carles Pena Cardenal
Altres esports nàutics
Navegant i dirigent esportiu.
Vinculat al Club Natació Barcelona, després de la Guerra Civil Espanyola fou clau en el reconeixement del patí de vela com a modalitat Ocupà el càrrec de president comodor de la International Patin Saling Association Fou campió d’Espanya en la classe MFI i subcampió en snipe Tingué diferents responsabilitats al CN Barcelona i a la Federació Espanyola de Vela i exercí de secretari de la classe finn Al marge de la vela, fou directiu del Reial Club Deportiu Espanyol i un dels fundadors del Saló Nàutic Internacional de Barcelona L’any 1982 publicà Cómo organizar una regata Collaborà en revistes…
Salvador Cardenal i Fernández
Salvador Cardenal i Fernández en un gravat de l’època
© Fototeca.cat
Metge i cirurgià.
Es llicencià a Barcelona el 1872 fou deixeble de Letamendi i amplià els estudis en diversos llocs d’Europa fou deixeble de Billroth i de Kocher El 1879 fou nomenat director de l’Hospital del Sagrat Cor, de Barcelona, recentment creat, i ocupà aquell càrrec fins a la mort a través de l’escola de cirurgia que hi constituí, convertí aquest centre en un dels més importants de la cirurgia catalana Practicà i ensenyà les doctrines de Lister i tingué la prioritat en la divulgació dels mètodes antisèptics Entre els nombrosos treballs mèdics que publicà es destaca el Manual práctico de cirugía…
Domingo Cardenal y Gandasegui
Enginyer de camins, canals i ports riojà.
Sobre un avant-projecte original de l’enginyer Pere d’Andrés i Puigdollers, que transformà profundament, dirigí la construcció del canal d'Urgell fins a l’acabament de l’obra 1865 i, posteriorment, es féu càrrec de la direcció de la Compayia del Canal, creada per a la seva explotació Escriví uns interessants Apuntes Históricos 1894, publicats el 1900 en què s’expliquen les vicissituds que envoltaren l’obra i les dificultats dels primers anys d’ús del canal
Pablo Antonio Cuadra Cardenal
Literatura
Teatre
Poeta i dramaturg nicaragüenc.
Poeta d’avantguarda, escriví, entre d’altres, Poemas nicaragüenses 1933, El jaguar y la luna 1959, Zoo 1962 i Cantos del Cifar 1971 Del seu teatre es destaca l’obra d’intenció política Por los caminos van los campesinos Els anys trenta estigué molt relacionat amb el grup d’intellectuals catòlics espanyols a l’entorn de Rde Maeztu i propugnà un ideal d’Hispanitat d’arrels tradicionalistes Del 1954 al 1998 fou codirector del diari La Prensa Fou membre 1945 i director 1964-2002 de l’Academia Nicaragüense de la Lengua i rebé, el 1991, el premi Gabriela Mistral atorgat per l’OEA
José Sáenz de Aguirre
Cristianisme
Cardenal i teòleg castellà.
Monjo de San Millán de la Cogolla 1645, ensenyà teologia al collegi de San Vicente i a la Universitat de Salamanca Conciliador, intervingué en les controvèrsies teològiques quietisme, jansenisme, es mantingué neutral en l’afer de auxiliis DBáñez , molinisme i arbitrà en la controvèrsia monàstica entre Mabillon i l’abat Rancé Com a teòleg, es caracteritzà per un retorn als Pares, i sobretot a Anselm de Canterbury Sancti Anselmi theologia , 1678-81 La seva obra antigallicana li meresqué d’Innocenci XI el cardenalat 1686 És conegut també pel recull que féu dels texts dels antics…
Jean-François-Paul de Gondi
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític, conegut amb el nom de cardenal de Retz.
Eclesiàstic intrigant, figurà entre els promotors de la guerra de la Fronda 1648-49, però el desig d’obtenir el capel cardenalici li féu trair la causa En morir el seu rival Mazzarino, aconseguí el favor del rei Lluís XIV, rebé l’abadia de Saint-Denis i acomplí missions diplomàtiques importants, sobretot a Roma Escriví les Mémoires fins el 1655, un llibre considerable per la riquesa d’estil i la penetració psicològica
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina