Resultats de la cerca

Fou professor a la Universitat de Pisa 1905-49 Dedicà els seus principals estudis a la dialectologia italiana, especialment els parlars centre-meridionals El 1924 fundà la revista “Italia dialettale” Treballà àmpliament en el camp de l’onomasiologia romànica I nomi romanzi delle stagioni e dei mesi , 1904 Publicà nombrosos estudis Saggi linguistici , 1959, etc

Amb intenses preocupacions religioses i morals, ja paleses a Frammenti lirici 1913, sofrí una crisi espiritual, reflectida a Canti anonimi 1922 Retornat a la fe 1929, es retirà en un convent rosminià i fou ordenat de sacerdot 1936 Des de llavors, els seus llibres de poesia Via Crucis 1955, Curriculum vitae 1955, Gesù il Fedele 1956, Canti dell’infermità 1957, constitueixen un profund colloqui amb Déu

Format a Nàpols i Roma, els seus inicis s’inscriuen dins l’art conceptual Al començament dels anys vuitanta formà part, juntament amb S Chia, E Cucchi, N Longobardi i M Palladino, de l’anomenada transavantguarda italiana Tanmateix la seva obra és en extrem personal, d’una gran riquesa iconogràfica, amb ressons de Blake, de Füssli, de l’art oriental, etc, i en ella conflueixen imatges visionàries i evocadores sovint protagonitzades per la figura humana Són característiques les seves “colleccions”, una agrupació d’imatges en què una idea és tractada de múltiples maneres Eclèctic…

Membre del Club Natació Terrassa, fou subcampió d’Europa en l’especialitat lliure 1996, 2000 i medalla de bronze en combinada 1996, 1997 També aconseguí la medalla d’argent a la Copa Llatina 1996 i en els Jocs Mundials 1997, la medalla de bronze a la Copa d’Europa 1992 i el cinquè lloc en lliure i combinada en el Campionat del Món 1997 En l’àmbit estatal, fou campió d’Espanya en l’especialitat lliure 1993, 1995-99, combinada 1995-99 i figures obligatòries 1995-99, i subcampió d’Espanya en l’especialitat lliure 1994, 2000 i combinada 1994 També fou campió de Catalunya en les especialitats de…

Conegut com Arrasandor , competí com a púgil amateur representant el gimnàs KO Verdum de Barcelona, on entrenà a les ordres del seu pare, Rafa Martín Carbajosa Es proclamà campió d’Espanya júnior de boxa amateur en una ocasió També fou campió de Catalunya de boxa 2008 Com a púgil amateur , acumulà vint-i-quatre victòries i un combat nul El 2011 debutà com a boxejador professional Com a lluitador de kick-boxing es proclamà campió d’Espanya i, en dues ocasions, de Catalunya

Estudià violí amb Pedro Antonio Silva i MA Espinel, harmonia amb Andrés Delgado Pardo i composició amb Vicente Emilio Sojo, a l’Escuela Superior de Música José Ángel Lamas, de Caracas El 1933 ingressà com a violista en l’Orquestra Simfònica de Veneçuela, i durant més de trenta anys desenvolupà una gran tasca docent en diferents escoles del país, entre les quals l’Escuela de Música de San Cristóbal i l’Escuela de Música del Estado de Aragua Entre les seves obres destaquen Obertura infantil sobre temas de Canciones Escolares orquestra, 1954, Suite Venezolana orquestra, 1956, Rapsodia orquestra…

Competí amb els clubs de bitlles COP 1994-99 i Can Folguera a partir del 1999, i assolí un títol 2002 i un subcampionat 1996 català de clubs El 2007 es proclamà subcampió de Catalunya individual

Guanyà la primera edició del certamen Míster Olimpo competint en la talla mitjana 1969 Assolí la segona posició en la primera edició del trofeu Míster Catalunya on obtingué el títol de competidor més musculat 1969 Aspirà al títol de Míster Espanya el 1970 Exercí també d’entrenador i obrí el seu propi gimnàs a Tarragona Fou autor de diversos llibres sobre cultura física com El libro completo del culturismo 1993, Enciclopedia del culturismo 2000, Principios fundamentales del culturismo 1988, Anatomía muscular 1987 o Culturismo mejoramiento científico de la condición física 1981

Practicà diverses modalitats esportives com la boxa, la lluita grecoromana, l’halterofília o la gimnàstica esportiva Destacà com a practicant de culturisme durant la dècada dels trenta i dels quaranta del segle XX

Debutà a la màxima categoria amb l’Athletic de Bilbao 1981-86, i fitxà per l’Espanyol 1986-89, que es classificà tercer en la Lliga del play-off 1986-87 i realitzà la millor campanya europea de la seva història en disputar la final de la Copa de la UEFA 1988 Fou destituït a la meitat de la següent temporada, però entrenà dues vegades més l’Espanyol 1991-92, ja començada la Lliga, i els anys 2002-04 També exercí de seleccionador estatal 1992-98