Resultats de la cerca

Estudià primer en una acadèmia de música i després al conservatori de la ciutat en aquest darrer centre fou deixeble de Beltrán Pagola en les disciplines de piano i composició El 1931 es traslladà a Madrid i estudià amb Conrado del Campo al conservatori d’aquesta ciutat El 1932, gràcies a unes beques, amplià els seus estudis a França i a Alemanya Durant aquest període tingué com a mestres compositors de la talla de Paul Dukas, Paul Le Flem i Andreas Wolff El 1937 guanyà el Premio Nacional de Música pel Quartet de corda 1936-37 Catedràtic d’harmonia i composició al Conservatori de Música de…

Resident des de jove a Santa Coloma de Gramenet, destacà en l’especialitat de cros durant la dècada de 1970 Aconseguí la majoria de títols a les files de l’Atlètic Santa Coloma i el 1982 fitxà pel Club Natació Barcelona Fou campiona de Catalunya de cros individual i per equips 1979, 1982 Entre el 1974 i el 1979 participà en sis Campionats del Món de cros, formant equip amb la doble campiona mundial Carme Valero D’altra banda, guanyà el Campionat d’Espanya de 3 000 m llisos en pista 1977, i el Campionat de Catalunya de 1 500 m 1976 i de 5 000 m 1977 Guanyà set edicions de la Jean Bouin 1974-79…

Fou el primer campió d’Espanya absolut que tingué el Barceloneta Amateur Club en vèncer en els 2 000 metres mar del 1933, nedats al llarg de l’escullera de Barcelona La cursa passà a la història perquè els dos primers classificats hagueren de repetir-la a causa d’un temporal que impedí saber qui havia estat el guanyador i perquè la victòria final d’Escudero sobre el madrileny Luis Cuñat donà a Catalunya el títol de campiona d’Espanya per equips

A nou anys anà a Granada, on estudià ball flamenc Actuà a la península Ibèrica, i el 1920 debutà a París des d’aleshores formà parella amb Carmita García El 1930 presentà a Barcelona els seus Bailes de vanguardia Des del 1932 actuà sovint als EUA El seu flamenc incontaminat el feu cèlebre En retirar-se s’establí a Barcelona, on es dedicà a l’ensenyament Publicà Mi baile 1947, i formulà un decàleg, seguit pels ballarins més puristes

Artista de circ des de quinze anys, el 1914 muntà un número d’acrobàcies còmiques amb el seu germà Pedro, el qual assolí un gran èxit fins el 1920, quan aquest morí d’accident A partir d’aleshores actuà sol, preferentment als teatres de varietats, als quals portà les experiències i els recursos propis del circ al llarg de trenta anys

Competí representant La Salle Gràcia, fou campió d’Espanya en quatre ocasions consecutives 1981-84 i guanyà el Memorial Blume dues vegades 1984, 1985 Fou internacional amb Catalunya i amb Espanya, i disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, quatre Campionats del Món 1979, 1981, 1983, 1985 i tres d’Europa 1981, 1983, 1985 i dos Jocs Mediterranis 1979, 1983, en els quals aconseguí una medalla de plata i una de bronze Posteriorment, participà durant una temporada en espectacles artístics i gimnàstics als EUA 1987-88

Amb l’Igualada Hoquei Línia es proclamà campió de Catalunya 1999, 2000 i d’Espanya 2001 i guanyà la Copa del Rei 1999 L’any 2000 fou el màxim golejador de la selecció espanyola d’hoquei en línia, amb la qual participà en tres Campionats del Món 2000, 2001, 2003 També formà part de la selecció espanyola d’hoquei sobre gel, amb la qual guanyà l’or en el grup D del Campionat d’Europa 1999 i disputà quatre Campionats del Món 1997-2000

A tretze anys començà a competir en curses internacionals de karts, i el 2005 assolí el títol del Campionat d’Espanya de kàrting El 2006 passà a formar part de l’equip júnior de Red Bull i el 2008 s’estrenà en la Fórmula 3 en el campionat del Regne Unit aconseguí la victòria final Això li obrí les portes de la Fórmula 1, on ha estat el pilot més jove de la història de la competició El 2009 fou confirmat com a pilot oficial de Toro Rosso Debutà en el Gran Premi d’Hongria del 2009 Durant les seves tres temporades al mundial el seu millor resultat foren dos setens llocs als Gran Premi d’Itàlia i…

Vida i obra Eclesiàstic, fou bibliotecari del Seminari de Barcelona, membre de la Reial Acadèmia de Bones de Lletres de Barcelona on ingressà el 1922 amb un discurs sobre “Torres Amat y la Biblioteca Episcopal del Seminario de Barcelona”, membre també de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, i vocal i secretari del Patronat del monestir de Poblet Entre 1918 i 1942 fou professor del Seminari Conciliar de Barcelona Dirigí la “Biblioteca Clàssica Catalana” 1906 i publicà alguns estudis sobre literatura catalana medieval 1911-13 Del 1912 al 1942 dirigí la pàgina literària d’ El Correo…

Ocupà el càrrec de mestre de capella d’Alfaro i de Santo Domingo de la Calzada els anys 1605 i 1607, respectivament El 1609 obtingué el magisteri de capella de la catedral de Burgos, on restà fins al moment de la seva mort Durant aquesta etapa, rebutjà ofertes d’altres destins com Saragossa o la mateixa capella reial de Madrid Bona part de la seva producció és de caràcter policoral S’han conservat, entre altres obres, una missa de difunts, un magníficat i alguns villancicos