Resultats de la cerca

Fill segon del vescomte Jaspert I Succeí el seu oncle Udalgar com a ardiaca d’Elna 1064, i a la mort del seu germà Udalgar 1075 prengué el títol de vescomte de Castellnou durant la minoritat del seu nebot Guillem El 1091 renuncià tots dos títols per emprendre el camí del Sant Sepulcre, i el mateix any signà ja una constitució només com a arxilevita i canonge

El 1285 abraçà la causa de Pere I de Catalunya-Aragó contra Felip III de França i Jaume II de Mallorca, actitud que li valgué la confiscació dels seus béns fins a la pau del 1298 Del 1300 al 1303 fou portaveus del procurador de València Hagué de sostenir, més tard, una guerra ruïnosa contra Pere de Fenollet, vescomte d’Illa, al qual devia, en morir, el 1321, una suma de 8 000 lliures, i el rei Sanç de Mallorca ordenà la venda de diversos castells seus Deixà l’heretat a la seva filla Sibilla El vescomtat de Castellnou fou finalment redimit pel rei de Mallorca Jaume III el 1336

El 1324 prestà homenatge al rei Sanç de Mallorca Fou el veritable cap de la família Castellnou —frustrat ja el títol vescomtal— i el capitost dels contraris, nombrosos entre els nobles, al regent Felip de Mallorca Aquest establí per la força nous castellans a Montbram i a Vall de Sant Martí, i Dalmau, des de Montferrer, entrà en revolta oberta contra el regent i prengué part activament en la guerra civil que tingué lloc al Rosselló La rebellió fou sufocada el 1327 però, no obstant això, restà sense efecte la citació de Dalmau a la cort del veguer de Perpinyà Present el 1328 a les…

Succeí el seu germà Jaspert IV al vescomtat La seva muller Ava de Vernet li aportà en dot la senyoria de Ceret Fou un seguidor fidel de Pere II de Catalunya-Aragó, a qui l’uní una estreta amistat El rei l’ajudà a aixecar el setge que una lliga de nobles havia posat al seu castell de Montboló 1276 El 1282 acompanyà el rei al setge d’Alcoi, a l’emirat de Constantina, i d’allí fou enviat prop del papa Martí IV per demanar ajuda El mateix any fou designat com a cap dels cent cavallers catalans que havien de prendre part en el desafiament de Bordeus entre Pere II i Carles d’Anjou Fou, segons Ramon…

Fill del vescomte Guillem I de Castellnou Entrà en conflicte obert amb el bisbe d’Elna, Berenguer Elegit bisbe Ramon d’Empúries 1064, fou acusat d’haver-se apoderat dels béns de la mensa capitular amb l’ajuda del seu germà, el vescomte Jaspert I Fracassats tots els intents de conciliació per part del comte del Rosselló Gausfred II, fou mort en un combat Els béns confiscats foren retinguts pels Castellnou, fet que provocà un entredit sobre el bisbat Amb tot, el 1064 el seu nebot Guillem II rebé l’envejada dignitat d’ardiaca d’Elna

Potser fill petit del vescomte de Castellnou Guillem V Figura com a mestre del Temple el 1268 i el 1269 El 1271 arbitrava, amb Jaspert de Botonac, abat de Sant Feliu, potser concunyat seu, una controvèrsia entre Jaume I i els templers rossellonesos, relativa als drets que aquests reivindicaven al Rosselló, al Vallespir i a la Cerdanya

Fou l’autor de la magnífica custòdia de la seu de València 1442-56, d’or o de bronze daurat, de catorze pams d’alçada, que el 1812 fou fosa o exportada a Anglaterra A la catedral de València hom en conserva la Mare de Déu de la Cadira 1465, d’alabastre El seu germà o fill Jaume de Castellnou fou també argenter

Vida i obra És autor d’una dansa Dompna, de mi merce us prenya de tema amorós inclosa a l’anomenat Cançoneret de Ripoll No es coneix la seva biografia, però sembla que cal identificar-lo amb Dalmau III de Castellnou 1305/42, cavaller des del 1328, o amb el seu pare Dalmau II, mort el 1323 durant la conquesta de Sardenya Bibliografia Badia, L 1983 Poesia catalana del segle XIV Edició i estudi del “Cançoneret de Ripoll” Barcelona, Quaderns Crema

Era fill de Guillem V, vescomte de Castellnou Canonge de Girona 1239, fou elegit bisbe pel capítol el 1254 Celebrà diversos sínodes 1256, 1261, 1274 Tingué una actitud liberal respecte als jueus el 1265 permeté a Bonastruc de Porta, gran rabí de la sinagoga, d’escriure un tractat en defensa de la religió judaica i, acusat aquest davant Jaume I de Catalunya-Aragó, n'aconseguí l’absolució El 1274 el rei l’elegí com a àrbitre en el seu conflicte amb els nobles catalans

Signà les actes de consagració de Sant Martí del Canigó 1009, de Santa Maria i Sant Miquel de Montoriol d’Amunt 1010 i de Sant Pau de Pi 1022 Fou el principal collaborador del bisbe d’Elna, Berenguer de Gurb 1019-30, i amic de l’abat Oliva de Cerdanya Participà al capdavant del capítol d’Elna —el bisbe era absent— en el sínode de Toluges, que proclamà la Treva de Déu 1027