Resultats de la cerca

Vida Home polifacètic i molt lligat als cercles avantguardistes de França, el 1936 assumí la direcció de Laya Films a instàncies del seu amic Jaume Miravitlles, cap del Comissariat de Propaganda de la Generalitat durant la guerra A França fou membre del grup esquerrà Octobre i collaborà amb films de Jean Renoir, Jacques Becker o Pierre Prévert Pintor, decorador, escriptor cinematogràfic, tenia idees pròpies respecte al cinema i per afinitat ideològica era proper a l’anarquisme vitalista que havia viscut en cercles polítics i artístics a la França de preguerra Fou un creador i al mateix temps…

Deixebla de MRiu i Riu, es formà a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1981 i on exerceix la docència com a professora titular des del 1984 La seva recerca s’ha centrat en les fonts notarials de la baixa edat mitjana, l’aplicació de la informàtica en la documentació escrita i en els registres arqueològics medievals i l’arqueologia experimental És autora de nombroses publicacions, de les quals destaquen Camp i ciutat a la Catalunya del segle XIII 1988, L’oppidum ibèric de l’Esquerda amb M de Rocafiguera 1994 i Experimentació arqueològica sobre conreus medievals a l’Esquerda, 1991-…

Forma part del Club Esportiu Vilanova i la Geltrú des de la temporada 2006-07, amb el qual ha guanyat dues Copes Catalanes 2010, 2011, la primera com a jugador i la segona com a entrenador

Germà de Josep Castanyer i Fons  Fou collaborador de les revistes Germania 1924-1926, Nostre Teatre , Taula de Lletres Valencianes , el Camí , el Timó i El País Valencià Fou membre fundador 1931 del Centre d’Actuació Valencianista responsable de publicacions i propaganda i del Partit Valencianista d’Esquerra Signatari de les Normes de Castelló el 1932 i membre de l’equip director de PROA Durant la guerra del 1936, fou designat 1937 Comissari de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial de València amb Francesc Bosch i Morata de conseller, i membre 1938 de la Comissió…

Durant la Segona República fou un destacat militant i dirigent del valencianisme president 1934 i responsable de relacions 1935 del Centre d’Actuació Valencianista i president del Partit Valencianista d’Esquerra 1935, aquest mateix any fou nomenat director de la publicació El País Valencià , on escriví sota el pseudònim de Batiste Conca Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de València 1935-36, ocupà diversos càrrecs president de la Comissió d’Instrucció Pública, de la Comissió Pro Estatut i encarregat de Colònies, del Tràfic, del Centre de Cultura Valenciana, de la Junta de Protecció de Menors…

Llicenciada en filologia catalana a la Universitat de Barcelona 1993, el 1997 es doctorà en filologia romànica amb la tesi titulada Formes de la follia a l’Edat Mitjana Estudi comparatiu de textos medievals i representacions iconogràfiques Professora del departament de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de Barcelona 1998-2013, en aquesta institució ocupà també el càrrec de directora acadèmica del màster de Literatura en l’Era Digital 2012-13 Fou també professora dels Estudis d’Humanitats i Filologia 1999-2007 i Llengües i Cultures 2007-09 de la Universitat…

El 1962 es llicencià en dret i filosofia i lletres a la Universitat de València i es doctorà 1970 en filologia francesa a la Universidad Complutense de Madrid Des del final de la dècada del 1960 i fins al 1980 fou director de diferents instituts de batxillerat El 1980 ocupà la càtedra de filologia francesa a l’Escola Universitària de Magisteri Entre el 1981 i el 1983, fou director adjunt de l’Institut de Ciències de l’Educació ICE i és vicerector de l’Estudi General Lullià des del 1991 Com a investigador ha treballat el camp de la lingüística i la investigació històrica En aquest àmbit, cal…

De família valenciana i establert a València, milità en el valencianisme polític progressista i collaborà a “Germania” i a “Taula de Lletres Valencianes”, entre altres publicacions Exiliat a París, publicà el recull poètic Miratge 1954

Es donà a conèixer en els cercles literaris gironins de postguerra i formà part de l’equip iniciador de la revista “Presència” També collaborà a IDestinoa i “Tele-estel” És autora dels llibres de poesia Cançons del dolor del temps 1949 i Retrobar-me en la terra 1958 Guanyà la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana celebrats a París el 1959

El seu pare, Esteve Fontfreda, establí una empresa tèxtil a Tortellà 1914, posteriorment dedicada a la fabricació de calçat funcional amb una sola de goma Als anys quaranta la direcció de l’empresa passà als seus fills Joan i Lluís Tortellà, Garrotxa 1922 – Barcelona, Barcelonès, 12 de gener de 1997, els quals convertiren el calçat en una bota de lona amb sola vulcanitzada procedent de pneumàtics, i que registraren com a Chiruca, diminutiu de Merè nom de la seva mare en gallec Pel seu baix cost, resistència i funcionalitat fou popular als anys seixanta i setanta, especialment…