Resultats de la cerca

El seu pare, Esteve Fontfreda, establí una empresa tèxtil a Tortellà 1914, posteriorment dedicada a la fabricació de calçat funcional amb una sola de goma Als anys quaranta la direcció de l’empresa passà als seus fills Joan i Lluís Tortellà, Garrotxa 1922 – Barcelona, Barcelonès, 12 de gener de 1997, els quals convertiren el calçat en una bota de lona amb sola vulcanitzada procedent de pneumàtics, i que registraren com a Chiruca, diminutiu de Merè nom de la seva mare en gallec Pel seu baix cost, resistència i funcionalitat fou popular als anys seixanta i setanta, especialment…

Fill de teixidors, practicà l’ofici, a Barcelona, i estudià dibuix a l’escola de Llotja 1825-29 Inicià 1829 la carrera sacerdotal al seminari de Vic i fou ordenat el 1835 Exercí el ministeri parroquial a la seva vila natal posteriorment anà a Roma, on ingressà a la Companyia de Jesús 1839, de la qual sortí abans de professar De retorn a Catalunya, regí les parròquies de Viladrau i de Sant Joan d’Oló 1840-43 Situat en la línia del catolicisme antirevolucionari, recorregué, com a missioner i predicador, les comarques catalanes, gairebé sempre a peu, i collaborant amb el clericat i les…

L’any 1204 Innocenci III el nomenà legat pontifici per reprimir l’heretgia albigesa Inicialment la seva preocupació pastoral el portà a cridar monjos del Cister per predicar entre els heretges, però després, convertit en cap suprem de la host croada, fou molt dur en la repressió, i a la seva gestió hom deu en part que Simó de Montfort fos nomenat cap militar de la croada Creat arquebisbe de Narbona 1212, ell mateix s’erigí en duc de la ciutat i s’enfrontà amb les tropes de Montfort, el qual ell havia excomunicat Prengué part a la batalla de Las Navas de Tolosa 1212 juntament amb 100 cavallers…

Al servei del seu pare, que era almirall de França, lluità en l’exèrcit del duc d’Anjou contra els anglesos 1370 i participà en una lliga amb els comtes d’Armanyac i Comenge 1388

Fill de teixidors, practicà l’ofici a Barcelona, on estudià dibuix a l’escola de Llotja 1825-29 Ordenat de sacerdot el 1835, es destacà com a missioner i predicador i com a autor de devocionaris, catecismes i textos doctrinals, que difongué, en català o castellà, o en totes dues llengües, segons criteris influïts per la diglòssia, a través de la Llibreria Religiosa, que havia fundat Cal destacar diferents Avisos als sacerdots, monges, pares de família i donzelles, entre altres estaments socials el Catecisme de la doctrina cristiana 1847, el Camí dret i segur per arribar al Cel 1843 —185…

La seva estreta amistat amb Alfons II de Catalunya-Aragó li permeté de recuperar d’aquest la possessió de Piera contra abundants béns al Regne de València Des del 1289 actuà com a conseller del rei, sobretot a la conferència de Tarascó 1291 per arranjar els afers de Sicília amb el papa i França fou també ambaixador del rei prop de Jaume I de Sicília, viatge que hagué de pagar el monestir de Poblet més de 300 000 sous i fou causa de la seva dimissió davant l’abat visitador de Fontfreda 1297 Es retirà a Benifassà

Monjo cistercenc, fou abat de Fontfreda Narbonès, i nomenat bisbe de Pàmies País de Foix el 1317 i de Mirapeix País de Foix el 1326 fou fet cardenal el 1327 Fou el tercer papa resident a Avinyó Posà fi a la controvèrsia sobre la “visió beatífica” amb la butlla Benedictus Deus 1336, i s’ocupà de la reforma eclesiàstica amb la voluntat de corregir els abusos de l’administració de beneficis i la relaxació de costums També reorganitzà 1336 les congregacions benedictines i l’orde del Cister, fet que repercutí profundament a Catalunya Mantingué l’excomunió contra la companyia catalana…

D’una intelligència i energia insignes, governà el vescomtat durant més de cinquanta anys, i el guardà dels atacs dels vescomtes de Besiers i de Carcassona, com dels potents comtes de Tolosa Alfons Jordà i Ramon V, gràcies a l’ajuda dels seus parents Ramon Berenguer IV i Alfons I El 1166 concloïa un tractat de comerç amb Gènova, el 1173 amb Pisa Prengué part moltes vegades en expedicions guerreres i adquirí prou prestigi per a ésser sovint elegida com a àrbitre pels prínceps i els senyors veïns A Narbona tenia una cort brillant, força acollidora per als trobadors A la fi del 1192, renuncià al…

Ardiaca de Magalona El 1199 Innocenci III l’associà al monjo cistercenc Ranier, legat a Provença i Llenguadoc per a inquirir sobre el catarisme El 1203 havia esdevingut monjo de l’abadia cistercenca de Fontfreda i fou designat ell mateix legat, amb Raül ambdós foren dotats de plens poders en detriment de la jurisdicció dels bisbes, fet que els oposà als de Tolosa, Besiers i Vivers, que foren suspesos Predicaren amb Domingo de Guzmán i amb Diego, bisbe d’Osca, i Pèire féu una violenta campanya política contra Ramon VI de Tolosa, el qual excomunicà el 1207, i deslliurà els seus…

Vida i obra De formació autodidàctica i viatjant de professió, de ben jove demostrà inclinació vers la literatura Estimulat pels poetes Carles Fontfreda i Josep Munteis, conreà la poesia i la prosa Escriví més d’un miler d’articles sobre aspectes geogràfics, històrics, artístics, folklòrics, literaris i d’actualitat sobre la comarca natal, en revistes com Pyrene , Puigsacalm , Revista de Gerona , Tele - estel , Destino , Serra d’Or , Arriba España i altres, i és, així mateix, autor de sengles guies turístiques de Besalú i Olot Fou membre actiu d’Amics de Besalú i el seu comtat, i…