Resultats de la cerca

El seu nom apareix el 1645 en el Cançoner d’Ontinyent , i és documentat com a mestre de capella a Morella Ports i Terol i com a cantor i mestre a Càller Sardenya La documentació el situa a Madrid el 1660, i registra el seu nomenament com a mestre de capella de la catedral de Segòvia el 1664 El 1667 obtingué el mateix càrrec a Las Descalzas Reales de Madrid, i l’1 de febrer de 1680 fou nomenat mestre de la capella reial, malgrat l’oposició de diverses personalitats de la cort de Carles II La seva obra, que comprèn nombroses peces litúrgiques i de romanç, com també diverses composicions per a l…

Es distingí al Marroc ja capità, el 1926 es rebellà contra la Dictadura de Primo de Rivera i fou degradat i empresonat a Barcelona Alliberat i rehabilitat el 1930, connectà amb el Comitè Nacional Revolucionari destinat a Jaca, el 12 de desembre s’insurgí contra la monarquia i proclamà la república fracassat el moviment, fou afusellat

Membre del club Badalona Orientació, fou campió de Catalunya de llarga distància i de relleus 2005

Format al CH Canet, passà al CE Arenys de Munt i CP Tordera, amb el qual pujà a l’OK Lliga la temporada 2002-03 Sempre en la màxima categoria, jugà amb el CH Vilaseca 2004-05, el CH Lloret 2005-06, el Llista Blava 2006-08, el CP Vic 2008-09, el CP Vilanova 2009-11 i el SHUM 2011-12 Amb el Vic guanyà una Copa del Rei i fou subcampió de la Lliga Europea 2009, i amb el Vilanova fou subcampió de la Copa del Rei 2010 i de la Copa de la CERS 2011

A 14 anys es traslladà a la ciutat andalusa de Granada, on es llicencià en filologia hispànica El 1999 es donà a conèixer amb la novella Bariloche , finalista del premi Herralde, seguida de La vida en las ventanas 2002, Una vez Argentina 2003, de nou finalista de l’Herralde i El viajero del siglo 2009, amb la qual aconseguí els premis Alfaguara, Tormenta i de la Crítica espanyola A més, és autor dels reculls de contes El que espera 2000, El último minuto 2001, Alumbramiento 2006 i Hacerse el muerto 2011, i dels poemaris Métodos de la noche 1998, El tobogán 2002, premi Hiperión, La canción del…

Vida No es tenen notícies documentals de la seva primera formació musical, bé que, segons alguns biògrafs, pogué tenir lloc a Santa Maria del Mar de Barcelona, amb el mestre Miquel Rosquelles El 17 de desembre de 1696 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Barcelona a títol de coadjutor, atès que encara vivia el seu titular jubilat, Joan Barter en el document s’esmenta Valls com a mestre de Santa Maria del Mar, d’on havia estat nomenat, segons Baldelló, el 13 de febrer del mateix any A la mort de Barter, el 5 de desembre de 1706, accedí a la categoria de mestre titular, càrrec que…

Llicenciat en filologia hispànica i mestre a Santa Margarida de Montbui, és autor de la novella breu ambientada a Fraga Mort a l’Almodí 1983 Com a estudiós de la llengua i la cultura popular de Fraga publicà els opuscles Estudis lèxics de la parla de Fraga I 1985 i II i III 1987, i les monografies Refranyer fragatí 1987, Les cançons de la nostra gent 1993, Estudi descriptiu de la llengua de Fraga 1995, Lèxic esmorteït de la parla de Fraga 1997 i Modismes i frases fetes de la parla de Fraga 2003

Fou campió de Catalunya de resistència amb motos de 250 cc 1932, 1933 i subcampió de la Volta a Catalunya 1934 Fou un assidu participant en curses de velocitat i rallis a les dècades de 1940 i 1950, on participà com a conductor i com a copilot Guanyà la primera Cursa de Turismes al Circuit de Montjuïc en la categoria 1100 cc 1946 i participà en el Ralli de Montecarlo 1949, on aconseguí la desena posició El 1950 fou segon al Ralli dels Alps com a copilot de Salvador Fàbregas Competí majoritàriament amb Fiat, i posteriorment Porsche, amb el qual guanyà la cursa de velocitat al circuit de…

Deixeble de Miquel Rosquelles, guanyà per oposició l’any 1688 el lloc de mestre de capella de l’església parroquial de Mataró, i aquest mateix any fou nomenat mestre de capella a la catedral de Girona, on actuà fins a l’any 1696 Durant uns quants mesos actuà com a mestre de capella de Santa Maria del Mar de Barcelona Al desembre del 1696 ingressà com a mestre de capella suplent de la catedral de Barcelona, càrrec que obtingué com a titular el 1709 Formà part des del 1700 de l’Acadèmia Desconfiada Es retirà cap a l’any 1741 Era un músic de tècnica completa, com ho mostra la seva obra teòrica…

De ben jove guanyà el premi Hucha de Plata de relats per Tarde de domingo i l’Internacional de Cuentos Ciudad de Valladolid per El silencio D’entre la seva producció teatral destaquen El navegante premi SGAE 1983, El llanto del dragón premi Valladolid de Teatro Breve 1984, Lutero o la libertad esclava premi Calderón de la Barca 1984, El pasajero de la noche 1987, Alta seducción 1989 i Un hombre con cinco estrellas 1992 És considerada una de les autores de més sòlida trajectòria en l’àmbit del teatre comercial, particularment de l’alta comèdia, en la qual ofereix una aguda capacitat d’…