Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Galderic
Agronomia
Agricultor.
Fou canonitzat probablement en un concili provincial, a Narbona, vers el 990, i el seu lloc nadiu prengué el nom de Sant Galderic Fou venerat com a patró dels pagesos al Rosselló a la resta del Principat ho fou a l’alta edat mitjana, fins que fou substituït per sant Isidre, on hom ha celebrat, fins a èpoques recents, la seva festa en diversos indrets, amb ofici, recaptes, repartiment de coques, balls, etc Els monjos del Canigó en robaren una part de les relíquies En èpoques de secada hom les baixava en processó fins a la plana de Perpinyà i fins a mar N'escriví la vida, en…
Galderic Galí
Història del dret
Jurista.
Autor d’un Compendio de la práctica criminal Milà, 1622 traduí a l’italià El rosario de Nuestra Señora Nàpols, 1611, de Francesco Panogarola, i Reglas militares sobre el gobierno y servicio particular de caballería Milà, 1619, de Ludovico Melzo
Josep Callís i Marquet
Periodisme
Agronomia
Pèrit agrònom i periodista.
Fill del mestre d’obres i autor teatral Marià Callís i Collell Fundà, juntament amb Lluís B Nadal, la societat catalanista Catalunya Vella 1902, en la qual ocupà el càrrec de secretari, i fou director de la Cámara Agrícola Ausetana 1903 i el delegat de Vic de la Càtedra Agrícola Pere Grau 1908 El 1906 va participar en el Primer Congrés Internacional de la Llengua catalana i, en l’àmbit periodístic, fou president de l’Associació de Premsa de Vich 1931, vocal de l’Associació de Premsa Catalanobalear 1932 i membre del Círcol Literari de Vich Des del 1933, signant com Galderic i…
Joan Pagès
Història
Vicecanceller de Catalunya (a 1456-84).
Fill del doctor en lleis i burgès de Perpinyà Galderic Pagès Alfons el Magnànim el nomenà assessor del governador dels comtats de Rosselló-Cerdanya Conseller de Joan II, el 1462 era a la Força de Girona durant el setge del comte de Pallars Arran, però, de la dominació francesa dels comtats, el 1466 hom li confiscà els béns la baronia de Sant Joan de Pladecorts que havia comprat als Oms el 1459 i saquejà la seva casa de Perpinyà i hagué d’exiliar-se El 1469 era amb el rei en les negociacions del casament del príncep Ferran amb Isabel de Castella Fou executor testamentari de Joan…
Reginald Poc
Cristianisme
Literatura catalana
Eclesiàstic i escriptor.
Dominicà 1600, fou professor de teologia a les universitats de Girona, Barcelona i Perpinyà Fomentà confraries del Roser a la diòcesi d’Elna, i potser per això se li atribueixen, sense fonament, els Goigs de la Mare de Déu del Roser Publicà en castellà una vida de sant Galderic i sant Isidre Perpinyà 1627 — Compendio de la vida, muerte y milagros de los dos gloriosos labradores san Galderique i san Isidro de Madrid , que inclou, entre altres goigs en català anònims, uns Goigs del gloriós llaurador sant Galderic , d’ell mateix— i una vida de sant Magí Barcelona 1630…
,
Martí Jampy
Literatura catalana
Prevere i escriptor.
Publicà treballs sobre Sant Miquel de Cuixà, Sant Martí del Canigó i la catedral d’Elna, un llibre sobre sant Galderic, un estudi sobre La chanson de Sainte Foy i un recull de poemes Lliris, roses i violes, 1914
Martí Jampy
Literatura catalana
Assagista i poeta.
Fou prevere Publicà estudis sobre Sant Miquel de Cuixà, Sant Martí del Canigó, la catedral d’Elna, sant Galderic i La chanson de Sainte Foy Com a poeta és autor d’un recull de poemes de ressonàncies verdaguerianes titulat Lliris, roses i violes collits en les muntanyes del Canigó i oferts a Maria Sanctíssima 1914
Ingobert
Cristianisme
Bisbe d’Urgell, successor de Galderic (878), des d’abans del 885.
L’any 886, a causa d’una greu malaltia seva, el prevere cerdà Esclua usurpà la diòcesi urgellenca i el deposà El 890 assistí al concili de Port, prop de Nimes, convocat pel metropolità Teodard, i en aquest concili fou retornat al bisbat ja reintegrat, consagrà 891 les esglésies de Cerdanya d’Ardòvol, a Talló, i Baltarga L’any 893 encara era bisbe
Melcior Soler i d’Armendaris
Cristianisme
Abat de Sant Martí del Canigó (1623-58).
Fill del doctor en dret Pere Soler, fou primer carmelità descalç i després benedictí Doctor en teologia Essent abat, fou visitador dels monestirs benedictins de la Congregació Claustral Tarraconense Els anys 1625 i 1630 obtingué permís per a explotar les mines de ferro dels vessants del Canigó El 1642 saludà Lluís XIII de França com a comte de Barcelona, a qui donà una relíquia de sant Galderic Escriví uns Discursos econòmics de la història de Joaquim i Susanna sobre el capítol XIII del profeta Daniel Barcelona 1648
Josep de Sentjust-Pagès i de Paixau
Història
Militar
Militar.
Senyor de la Morana i Albors Fou capità de la coronela de Barcelona i com a tal lluità contra els francesos el 1697 Austriacista, el 1708 fou nomenat governador de Menorca pel rei arxiduc Carles III El seu germà, Manuel Sentjust-Pagès i de Paixau Barcelona 1648 — l’Ametlla del Vallès 1720, fou nomenat bisbe de Vic 1708 pel rei arxiduc Carles III Conservà la diòcesi després de la victòria filipista, però el 1717 en fou desposseït Un altre germà, Galderic Sentjust-Pagès i de Paixau Barcelona 1657 — s XVIII, frare, fou abat del monestir de Camprodon Per les seves simpaties…