Resultats de la cerca

S’inicià amb l’Estic Vic 1992, jugà al CP Masies de Voltregà i la temporada 1998-99, després de pujar a primera catalana, tot l’equip passà en bloc al CP Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria i guanyà cinc Lligues Catalanes, quatre Campionats d’Espanya, tres Copes de la Reina, dues Copes Catalanes, una Lliga estatal i una Copa d’Europa Entremig també jugà una temporada al CP Vic i fou internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual fou subcampiona d’Europa 1999

S’inicià al collegi Claret de Barcelona El 1958 fitxà pel CP Voltregà, juntament amb el seu germà Francesc, i s’integrà en l’equip juvenil Jugà com a davanter al primer equip 1960-68, i aconseguí tres Campionats de Catalunya, un d’Espanya, una Lliga espanyola i una Copa d’Europa El 1968 es traslladà a Madrid per estudiar medicina Allà jugà al Pilaristas, conegut com FEMSA, fins que la temporada 1972-73 tornà al CP Voltregà, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa més 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i dues Copes d’Espanya 1974, 1977 abans de retirar-se el 1977 Amb…

Defensa, jugà en el CP Voltregà des dels sis anys fins que es retirà, el 1990, essent el capità del primer equip Debutà en la màxima categoria el 1977 quan encara no havia complert els disset anys, la mateixa temporada que el Voltregà guanyà la Copa del Rei El 1979 fou subcampió de la Recopa i el mateix any guanyà el Campionat d’Europa júnior amb la selecció espanyola

Fou conegut com Pico Ferrer S’inicià al collegi Claret de Barcelona El 1958, juntament amb el seu germà Humbert, fitxà pel CP Voltregà, amb el qual al cap de dos anys debutà a primera divisió i guanyà tres Campionats de Catalunya, un d’Espanya, una Lliga espanyola i una Copa d’Europa La temporada 1966-67 jugà en el Deportivo de la Corunya, mentre feia les Milícies Universitàries Les tres temporades següents jugà al FC Barcelona i les quatre últimes de la seva trajectòria al CH Sentmenat, en el qual es retirà 1974 Com a dirigent, fou vicepresident de la Federació Catalana de…

Especialitzada en velocitat i vinculada al Club Patí Delta Prat, en el període 2007-12 aconseguí diverses medalles d’or, plata i bronze als Campionats de Catalunya En concret, el 2012 guanyà set medalles d’or en les proves de 200 m, 300 m, 500 m, 1000 m i 10000 m, en aquesta darrera també en les curses per punts i d’eliminació En els Campionats d’Espanya aconseguí l’or en els 300 m i 1500 m l’any 2011 Amb la selecció catalana participà en diverses competicions internacionals

Membre del Club Patí Delta Prat, en categories inferiors pujà al podi de diversos campionats autonòmics i estatals Representà la selecció espanyola en Campionats Europeus i del Món 1999-2008, i formà part de la selecció catalana en els trofeus internacionals de l’Argentina 2007, Panamà 2007, Cuba i Colòmbia 2008 En categoria absoluta guanyà dues medalles de plata 2004 i dues de bronze 2004, 2007 en proves de mitjana distància dels Campionats d’Espanya de modalitat circuit, així com una medalla de plata 2006 i tres de bronze 2005, 2006 en les proves de 3000 m relleus, 300 m contrarellotge,…

Format en el Club Patí Voltregà, el 1963 arribà al primer equip i guanyà el Campionat de Catalunya La temporada següent jugà en el Salesians de València mentre feia el servei militar i quan tornà jugà amb l’Inriva, el filial del Voltregà, a la divisió d’honor El 1967, però, l’Inriva passà en bloc al Voltregà i ja no deixà aquest equip fins el 1977, quan es retirà amb un balanç de dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 en el seu palmarès Es proclamà subcampió del món amb la selecció espanyola 1968 El 1979 tornà a jugar amb el Club Patí…

Jugà en el Club Patí Voltregà des del 1955, que es fundà el club, fins al 1966, que es retirà, i posteriorment en fou el president 1968-81 Com a segon porter del primer equip, guanyà una Copa d’Europa 1965, dues Copes d’Espanya 1960, 1965, una Lliga 1965 i tres Campionats de Catalunya 1962, 1963, 1965 I com a president, el Voltregà guanyà dues Copes d’Europa, dues Lligues i tres Copes d’Espanya Després fou vocal de la Federació Espanyola de Patinatge

Jugà de davanter al CP l’Hospitalet i després a la UE Horta, i la temporada 1998-99 debutà a la divisió d’honor amb el CP Areces asturià A partir d’aquí jugà onze temporades seguides més a la màxima categoria quatre al CP Vilafranca, dues al CE Noia, quatre al CP Vilanova i una de nou al CP Vilafranca, fins que el 2010 fitxà pel CP Monjos de Primera Divisió Amb el Vilanova guanyà una Copa CERS 2007

Format al CP Alcúdia i CP Sallent, fou campió d’Espanya juvenil 2001, 2002 Ha estat tres cops campió de Catalunya de clubs en dobles, amb el Sallent 2003, el CP Trinitat Nova 2004 i el CP Montcada 2008, sempre en segona categoria El 2010 es proclamà campió de Catalunya de clubs de segona categoria amb el CP Santa Coloma Amb la selecció espanyola, guanyà la medalla de plata en la Copa Ibèrica 2005