Resultats de la cerca

Llicenciat en lletres a la Universitat de Montpeller, on exercí de professor Present en nombroses iniciatives de signe catalanista a la Catalunya del Nord, collaborà a Sant Joan i Barres , Serra d’Or , La Falç  i L’Indépendant El 1974 publicà un Diccionari bàsic francès-català

Fou membre del Centre Excursionista de Catalunya S’inicià en l’esquí el 1921 i es proclamà dotze vegades campió de Catalunya, entre el 1931 i el 1949, en diverses modalitats salts, fons, eslàlom i descens El 1944 participà en la creació de l’Escola d’Esquí de la Molina, de la qual fou un dels primers professors

Probablement fill de Pere Creixell i nebot del bisbe de Girona Arnau de Creixell, lluità en la batalla de Muret 1213 Establert després a Tolosa, hostilitzà els croats de Simó de Montfort i intervingué perquè aquest alliberés el rei Jaume, encara infant, fet que tingué lloc a Narbona el 1214 El 1218 ajudà el comte de Tolosa en la resistència als croats Tomic li atribuí 1438 un paper decisiu en la batalla de Las Navas de Tolosa 1212, tot i que sembla que no hi participà

Conegut com Tigre Creixell Començà destacant amb el Badalona, amb el qual jugà en tres etapes diferents, i també defensà la porteria d’equips com el Terrassa, el Sant Andreu, el Jaén, l’Europa, el Gavà o el Gimnàstic de Tarragona La temporada 1963-64 formà part de la plantilla de l’Elx, a primera divisió Es retirà el 1975 i passà a exercir d’entrenador en una llarga llista d’equips catalans, la majoria de tercera divisió el Badalona, el Mataró, el Santboià, el Sant Andreu, el Manlleu, el Palafrugell, el Sitges, el Gramenet, l’Hospitalet i el Montcada Amb el Sant Andreu ascendí a…

Jugà al Sant Josep de Badalona, el Barberà i el Ripollet Directiu de la Federació Espanyola de Patinatge 1993-2005, fou vicepresident de la Confederació Europea de Roller Skating CERS i presidí l’Associació de Clubs Espanyols d’Hoquei sobre patins 1994-98

Vida Estudià a l’Acadèmia de Música de Barcelona Deixeble de Joan Massià, Yehudi Menuhin i Antoni Brosa, compaginà la composició amb la tasca d’intèrpret i pedagog Com a violinista destacà com a intèrpret de sonates clàssiques Bach, Beethoven, Schumann, Brahms i modernes Poulenc, Granados, Homs, Gerhard, Balada El 1947 emigrà a Amèrica i s’establí a Colòmbia, on fou professor de violí i de música de cambra a la Universitat del Cauca Colòmbia del 1947 al 1950 Després es traslladà a Buenos Aires, on també es dedicà a la docència, i el 1955 retornà a Barcelona i continuà la seva activitat…

Fou ordenat de sacerdot i es dedicà a l’ensenyament a Veruela i a Barcelona Consagrat a l’estudi de la vida i l’obra del fundador de la Companyia de Jesús, sant Ignasi de Loiola, i a la seva estada a Catalunya, escriví, entre altres obres San Ignacio en Barcelona 1907, San Ignacio en Montserrat 1913, San Ignacio en Manresa 1914, San Ignacio Estudio crítico y documentado de los hechos ignacianos 1922, la síntesi San Ignacio de Loyola Ascética y mística 1946 i l’encara útil Álbum histórico ignaciano 1950

Estudià al Conservatori del Liceu i a l’Institut Casals Ben aviat destacà com a violoncellista, i actuà sobretot a l’Amèrica del Sud Fou professor del seu instrument al Conservatori de l’Havana i, juntament amb G Cassadó, fundà la Sociedad de Música Contemporánea a Cuba En tornar a Barcelona actuà sovint com a director de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i participà en diverses formacions de cambra Dirigí el primer enregistrament discogràfic de l’òpera Canigó del pare Massana, basada en el poema de Jacint Verdaguer També es dedicà a la composició

Jesuïta, fou ordenat de sacerdot i ensenyà als collegis de Veruela i de Barcelona Investigà l’estada d’Ignasi de Loiola a Catalunya San Ignacio en Barcelona 1907, San Ignacio en Montserrat 1913, San Ignacio en Manresa 1914 i San Ignacio de Loyola Estudio crítico y documentado de los hechos ignacianos 1922 Publicà també San Ignacio de Loyola Ascética y mística 1946

Estudià a les universitats de Saragossa i Barcelona i al Pontificium Athenaeum Angelicum de Roma Fou professor de la Universitat de Glasgow i des del 1964 de la de Bristol Conreà la poesia irònica, que sovint l’acosta a Pere Quart i Nicolás Guillén En publicà mostres esparses a revistes, i en els reculls A l’oreig del capvespre 1975 i  Poesia prima 1986 És autor d’una novella insòlita, Crònica d’Isambard 1976, que l’acostà a l’humor crític i sincopat de Boris Vian, i La torre Bernadot 1986, premi Sant Joan 1985 Traduí Les cançons d’innocència i d’experiència de W Blake, poemes de John Clare i…