Resultats de la cerca

El 1464, durant la guerra contra Joan II, era oïdor de comptes de la Generalitat de Catalunya i capità de Ripoll i de Sant Joan Acusat injustament de traïció a la causa del Consell del Principat, fou empresonat per Joan de Deça, cosí del rei Pere de Portugal, el qual, però, n’ordenà l’alliberament Fou assassinat al novembre del mateix any pels seguidors d’Arnau Guillem de Campllong, veguer de Ripoll, quan aquest es passà al bàndol de Joan II

És autor d’una creu d’argent, conservada al museu de Vic, i, possiblement, de la creu del Vilar, de Castellbell 1599, prototip de les creus del segle XVII

Vida S’inicià en el cinema amateur rodant curts com ara L’home que jo he mort i La medicina , amb Josep Maria Ponsetí i Josep Arrufat, i els documentals Ibiza i L’Escola del Mar , que foren guardonats 1935-36 Secretari de l’Associació de Cinema Amateur del FAD 1935 i jurat en concursos amateurs , escriví esporàdicament a "Films Selectos" 1930-37 També realitzà actualitats a Barcelona i València, i documentals i noticiaris per al Comissariat de Propaganda de la Generalitat, en collaboració amb Ramon Biadiu 1936-37 Dirigí i muntà Un día de guerra en el frente de Aragón 1936, primer curt…

Davanter format al planter del Futbol Club Barcelona, jugà al filial Club Deportiu Condal 1964-66, alternant aparicions al primer equip, on debutà a la Lliga al novembre del 1965, i amb el qual guanyà la Copa de Fires 1967, en què marcà 3 gols Fou cedit al Centre d’Esports Sabadell la temporada 1968-69, i de retorn al Barcelona hi jugà quatre temporades com a extrem 1969-73 i es proclamà campió de Copa 1971 Amb el Barça jugà 63 partits de Lliga i marcà 13 gols Limitat per les lesions, passà al Castelló 1973-74 i al Sant Andreu 1974-75 i decidí retirar-se, passant a fer d’entrenador Fou…

S’inicià al Futbol Sala Navarcles 1996-2000, i des del 2000 juga al Futbol Sala Gironella, amb el qual aconseguí l’ascens a la màxima categoria estatal el 2004 Ha guanyat quatre Copes Catalunya, les tres darreres de forma consecutiva 2009, 2010, 2011 Entre el 1998 i el 2008 formà part de la selecció catalana absoluta, amb la qual aconseguí dos subcampionats d’Espanya 1998, 2003

S’inicià al Grup d’Esports Badia Solé i al CE Manresa Fou president del Bàsquet Manresa Joviat quan el primer equip femení jugava en la primera divisió estatal Abandonà la presidència quan el club es fusionà amb el CB Manresa 1990 i formà un nou club sota el nom de CB i GE Manresa Posteriorment fou gerent de l’Igualada Hoquei Club 1990-94 durant el període de major èxit del club, en el qual s’aconseguiren dues Copes d’Europa 1993, 1994, dues OK Lligues 1992, 1994, dues Copes del Rei 1992, 1994 i una Copa Intercontinental 1994 Entre el 1994 i el 1997 exercí de gerent del Bàsquet Manresa SAE,…

Membre del Centre Excursionista de la Comarca de Bages i del Grup Cavall Bernat, el 1975 ingressà al Grup d’Alta Muntanya i Escalada Ha format part d’expedicions a Grenlàndia 1972, l’Hindu Kush 1973, el Makalu 1976 i el Lhotse 1980

Vida i obra Estudià dret Per motius familiars, passà a residir de petit a Portugal i s’hi mantingué relacionat sempre Hi donà a conèixer aspectes de la cultura i de la política catalanes i divulgà a Catalunya la cultura portuguesa en articles i conferències, bona part dels quals foren recollits en volum Portugal artístic 1905 i Portugal literari 1912 Traduí obres del portuguès al català i al castellà i és autor d’una antologia de poetes portuguesos en versió catalana, Atlàntiques 1913, i d’una de prosistes, Contistes portuguesos 1913 Poesia i prosa 1905, prologat per Maragall, conté textos…

Probable deixeble de J Cererols a l’Escolania de Montserrat, professà com a monjo al mateix monestir al juny del 1656 Poc abans, ja havia començat a exercir de cantor major, ofici que mantingué amb tota constància i fidelitat durant més de trenta anys A la capella de música tocava el baixonet " con gran primor y suavidad ", segons les cròniques de l’època A més, també s’esmerçà a escriure llibres de cor, tan pulcrament que no tingué rival en la calligrafia

Hereu de l’imperi Editorial Planeta , fundat el 1949 pel seu pare José Manuel Lara , portava la direcció de les diferents editorials literàries Planeta Corporación, mentre que el seu germà José Manuel s’encarregava de l’entramat d’enciclopèdies i fascicles Planeta Holding Ambdós encetaren una política d’expansió internacional de l’empresa Fou l’impulsor de l’Institut de l’Empresa Familiar Heretà del seu pare la passió pel Reial Club Deportiu Espanyol, al qual s’incorporà com a directiu el 1993, i n'era vicepresident en el moment de la seva mort, ocorreguda en accident de trànsit quan tornava…