Resultats de la cerca

Actuava de mig defensiu i de defensa central Després de destacar amb l’Hospitalet, la temporada 1962-63 fitxà pel RCD Espanyol, que era a segona divisió Pujà a primera aquella temporada i continuà una temporada més amb l’equip blanc-i-blau Seguidament, jugà al Llevant i al Deportivo de La Coruña, a primera divisió, al Valladolid, a l’Europa i al Girona, entre d’altres En retirar-se exercí d’entrenador i estigué al capdavant del Girona i l’Europa, a més d’altres equips

Gerard Lasie-rra la seleccionà el 1989 per fer entrenaments a Tàrrega El 1991 fitxà per l’Associació Lleidatana d’Handbol, amb la qual debutà en la màxima categoria i on milità durant nou temporades, cinc a la divisió d’honor Destacà com a pivot i formà part de la selecció catalana entre el 2002 i el 2006, any que es retirà

Membre del Club Alpí Núria-Masella, participà en els Jocs Olímpics d’Hivern de Grenoble 1968 en la modalitat de luge

Guanyà el Campionat d’Europa de trial juvenil amb l’equip Gas Gas 2001, amb el qual també fou campió del món juvenil 2004 i subcampió del món júnior 2005 Amb l'equip Montesa fou campió del món júnior 2006 i guanyà el Campionat d’Europa de trial 2007 Participà quatre vegades en el Campionat d’Espanya, tres en el de pista coberta, i el 2007 acabà catorzè en el Campionat del Món a l’aire lliure A partir de l’any 2008 competí en la modalitat d’enduro i amb l’equip KTM guanyà el Campionat de Catalunya en categoria E3 2008

Es formà a Llotja Lorenzale i Pau Milà l’iniciaren en el natzarenisme S'especialitzà en la pintura de flors i de fruites Fou premiat, sovint, a Madrid i a Barcelona, així com a Londres, el 1889 Conreà alhora la pintura i l’ornamentació al teatre del Liceu i al paranimf de la Universitat de Barcelona, així com al Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú Dirigí l’agençament de cases senyorials i establiments Fou professor de pintura decorativa, teixits i estampats a Llotja Els seus fills Antoni i Joaquim foren també pintors decoradors Un altre fill, Francesc de PMirabent i Soler Barcelona 1864 —…

Llicenciat en dret i teologia, es doctorà en filosofia i lletres 1927 i completà la seva formació a Friburg, Roma i Berlín Feu viatges científics constants per Europa i l’Àfrica del nord Fou doctor honoris causa per Friburg de Brisgòvia 1950 Des del 1927 ocupà el càrrec de bibliotecari a la Biblioteca Balmes de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1943, presidí des del 1943 la delegació a Barcelona del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Fou president de la Societat Catalana d’Estudis Litúrgics des del 1970 Els seus múltiples treballs d’investigació i…

Estudià al seminari de Tarragona i la carrera de dret a Barcelona Interessat pels països africans, estudià l’àrab El 1859 anà a Algèria, i el 1861 visità el Marroc, on fou comandant d’artilleria de la guàrdia del soldà Muḥammad ibn ‘Abd al-Rahmān, desobeint les ordres del qual travessà el Marroc fent-se passar per musulmà, amb el nom de Caïd Ismail Passà al Sàhara 1864, on emmalaltí, i retornà a la península Ibèrica La delegació hispànica de l’Association Internationale pour l’Exploration de l’Afrique li confià un nou viatge per explorar els orígens del riu Draa, però morí poc abans de partir…

El 1854 fou ordenat de sacerdot Fou rector de Sant Joan, a Gràcia 1868-83, i de Santa Anna, de Barcelona, on féu fer importants reformes Collaborà en diverses publicacions religioses, des d’on atacà l’integrisme Publicà una Historia de la Revolución de Septiembre 1875, una Historia de las persecuciones sufridas por la Iglesia 1876 i obres religioses en castellà El 1896 estrenà el drama El llenyataire Era soci numerari de la Societat Econòmica d’Amics del País, de Barcelona

Es formà a Barcelona Arquitecte municipal de Lleida 1906, exercí el càrrec trenta-cinc anys Adscrit al Modernisme, adoptà aquest estil en els millors edificis que construí a la ciutat, la major part dels quals han perdurat Hotel Pallas, Escorxador Municipal, Dispensari, La Gota de Llet —desaparegut—, el pavelló dels Camps Elisis —aquari—, casa Xammar, etc Darrerament es decantà cap a un neoclassicisme, bé que en els detalls encara s’endevina el gust pel Modernisme És autor dels plans de la ciutat, traçats durant la primera meitat del segle XX

És autor dels capitells del claustre de Sant Cugat del Vallès, iniciat cap al 1190 Ell mateix es representà en un pilar del claustre esculpint un capitell corinti, amb una inscripció que l’identifica probablement també es refereix a ell l’emblema d’un cadell gravat a l’escut d’un guerrer, en un altre capitell La varietat i la profusió ornamental de la seva extensa temàtica discorre des de les formes corínties a les de grans entrellaçaments perlejats que emmarquen representacions de fauna fantàstica, lluites de guerrers, escenes preses de la vida real i de temes històrics de la Bíblia, que…