Resultats de la cerca

De nissaga aristocràtica, el seu nom de naixement és Hélène Elizabeth Louise Amélie Paula Dolores Poniatowska Amor, i el seu pare era descendent directe del rei Estanislau II de Polònia  En esclatar la Segona Guerra Mundial, es traslladà a Mèxic S’inicià amb el recull de narracions Lilus Kikus 1954 La seva obra narrativa, propera al reportatge, té, entre els títols més importants, La noche de Tlatelolco 1970 i Nada, nadie 1987 En tots dos casos, a partir dels testimonis, reconstrueix, respectivament, la matança del 2 d’octubre de 1968 a la plaça de les Tres Cultures i els terratrèmols de l’…

Vida El 1906 arribà a Barcelona amb la seva família, que regentava un estanc al carrer de la Boqueria, lloc que es convertí en una tertúlia freqüentada per personatges de la bohèmia i l’espectacle A través del dramaturg Ramon Vinyes i Cluet i d’Alexandre Soler i Maryé, entre d’altres, s’introduí al projecte Teatre Íntim d’Adrià Gual, amb el qual debutà al Novetats El 1908 formà part de la Companyia Dramàtica d’Enric Giménez i s’introduí a la de Borràs - Xirgu 1909-10, i s’especialitzà en el gènere del vodevil en comèdies com ara El bon rei Dagobert d’André Rivoire Salomé d’Oscar…

Estudià al Conservatori de Música de Moscou amb AN Pirumov i N Rakov Es graduà amb una òpera de cambra, Banquet en temps de pesta 1972-76, basada en una peça curta d’AS Puškin Ha rebut una gran influència d’Edison Denisov, i en el seu estil, enquadrat dins d’un serialisme molt lliure i amb trets encara romàntics, es pot observar una intensitat dramàtica en l’orquestració Ha usat sovint la poesia d’O Mandel’štam com a inspiradora de les seves obres, com és el cas de Tres poemes 1970, Tristia 1981 o Silentium 1991 La seva cantata Sonets de Petrarca 1976 fou interpretada a Colònia i també al…

Fou campiona d’Espanya amateur en la modalitat de balls llatins 2009 amb la seva parella de ball, Rubén Rodríguez Martínez

Fou sis cops campiona d’Espanya quatre en dobles fent parella amb Montserrat Sanahuja 1975, 1977, 1979, 1981, una en mixtos 1979 i una per equips 1979, amb el Club de 7 a 9 També guanyà tres Lligues amb el Club de 7 a 9 1975, 1977, 1979 Als Campionats de Barcelona fou cinc cops campiona de dobles, també amb Sanahuja 1977, 1979-82 Participà al Campionat del Món 1981

Llicenciada en medicina per la Universidad Complutense de Madrid 1980 i doctorada per la mateixa universitat 1984 amb una tesi sobre esquizofrènia Cursà estudis de postgrau a les universitats de Califòrnia i Cambridge Treballà en diverses institucions psiquiàtriques fins que el 1990 hom li proposà presentar un programa de televisió de divulgació sexual Des de llavors ha alternat la docència amb la presentació de programes televisius És collaboradora habitual en diversos diaris i ha escrit alguns llibres, tant de divulgació com científics

Formada a l’escola de Llotja de Barcelona, on concorregué a diversos Salons de Maig Guanyà el premi de dibuix Joan Miró del 1965 Tingué estudi a Cadaqués Alt Empordà i exposà sovint a Barcelona, Madrid, València, Elx, etc El seu art s’inclou en una nova figuració expressionista, en la qual sovint són representats allegòricament sentiments d’angoixa i opressió

Estudià música al conservatori de la seva ciutat natal i posteriorment es traslladà a Buenos Aires i a Milà per perfeccionar la seva tècnica Debutà a Nàpols el 1964 amb Cavalleria rusticana , que posteriorment enregistrà al costat de M Del Monaco Aviat inicià una carrera arriscada i amb papers excessivament forts per a la seva tessitura, com els d’Abigaille Nabucco , Lady Macbeth Macbeth o Gioconda, que interpretà amb un gran èxit de públic, especialment a Milà i a Londres Es destacà sobretot per la seva forta personalitat i uns reconeguts dots d’actriu El fet de protagonitzar papers massa…

Debutà professionalment el 1941, amb les orquestres de Facundo Rivero i el Cuarteto D’Aida A partir del 1958 actuà en solitari, tant a Cuba com arreu del món, i destacà amb els temes Llora , Siempre que hablo contigo , Imágenes o Sueño dorado , entre d’altres A través d’aquestes i altres cançons del seu ampli i divers repertori, Burke, amb una veu carregada d’una gran expressivitat, marcà de fet la pauta del que fou el “filin” de l’anglès feeling , gènere derivat del jazz i del blues desenvolupat a Cuba a la meitat de la dècada del 1940 Collaborà amb Omara Portuondo, Nat King Cole i Lucho…

S’inicià de la mà del seu pare, Armand Blume , al Gimnàs Blume El 1954 fou la primera campiona de Catalunya femenina de la història Guanyà quatre anys consecutius el Campionat de Catalunya 1954-57, i acumulà en aquests quatre anys tres medalles d’or en salt i tres en asimètriques Fou subcampiona d’Espanya 1954, guanyà la medalla d’or en salt i asimètriques, i la de plata en barra El 1957 guanyà el Campionat d’Espanya, i s’adjudicà l’or en les proves de salt, terra i barra Posteriorment fou entrenadora, entre d’altres, de la seva filla Anna Elena Sánchez i Blume i seleccionadora…