Resultats de la cerca

Des del 2002 ha presidit el Club de Bitlles Benavent de Segrià, amb el qual es proclamà campió de Catalunya per equips 1995, 1996, 2008, 2009 El 2003 assolí la tercera posició al Campionat de Catalunya individual Formà part de la selecció catalana el 2004 en el I Torneig de Campions amb motiu del X Aniversari del CB Siuranenc d’Horta

Començà a competir en les primeres curses independents del 1980 Posteriorment, també competí en bicicleta tot terreny, tant en camp a través com en descens

El 2009 entrà a la junta directiva de la Federació Catalana de Futbol com a vicepresident primer El 29 de desembre de 2010 encapçalà una dimissió en massa de directius per forçar unes noves eleccions, que se celebraren el 26 de març de 2011 En resultà elegit president enfront de Jaume Llauradó El juliol del 2016 fou reelegit en el càrrec Durant els seus primers anys de mandat cal destacar l’elecció de Gerard López com a seleccionador català en substitució de Johan Cruyff, l’octubre del 2013 Dimití el càrrec de president el juliol del 2018 per ocupar el càrrec de vicepresident primer en la…

El 1952, s’establí a l’Uruguai S’hi incorporà al món laboral treballant com a gerent a l’empresa Alcresa, del 1960 al 1964 Més tard, també com a gerent, al Banc Popular 1965-67, i posteriorment al Banc Mercantil 1968-78 Treballà també en el camp dels mitjans de comunicació, on cal remarcar, a partir de 1982, la direcció del canal de televisió Canal 9 del Este, càrrec que deixà el 1990 Més tard, arran de la seva experiència empresarial, fou coordinador de la Cambra de Comerç Uruguaiano-Xinesa i director de l’Institut de Promoció Econòmica Social d’Uruguai El seu fill Antoni Mercader Urboy  …

Doctor en biologia per la Universitat de Barcelona 1998 Els seus primers estudis estigueren dedicats a l’avaluació de dofins i balenes a la Mediterrània, l’Atlàntic nord-est i a la mar del Nord Fou investigador al Centre de Ciències de la Pesca del Estats Units, a La Jolla 1999-2001 Des del 2002, és biòleg de poblacions del British Antarctic Survey, on lidera l’equip de recerca en mamífers marins

Vida i obra Nascut en una família burgesa modesta, els seus inicis com a escriptor foren a causa d’uns cursos de llengua i literatura catalanes als quals assistí el 1921 Després de treballar en una impremta com a delineant i a la secció tècnica de la Maquinista Terrestre i Marítima, ajudà el seu germà en l’elaboració de patents industrials El 1928 s’incorporà a l’Ajuntament de Barcelona, on acabà encarregant-se de les correccions d’estil Collaborà a la revista “Mirador” i traduí Els mala-ànima de Giovanni Verga 1930, Les caves del Vaticà d’André Gide 1930, Els indiferents d’Alberto Moravia…

Era empleat de l’ajuntament Les dues primeres obres Història grisa , 1925 Tàntal , 1928 pinten ja uns personatges vençuts per la vida, sense relleu, de vegades tarats La seva gran novella, Laura a la ciutat dels sants 1931, premi Joan Crexells, que assolí un bon èxit, descriu amb morositat i precisió l’ambient i els caràcters contraposats de la protagonista femenina i els qui l’envolten, en una ciutat hostil i levítica, que hom ha volgut identificar amb Vic L’oreig al desert 1934 és també una obra d’introspecció, en un clima de passions enfrontades El premi a la virtut o un idilli a la plaça…

Jugador en la posició de pivot, començà a jugar en les categories inferiors del Real Madrid, però destacà sobretot durant les set temporades 1988-1996 que jugà a l’Estudiantes de Madrid Posteriorment tornà al Real Madrid i jugà també a l’Unicaja i el CB Cáceres fins que es retirà 2002 Fou 128 cops internacional amb la selecció espanyola de bàsquet Al seu palmarès figura una lliga ACB amb el Real Madrid 1984, una Copa del Rei amb l’Estudiantes 1992, una Eurocopa amb el Real Madrid 1997 i una Copa Korac amb Unicaja 2000 La temporada 2005-2006 entrenà alguns mesos l’Estudiantes, i posteriorment…

Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent Traduí en vers al català la Zaïra de Voltaire 1780-1782 Després de la Revolució Francesa s’establí a Barcelona, on testà el 1795, poc abans de morir

Vida i obra Doctor en teologia, fou canonge d’Elna, rector de la Universitat de Perpinyà 1754 i, des del 1767, prior de Cornellà de Conflent Es relacionà amb els escriptors del grup de Tuïr i entre el 1780 i el 1782 feu una traducció al català i en vers de la Zaïra de Voltaire, que signà com a Abbé de Montferrer A diferència de la traducció anterior de S ↑ Sibiuda , aquesta és més literal Un manuscrit li atribueix un diàleg pastoral titulat Lo pastor i la pastora Bibliografia Carbonell, J 1962 1 Vila, P 1999 1 , p 157-178 Vegeu bibliografia