Resultats de la cerca

Vida i obra Orfe de pare a sis anys, cursà humanitats al seminari de Barcelona i el 1887 ingressà als caputxins Ordenat de sacerdot el 1893, fou catedràtic de filosofia a Pamplona 1892 i lector de teologia 1898 Com a primer definidor i vicari in capite de la província caputxina navarresocatalana, de la qual ocupà el càrrec de ministre provincial 1906-15 i 1918-21, el 1900 aconseguí la restauració de l’antiga província catalana Exercí una notable influència sobre la vida…

Descendent de la família del marquesat de Sentmenat , es formà com a enginyer Casat el 1926 amb l’escultora Eulàlia Fàbregas i Jacas Començà una curta carrera cinematogràfica en debutar el 1933 a Mercedes Josep Maria Castellví Es convertí en un dels galants més populars d’abans de la guerra amb Sor Angélica 1934, Francesc Gargallo El secreto de Ana María 1935, Salvador Alberich El octavo mandamiento 1935, Arthur Porchet Incertidumbre 1935, Joan Parellada i Isidre Socias Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, J Parellada, i La…

Després de titular-se 1953 i treballar amb Josep Antoni Coderch, creà el seu despatx amb Alfons Milà , conjuntament amb el qual signà els seus projectes Nomenat professor de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona el 1959, el 1966 fou desposseït del càrrec per donar suport al Sindicat Democràtic d’Estudiants El 1967 fou cofundador de l’ Escola Eina , on exercí la docència L’any 1977, reincorporat a la Universitat, obtingué la càtedra de projectes de l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  …

Dedicada especialment al nu femení de tradició mediterranista, és autora de diverses peces per a jardins públics i privats de Barcelona, EspluguesdeLlobregat i Calonge de les Gavarres Publicà poemes en castellà Casada amb l'actor Ramon de Sentmenat i de Mercader , fou coneguda amb el nom de casada Eulàlia Fàbregas de Sentmenat

S’inicià a l’HC Esplugues i passà al juvenil del Futbol Club Barcelona, on estigué cinc temporades Ja com a sènior, jugà cinc temporades al Vigo Stick 2003-07, una al Benfica portuguès 2007-08 i dues a l’Igualada 2008-10 Fou internacional juvenil, júnior, sub-23 i absolut amb la selecció espanyola, amb la qual guanyà un Campionat d’Europa júnior 2001 i una Copa de les Nacions 2005

Formada al Club Natació Esplugues, formà part del Club Esportiu Mediterrani 1995-98 i del Club Natació Sabadell 1999-2005 Posteriorment jugà als equips grecs de l’Ethnikos Pireaus 2006, l’Olimpiakós 2007-08 i el Vouliagmeni 2009-11 Guanyà set campionats d’Espanya, Cinc Copes de la Reina i tres Campionats de Grècia Participà dotze vegades en competicions europees de clubs, en què assolí dos títols continentals 2009, 2010 i una Supercopa 2009 amb el Vouliagmeni Amb la selecció estatal fou 174 vegades internacional Participà en…

Format a l’Hoquei Club Esplugues, passà al Club Esportiu Noia i debutà a la màxima categoria la temporada 1989-90 Fitxà pel Club Patí Voltregà 1990-94, amb el qual fou quatre vegades subcampió de la Copa del Rei i dues de la Recopa d’Europa, l’Igualada Hoquei Club 1994-2001 i el Llista Blava de Lleida 2001-05, on es retirà després d’haver estat subcampió de la Copa de la CERS 2003 Guanyà la Lliga Catalana 1990, 1991, 1999, la Lliga 1995, 1997, la Copa d’Europa 1995, 1996, 1998, 1999 i la Supercopa d’Europa 1996,…

Es formà a les seccions inferiors del Futbol Club Barcelona Després passà al Contal 1962-66, amb un interval cedit al Gimnàstic de Tarragona 1964-65 Debutà al primer equip del FC Barcelona la temporada 1966-67, amb el que disputà 57 partits i guanyà la Copa 1968 i al final de la temporada següent fou traspassat al Saragossa 1968-71 Posteriorment jugà amb el Sant Andreu 1971-74, a segona divisió, i la temporada 1974-75 amb l’Artiguense, en categoria regional

Estudià dibuix i pintura a l’Acadèmia Baixas de Barcelona i s’ordenà sacerdot l’any 1952, durant el Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona, i el 1956 ingressà al monestir de Montserrat, i s’especialitzà en l’art de la xilografia sota la direcció d’Antoni Ollé Pinell al Conservatori de les Arts del Llibre A partir del 1964 començà la seva producció artesanal d’exlibris, art en el qual arribà a excellir L’any 1985, la Biblioteca de Catalunya li dedicà una exposició monogràfica, i el 1993 obtingué el primer…

Continuador de l’estil intimista de Pedro Salinas Autor, entre d’altres, de Segundo amor perdido 1947, A Pedro Salinas, en su muerte 1951, Sombra elegida 1953, La infinita manera 1960, de la biografia San Juan de Dios, una aventura iluminada 1957 i de les semblances Valores de mi tiempo 1970