Resultats de la cerca
Es mostren 91 resultats
Cleveland Abbe
Meteorologia
Meteoròleg nord-americà.
Pioner de la publicació de butlletins meteorològics diaris 1869, muntà un servei de predicció del temps als EUA 1871 Davant la incoherència dels horaris locals a l’hora de confeccionar l’horari dels trens, suggerí la divisió del territori en fusos horaris, idea que fou adoptada oficialment als EUA el 1883
John Cleveland
Literatura anglesa
Poeta anglès.
D’origen humil, estudià a Cambridge, on fou professor Presoner de Cromwell per haver defensat el rei, fou desposseït de la càtedra La seva obra poètica, de caràcter satíric, fou aplegada a Poems 1656
Stephen Grover Cleveland

Stephen Grovet Cleveland
© Fototeca.cat
Política
Polític nord-americà.
Pertangué al partit demòcrata i fou elegit governador de Nova York 1882, on lluità contra la corrupció President dels EUA 1885-89, abaixà els aranzels i no protegí el seu partit Reelegit president 1893-97, s’oposà als propietaris de l’Oest i als dirigents sindicals En política exterior s’oposà a l’expansionisme i no ajudà la rebellió de Cuba contra Espanya 1895-97
Donald Arthur Glaser
Física
Físic nord-americà.
El 1946 es graduà en físiques al Case Institute of Technology de Cleveland i el 1950 obtingué el doctorat al California Technology Institute Professor a la Universitat de Michigan 1949-1959 i posteriorment a la Universitat de Califòrnia, inventà la cambra de bombolles , dispositiu per a seguir la trajectòria dels electrons, i en dirigí la construcció El 1960 fou distingit amb el premi Nobel de física, pels seus estudis sobre les partícules subatòmiques Des de mitjan anys seixanta feu recerca en biologia molecular L’any 1971 fundà amb altres collaboradors seus la companyia Cetus,…
Donald James Erb
Música
Compositor nord-americà.
Estudià a l’Institut de Música de Cleveland, a la Universitat d’Indiana i, més tard, a París És un dels autors nord-americans més interpretats i rebé encàrrecs de formacions com l’Orquestra Simfònica de Chicago, l’Orquestra de Cleveland o l’Orquestra Simfònica de Saint Louis Fou professor, entre altres centres, de la Universitat d’Indiana, la Universitat de Melbourne i l’Institut de Música de Cleveland Les seves primeres composicions, de la dècada dels cinquanta, revelen la influència del neoclassicisme, el serialisme i també del jazz , però a partir…
Georg Szell
Música
Director d’orquestra hongarès naturalitzat nord-americà el 1939.
Feu estudis a Viena i a Leipzig, on estudià amb M Reger A deu anys debutà com a pianista en un concert interpretant algunes obres pròpies, i poc després tocà acompanyat per l’Orquestra Simfònica de Viena, amb la qual debutà com a director al cap de sis anys Entrà com a director assistent a la Staatsoper de Berlín, i el 1917 obtingué la titularitat de l’Òpera d’Estrasburg, que mantingué fins l’any 1919 Dirigí successivament les òperes de Praga 1919-21, Darmstadt 1921-22 i Düsseldorf 1922-24 El 1924 assumí la direcció de la Staatsoper de Berlín, càrrec que abandonà el 1929 arran del seu…
,
Antanas Smetona
Història
Polític lituà.
Després de la Primera Guerra Mundial fou president del Consell Nacional 1917 que proclamà la independència de Lituània Nomenat president de la República Lituana 1919-20, donà un cop d’estat 1926 amb l’ajut del partit Tautininkai nacionalista conservador i implantà un govern autocràtic Reelegit el 1932 i el 1938, en produir-se l’annexió de Lituània a Rússia 1940 fugí a Alemanya i després als EUA
Harvey Williams Cushing
Cirurgià nord-americà.
Estudià a les universitats de Yale i de Harvard, i fou professor de cirurgia a Harvard 1912-32 i de neurologia 1933-37 i d’història de la medicina 1937-39 a Yale Autor de nombroses monografies sobre cirurgia del cervell, aportà valuoses contribucions a l’estudi de la pressió sanguínia en cirurgia i a la classificació i el tractament dels tumors cerebrals Descriví i establí l’etiologia de la síndrome de Cushing i desenvolupà el mètode operatori basat en la utilització de l’anestèsia local
William H. Masters
Medicina
Sexòleg nord-americà.
Graduat en medicina a Rochester 1943, des del 1947 treballà a la facultat de Medicina de la Universitat de Washington de Saint Louis on, juntament amb la psicòloga i sociòloga Virginia EJohnson, amb qui es casà, inicià les seves recerques sobre conducta i fisiologia sexual El 1964 fundaren la Reproductive Biology Research Foundation, i el 1973 el Masters & Johnson Institute clausurat el 1994, un any després del seu divorci L’aportació d’ambdós en el camp de la sexologia és considerada pionera i fonamental Publicaren diversos llibres que, malgrat el seu contingut tècnic, obtingueren un…
Frederick Chapman Robbins
Medicina
Metge i bacteriòleg nord-americà.
Juntament amb Enders i Weller que compartiren amb ell el premi Nobel de medicina el 1954, descobrí noves tècniques de cultius de virus que facilitaren el coneixement de nous tipus i l’obtenció de vacunes contra malalties víriques, especialment la poliomielitis
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina