Resultats de la cerca

Ingressà al seminari diocesà de l’Assumpció per iniciar la formació sacerdotal El 1981 fou ordenat prevere per Ricard M Carles i Gordó, aleshores bisbe de Tortosa Fou director espiritual del Seminari Diocesà i delegat diocesà de la Pastoral Vocacional abans d’accedir al ministeri episcopalment El juny del 2003 fou nomenat bisbe de Vic pel papa Joan Pau II L’agost del 2021, amb la renúncia al càrrec del bisbe Xavier Novell, fou designat administrador apostòlic de la diòcesi de Solsona

Fill de Rafael Casanova i Comes Combaté com a alferes a les ordres de Manuel Desvalls, que defensava Cardona contra les tropes de Felip V Després de la capitulació de Barcelona pel setembre del 1714, passà a la casa pairal dels Bosc, a Sant Boi de Llobregat, on amagà el seu pare Cursà els estudis de dret a la nova Universitat de Cervera

Agent de negocis establert a Barcelona, afrancesat i anticlerical, fou comissari de policia de Barcelona en produir-se l’ocupació napoleònica el 1808 Desarticulà tres conspiracions contra els ocupants 1808-09 i formà part de la Comissió d’Emigrats que s’emparà dels béns dels barcelonins absents Fou regidor 1809 i comissari de l’ajuntament El mariscal Augereau el destituí 1810 a conseqüència dels abusos comesos, i el deportà a França

Dominicà, fou mestre del Sacre Collegi sota Martí V Bisbe de Bossano Sardenya el 1424, d’Elna 1425-26, de Vic, si més no nominalment 1426-31, i de Girona 1431-36 Investit cardenal 1431, prengué una posició favorable al papa Eugeni IV en el conflicte entre aquest i el concili de Basilea Sembla confirmar-se l’atribució a ell de les obres De potestate papae et concilii , en dues versions, llarga i abreujada, un Sermo ad Chorum pro dominica 3ª Adventus , pronunciat davant la cort papal el 1432, i una Memoria , a Eugeni IV les dues darreres obres, inèdites

Protonotari apostòlic i cambrer secret d’Alexandre VI 1498 Assistí com a testimoni al casament de Lucrècia Borja amb Giovanni Sforza 1493

Interrompé successivament les carreres eclesiàstica i militar i menà una vida desordenada i accidentada Reclòs a la presó anomenada dels Ploms de Venècia, acusat de pràctiques ocultistes 1755, aconseguí una espectacular evasió, que narrà a la Histoire de ma fuite 1787-88 Viatjà per tot Europa —fou empresonat a la Ciutadella de Barcelona 1768 pel comte de Ricla, capità general de Catalunya— i conegué els personatges i ambients més refinats de l’època Home típic de la illustració setcentista, epicuri i racionalista, és recordat sobretot, i injustament, per la varietat de les seves aventures…

Catedràtic 1968-86 de literatura en un institut de València, des del 1986 fou professor titular del Departament de Filologia Espanyola de la Universitat de València La seva obra, intimista, molt marcada pel desarrelament, fou molt significativa en la lírica gallega contemporània Palabra de honor 1967, Memoria dunha edá 1976 i, sobretot, el cicle Mesteres 1976, finalista del Premi Nacional de la Crítica 1976 i  Liturxia do corpo 1983, que aplega el més destacat de la seva obra Posteriorment, publicà  Noite do degaro 1994,  Do tempo posuído Poesía 1960-2000 2003,  Herdo do canto 2006,  Caeira…

Soci del Club de Tennis de la Salut des de l’any 1950, fou membre de la seva junta directiva 1958-72 i fou declarat soci d’honor de l’entitat L’any 1960 impulsà la fundació de l’escola de tennis del club, pionera a l’Estat espanyol Entre el 1962 i el 1972 fou membre electe i tresorer de la federació catalana i directiu de l’espanyola, de la qual fou vocal 1966-70 En el mateix període fou capità de l’equip espanyol de la Copa Galea, i aconseguí dos títols 1968, 1969 Endegà diversos torneigs, entre els quals destaquen la Copa Internacional Valerio i el Campionat Salvador Viada Rebé la medalla…

Fundà, a Barcelona, el Club de Futbol Carmelo, i a Ourense, la Societat Orensana de Futbol, actual Club Deportivo Orense El 1949 entrà al cos de Bombers de Barcelona i collaborà en la creació dels equips de futbol, basquetbol i voleibol Com a entrenador de voleibol, aconseguí tres Campionats d’Espanya 1951, 1955, 1957 i dos Campionats de Catalunya 1951, 1952 amb l’equip dels Bombers També dirigí la selecció de Barcelona, que guanyà quatre Campionats d’Espanya per regions durant els anys cinquanta Posteriorment entrenà el Picadero 1966-73, amb el qual aconseguí dues Lligues i dues Copes…

Format a la Sala d’Armes Montjuïc, guanyà diverses medalles en campionats catalans i estatals de categories inferiors Com a absolut fou campió d’Espanya per equips de segona categoria 2008 i campió de Catalunya individual 2008, 2010 Té el títol estatal d’àrbitre de sabre