Resultats de la cerca

És autor, juntament amb el doctor en medicina Lluís Joan Valentí , d’una obra en vers, Procés o disputa de viudes i donzelles , entorn de la condició de la dona que s’ha d’elegir per a muller Siurana defensa les vídues, mentre que Valentí es decanta per les donzelles El notari i poeta Andreu Martí Pineda en feu la sentència El text és deutor de la tradició valenciana d’obres com el Procés de les olives o el Somni de Joan Joan Fou publicada el 1561, juntament amb l’edició del Llibre de les dones de Jaume Roig Bibliografia Miquel i Planas, R 1911 Cançoner satírich valencià dels segles XV i XVI…

Enginyer forestal, exercí a les Filipines i n'estudià la flora Entre altres obres, publicà Memorias sobre el ramo de montes en las islas Filipinas 1874, Reseña de la flora del archipiélago filipino 1883, Sinopsis de familias y géneros de las plantas leñosas de Filipinas 1883 i Revisión de las plantas vasculares filipinas 1886

Feu de Kūfa Iraq la seva primera capital, però per raons de seguretat acabà residint a Hāšemiyya El sobrenom, que pot també significar ‘el generós’, és interpretat generalment com ‘el sanguinari’, pel fet d’haver-se dedicat a desfer totes les oposicions de sirians, d’omeies i d’altres, fins i tot dels qui l’havien ajudat a aconseguir el tron

Doctor en lleis Generós Catedràtic i després rector de la Universitat de Lleida i de la de València Diputat del Regne de València, recopilà els furs interessants per a la diputació i els seus drets Volum e recopilació de tots los furs y actes de cort que tractan dels negocis y affers respectants a la casa de la Diputació , imprès a València el 1625

Generós i justícia criminal de València l’any 1526, participà en la campanya contra els moriscos revoltats de la serra d’Espadà Segons el cronista valencià Gaspar Escolano, escriví una Relación de lo sucedido en Valencia en el tiempo de la Germanía , que segurament no s’imprimí mai i que es troba perduda Alguns fragments d’aquell escrit foren extractats i traduïts per Francesc Diago Bibliografia Almarche Vázquez, F 1919 Historiografía valenciana La Voz de Valencia

Amb el seu germà Augusto de Campos i Décio Pignatari , fundà el grup Noigandres i el moviment de poesia concreta al Brasil 1956-53 Publicà en poesia, entre d'altres,  O auto poessesso 1950, Servidão de passagem 1962,  Xadrez de estrelas 1976, Galaxias 1984 i A máquina do mundo repensada 2001, i els següents llibres d’assaigs Teoria da poesia concreta amb A de Campos i D Pignatari 1965, Metalinguagem 1967, A arte no horizonte do provável 1969, A operaçao do texto 1976 i Ruptura dos gêneros na literatura latino-americana 1977 Entre d'altres, fou guardonat amb el premi Octavio Paz de poesia i…

Fill del poeta Jorge Guillén fou, fins a la jubilació, professor a les universitats de Harvard i Autònoma de Barcelona Gran coneixedor de la literatura clàssica i moderna, estudià a fons i sistematitzà diversos aspectes de la teoria literària i la literatura comparada, com ara la història literària, l’estilística, les influències, la periodització, els gèneres, el canvi i la persistència en la tradició, etc Publicà Entre lo uno y lo diverso introducción a la literatura comparada 1985, que ha esdevingut un clàssic, El primer Siglo de Oro Estudios sobre géneros y modelos 1988, Teoría de la…

La primera notícia biogràfica el situa a Sicília cap al 1553 L’any 1558 ocupà el càrrec de mestre de capella del virrei de Nàpols Fernando Álvarez de Toledo, càrrec que continuà exercint durant diversos anys sota successius virreis Dos llibres constitueixen el seu llegat musical El primer i més important és el Tratado de glosas sobre cláusulas y otros géneros de puntos en la música de violones nuevamente puestos en luz Roma, 1553, dedicat a Pedro de Urriés, baró de Riesi Sicília Es tracta d’una obra sobre l’ornamentació o glossa en la música per a violes, en què s’explica la manera d’…

Generós Sacerdot, doctor en teologia Reuní una interessant biblioteca i una collecció numismàtica Participà en diversos certàmens valencians entre el 1606 i el 1619 amb composicions en castellà, portuguès, italià i llatí Al del 1606, en honor de Lluís Bertran, presentà una composició en català, Lluís, la raó ho demostra El 1612 fou secretari del certamen literari de València, i guanyà el segon premi en el del 1668 Diverses composicions seves es publicaren en els reculls dels certàmens i d’altres figuren entre els preliminars d’edicions de l’època des del 1607, entre les quals un sonet al rei…

Participà en la tercera croada formant part del seguici del rei de França Es conserven vint cançons seves, dinou de les quals amb música, i moltes en diverses versions Les tençons Amis Richard, j’eüsse bien mestier i A vous mesire Gautier , en què dialoga amb Richard de Fournival, i dues cançons dedicades a Gace Brulé manifesten la seva relació amb altres trobadors La resta de la seva producció la formen les chansons courtoises i tres descorts , que són els primers que es coneixen La producció de Gautier és una de les més originals dins el moviment dels trobadors Les estrofes acostumen a ser…