Resultats de la cerca

Començà a practicar el tir amb arc el 1948 i es proclamà subcampió en els primers Campionats d’Espanya celebrats a l’Estat en la categoria de 25 m 1950 Fou un dels promotors, el 1949, de la Federació de Tir amb Arc d’Espanya i de la Federació Catalana de Tir amb Arc El 1950 fundà el Club d’Arquers de Sabadell Ocupà el càrrec de vocal de la federació catalana, de la federació provincial i de la federació espanyola També esdevingué secretari vitalici del Club d’Arquers de Sabadell Continuà vinculat a aquest esport com a jutge, promotor i monitor En el món de l'excursionisme fou president de l’…

Jugà al Club Esportiu Cottet, amb el qual assolí el Campionat d’Espanya 1960 i també el de Catalunya 1961, 1962, 1963 Des de la dècada de 1980 es dedicà a la part formativa, primer a través de l’Associació Esportiva les Corts i, posteriorment, del Club Joventut les Corts, que fundà l’any 1986 i gestiona des de llavors Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991 i fou nomenada Històrica del Bàsquet Català 2000

Cosí de Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell Donà la regla del Cister al monestir de Lavaix 1223, convocà un concili a Lleida 1229 i assistí a una assemblea eclesiàstica a Tarragona 1235 Conseller de Jaume I de Catalunya-Aragó, fou testimoni de la pau entre el rei i el vescomte de Cabrera a Montsó, 1217 i intervingué en diverses concòrdies entre nobles, com la dels Montcada amb el comte Nunó I de Rosselló 1224 Fou un dels qui declararen nul el primer matrimoni del rei 1228 Participà en el setge de Borriana 1233 i donà una sentència arbitral entre el rei i Ramon de Peralta sobre Montmagastre 1234

Fill d’Alfons I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Aragó-Gurrea Heretà de la seva mare les baronies de Rubinat i de Sant Antolí Hagué d’obligar al seu germà Francesc la baronia d’Orcau 1584 i vendre-li la d’Anglesola 1597 Fou gentilhome de Felip II i de Felip III, reis de Castella, actuà com a lloctinent del governador de Catalunya en la persecució de bandolers i en la lluita contra els francesos al Rosselló Obtingué el títol de comte d’Erill 1599 i ingressà a l’orde de Calatrava 1607 Fou batlle general de Catalunya i lloctinent de capità general Fortificà el Pallars i l’…

Quart comte d’Erill 1676, per cessió materna L’any 1706, durant l’expedició del rei arxiduc Carles III contra Madrid, s’adherí a la causa austriacista, a Guadalajara, i fou membre de la junta de guerra del monarca L’any 1708 li fou atorgada la grandesa d’Espanya, i en 1711-13 fou virrei de Sardenya, on tingué greus dificultats en matèria de proveïments i moneda L’any 1713 emmalaltí i fou substituït poc després passà a la cort de Viena Les autoritats filipistes li confiscaren els béns

Ostentà el títol de baró d’Oix i de Bestracà i fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Escriví una Elegía , en castellà, a la memòria de Carles II dins l’ofrena fúnebre Nenias reales 1701, i diverses poesies en català sobre el mateix tema, amb el pseudònim d’ Ermità de Pruneres , dins el recull Lágrimas amantes 1701 A l’esmentada Acadèmia presentà diversos treballs, entre els quals quatre octaves commemorant la conquesta de Buda És autor també de dues composicions en català en què elogia l’edició del 1703 de les poesies de Vicent Garcia

Fill de Guillem IV d’Erill i de Castellvell Assistí a la donació del comtat de Ribagorça a l’infant Pere 1322 Anà a la conquesta de Sardenya i fou cap de les tropes que assetjaren la vila d’Esglésies 1323 Fou conseller de l’infant Pere Pere III Veguer de Barcelona i el Vallès 1338, 1341 nomenat procurador, declarà contumaç el rei Jaume III de Mallorca i li incoà procés 1343 Governador de Mallorca 1343-45 i de Rosselló i Cerdanya 1344, durant la guerra assetjà i prengué Pollença i Vinçà Cerdanya, on Jaume III s’havia establert El 1345 li fou obert procés, acusat d’afavorir els…

Fill de Bernat Roger III d’Erill i d’Anglesola Prengué part en la defensa del Pallars contra el comte de Foix 1396 Fou capità de la Vall d’Aran i participà en les bandositats de Lleida 1410 Assistí al parlament de Tortosa 1411 i fou comissionat a València per pacificar els ànims 1412 Durant la guerra contra el comte Jaume II d’Urgell, del qual fou acèrrim enemic, fou enviat a Osca a lluitar contra Antonio de Luna Anant al Pallars per impedir l’entrada de tropes franceses, forçat pels urgellistes, s’hagué de refugiar al castell de Margalef 1413 Al setge de Balaguer demanà, com a procurador…

Adoptà com a primer cognom el de la seva mare Sibilla d’Erill en rebre la baronia d’Erill Guillem IV del seu cosí Guillem III d’Erill i de Coserans 1303 Consta en el seguici reial des del 1308 Assistí al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença 1314 i signà la donació que els fou feta del comtat d’Urgell Deixà la baronia al seu fill Arnau II i prengué l’hàbit de Montesa en ésser fundat aquest orde, del qual fou, per indicació del papa, el primer mestre 1319

Fill de Felip I, comte d’Erill Gentilhome de cambra del príncep Filibert de Savoia Governador del terç de la mar de Sicília 1607, serví també a Nàpols i a Flandes Assistí a l’expulsió dels moriscs i a una acció bèllica a Bizerta 1623, de la qual fou publicada una relació a Barcelona 1623 En morir la seva cunyada, Barbara del Maino, milanesa, vídua del comte Alfons II d’Erill, en circumstàncies poc clares 1630, fou acusat de complicitat i pres, però no fou demostrada la seva culpabilitat