Resultats de la cerca

Estudià filosofia i lletres, i exercí la docència com a catedràtic de castellà a la Universitat de Strathclyde de Glasgow, ciutat on s’establí l’any 1964 Fundà, amb Alfonso Sastre i Alfonso Paso, la companyia de teatre Arte Nuevo 1945 Però en el vessant de  creador es dedica gairebé exclusivament al conte, gènere en el qual destacà per la sobrietat, la precisió i el realisme Publicà, entre d’altres, els reculls Cuentos con algún amor 1954, Cuentos de verdad 1965, premi de la Crítica, Ejemplario 1979, Entre paréntesis 1988, Documento nacional 1997 i Contrasombras 1998 És també autor d’una…

La temporada 1975-76 fitxà pel CD Mataró procedent del RC Celta de Vigo Jugà a l’antic Picadero JC 1979-82, amb el qual guanyà dues Lligues 1980, 1981 i una Copa de la Reina 1980, al CIBES 1982-83, al Betània-Patmos 1983-84 i al CB Tortosa 1984-86, amb el qual assolí l’ascens a la màxima categoria 1985 i la Copa de la Reina 1986 El 1986 es retirà i passà a exercir tasques de preparadora física i entrenadora ajudant del CB Tortosa Fou jugadora internacional absoluta D’altra banda, com a llicenciada en Educació Física, ha estat professora de la facultat de Ciències de l’Esport de Lleó

La temporada 1984-85 fitxà pel juvenil del Barça L’any 1986 fou subcampió d’Europa júnior amb la selecció espanyola i després fou cedit al Santo Domingo d’Oviedo i al CH Lloret Durant dues temporades 1988-90 jugà amb el primer equip del Barça, etapa en què fou 17 vegades internacional i guanyà els World Games del 1989 i acabà segon a la Copa de les Nacions de Montreux Després continuà jugant amb el CH Piera 1990-91, el CE Noia 1992-93, el CP Cambrils i el CP Vic 1993-94 i el CH Mataró 1994-97

Pivot, desenvolupà gairebé tota la seva trajectòria esportiva al Club Joventut de Badalona 1967-81, amb el qual guanyà una Lliga 1978 i dues Copes 1969, 1976 Jugà 159 partits amb la selecció espanyola Disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Moscou 1980, un Campionat del Món 1974 i cinc d’Europa consecutius en el període 1971-79, en què aconseguí la medalla de plata en l’edició celebrada a Barcelona 1973 El 1981 es retirà de la competició però un any després retornà a les pistes i fitxà pel Futbol Club Barcelona 1982-84, amb el qual assolí la Lliga i la Copa del Rei 1983

Pioner del tennis de taula a Catalunya Membre del Tívoli PPC, guanyà els dos primers Campionats de Catalunya individuals després de la Guerra Civil 1941, 1942, així com els títols catalans per equips 1942, 1943 i de dobles 1943 També fou campió d’Espanya en dobles i per equips i subcampió individual en la primera edició del campionat, el 1943 Entre el 1966 i el 1967 fou seleccionador espanyol

Romàntic i revolucionari, viatjà per Europa i lluità activament contra la tirania de Juan Manuel de Rosas al seu país D’aquesta època 1839-51 són les cançons polítiques de Paulino Lucero Enderrocat Rosas, publicà a Buenos Aires “Aniceto el Gallo” 1853-59, periòdic satíric que ell escrivia íntegrament El 1872 aparegué el conjunt de la seva producció i donà a conèixer el llarg poema Santos Vega, la seva obra més important

Augustinià, adoptà el nom de Joan Facund Doctor en teologia 1771, n'obtingué la càtedra 1775 de la Universitat de València Fou provincial de la corona d’Aragó, del seu orde Bibliòfil distingit, formà al convent de València una important biblioteca pública fou destruïda l’any 1812 Acadèmic de Sant Carles 1804, censor de la Societat Econòmica d’Amics del País i predicador i cronista de València, publicà, entre altres obres Institutiones theologicae ad Hispaniarum adolescentium usum, In funere Francisci Perezii Bayerii 1797, El fraile en las cortes , que desvetllà una polèmica, i…

Fill d’un industrial seder, fou educat pel seu oncle matern, Esteve Sayró Participà en la revolució del 1820, fet pel qual fou expulsat de la Universitat de València Estudià economia política a Madrid i hi publicà una Memoria sobre la decadencia de las fábricas de seda 1832, premiada el 1827 per la Societat Econòmica valenciana Ingressà en el cos de duanes i fou destinat a Tarragona 1831-34 i a València 1834-41 Escriví obres com Refutación a las famosas proposiciones del ex-fraile Febrer, emigrado en Inglaterra 1838 i Prontuario del régimen de las aduanas de España y Francia 1839…

Vida De jove treballà a la impremta del seu cunyat, Salvador Torres i Garriga, on s’editaren publicacions com "Popular Films" També feu d’ajudant de foto fixa a Bohemios 1936, Francisco Elías Treballà com a fotògraf de foto fixa 1941-46 fins que esdevingué ajudant de càmera i operador del seu cunyat, director de fotografia a Embrujo 1947, Carlos Serrano de Osma i Vida en sombras 1947-48, Llorenç Llobet i Gràcia, i també d’Alfredo Fraile S’estrenà com a primer operador amb la illuminació d’ El ceniciento 1955, Joan Lladó, el primer d’una trentena de films lligats a produccions d’…

Vida i obra Fou subbrigada del sisè batalló de la Milícia Nacional Voluntària de Barcelona i participà activament en la bullanga del 4 de maig de 1837 La subsegüent dictadura del baró de Meer l’obligà a amagar-se Durant el trienni esparterista s’incorporà novament a la Milícia Nacional Treballà d’escrivent en el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, però fou depurat de l’administració municipal com a conseqüència de la reacció moderada del 1843 Actiu a Barcelona al segon terç del segle XIX, és autor d’un important nombre de novelles i textos de caràcter liberal i…