Resultats de la cerca

Filla d’un mestre d’ensenyança primària, començà a treballar a setze anys Quan ella en tenia vint, l’home que estimava se suïcidà llavors adoptà el nou nom, tret de Gabriele D’Annunzio i de Frederic Mistral Ocupà diversos càrrecs docents i consulars El 1945 rebé el premi Nobel de literatura Desolación primera edició, 1922 edició definitiva molt augmentada, 1954, Ternura 1924, Tala 1938 i Lagar 1954 són els seus llibres de poesia Fou una poetessa que treballà amb un llenguatge simple, viu i líric

Representant del naturalisme, les seves novelles critiquen les tares morals de la societat, en particular contra la situació humiliant de les dones, com a Fin de siècle'istka ‘Una dona fi de segle’, Kaśka Kariatyda, A gdy w głąb duszy wnikniemy ‘Quan penetrem en el fons de l’ànima’, etc Dels seus drames cal remarcar Moralność pani Dulskiej ‘La moral de la senyora Dulska’, 1906

Començà al CB Sant Just i després de passar per l’escola de bàsquet del CB Cornellà, s’incorporà a l’equip formatiu del Segle XXI 2004-05 Posteriorment jugà al CB Valls, el CD Irlandeses, el CB Olesa, l’Agrupación Deportiva Baloncesto Avilés, el CB Mencey Uni Tenerife i el CB Al-Qazeres Internacional en categories inferiors, fou campiona d’Europa cadet 2006

Jugadora del Club Tennis de la Salut, guanyà títols de dobles en les categories ITF durant la primera dècada del segle XXI

Es llicencià en dret 1955 i en pedagogia 1957 Fundà una llar d’infants i el 1962 publicà el seu primer llibre de narracions, Os Pregos na Erva El 1965, fugint de la dictadura de Salazar, s’installà a Bèlgica on fins a mitjan anys vuitanta, que tornà a Portugal, fundà i dirigí a la localitat d’Herbais una escola experimental que acollia infants de nacionalitats diverses, molts d’ells afectats per problemes psíquics Aquesta experiència i l’isolament, així com les nomboses lectures especialment dels místics medievals, Spinoza, Emili Dickinson i Fernando Pessoa marcaren la seva producció…

Professora d’arqueologia de la Universitat de València en la dècada del 1960 i de la Universitat Federal de Pernambuco a Recife Brasil des del 1969, és especialista en l’època romana a les terres valencianes Des dels anys d’estudiant universitària, com a alumna de M Tarradell, participà en els treballs de camp del laboratori d’arqueologia de la UV Entre altres jaciments, excavà a la ciutat iberoromana del tossal de Manises Alacant, al poblat ibèric de la Serreta Alcoi i a la cova Ampla del Montgó Xàbia Com a professora de la càtedra d’arqueologia i també com a collaboradora del SIP, el 1964…

Llicenciada 1951 i doctorada 1955 en ciències químiques per la Universitat de Granada, en 1955-58 treballà a l’Hospital Acadèmic de la Universitat de Leiden, on fou cap de laboratori Posteriorment s’incorporà com a experta bioquímica en endocrinologia i nutrició del CSIC Desenvolupà la major part de la trajectòria professional a l’Instituto de Investigaciones Biomédicas Alberto Sols de Madrid La seva principal aportació científica fou la creació d’un mètode per a valorar l’índex de iode en orines i aigües, mitjançant el qual demostrà la relació entre incidència del goll i deficiència de iode…

Formada al Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València, ha treballat sobretot els problemes de la romanització al País Valencià Terra sigillata de Liria 1963, La supuesta colonia griega de Hemeroskopeion 1969, Dianium, arqueología romana de Denia 1970, La factoría pesquera de punta del Arenal, Jávea, Alicante 1970, Terra sigillata clara de Pollentia 1983 i altres treballs Des del 1969 és professora a la Universitat de Pernambuco, Recife, al Brasil, on fundà el Núcleo de Estudos Arqueológicos i presidí la Sociedade de Arqueologia Brasileira 1991-93 Sobre prehistòria del Brasil ha…

Inicialment mirada amb desconfiança per Lluís XIV de França, avi del rei, pel fet d’ésser italiana, hom nomenà cambrera major la princesa dels Orsini, per tal que la controlés Arran de la guerra de Successió esdevingué molt anticatalana, i influí en la decisió del rei de no respectar les constitucions dels Països Catalans arribà a afirmar que abans llançaria els seus fills pel balcó que no pas veure mantingudes les constitucions Morí abans de la caiguda de Barcelona en poder de Felip V

Primogènit de Felip V i de Maria Lluïsa Gabriela de Savoia Príncep d’Astúries des del 1709, es casà 1722 amb Lluïsa Isabel, filla del regent de França En abdicar Felip V, pujà al tron i fou nomenat un gabinet de tutela, però poc després el rei morí, de la verola