Resultats de la cerca

Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol 1961-64 procedent del Plus Ultra Jugava de mig volant i amb l'Espanyol disputà 50 partits de Lliga, incloent-hi la campanya 1962-63 a segona divisió Després jugà al Real Madrid 1964-65, el Deportivo de la Coruña 1965-67, el Sevilla 1967-72 i el Recreativo de Huelva 1972-73

Estudià als conservatoris de Huelva i Sevilla i posteriorment es perfeccionà amb el català Josep Colom El 2003 es convertí en deixeble de Daniel Barenboim, que tres anys després el dirigí per primera vegada en la interpretació del concert Emperador , de Beethoven, al costat de l’Orquesta Joven de Andalucía, a Marbella Considerat com la gran revelació del pianisme espanyol, ha estat guardonat en diferents competicions i ha actuat al costat d’importants formacions espanyoles i internacionals El 2004 debutà al Carnegie Hall en un recital en el qual interpretà obres de Falla…

Es formà a Madrid i a Roma, on residí molts anys Exposà des del 1901, i a Barcelona individualment des del 1950 Fou professor de dibuix artístic de l’Escola de Belles Arts de Barcelona 1942-50 Entre les seves obres sobresurt el mural de l’altar major de l’església de Moià, encarregat pel tenor Francesc Viñas Fou director de l’Escuela de Artes y Oficios de Jaén, corresponent de l’Academia de San Fernando i membre de la Comissió de Monuments Historicoartístics de Barcelona

Llicenciat en ciències empresarials, s’afilià al  Partido Popular , partit del qual fou gerent del 1990 al 2008 i, des d’aquest any, tresorer fins el gener del 2013 Senador 2004-10, el febrer del 2009 fou imputat en el “cas Gürtel” La causa contra ell en aquest cas fou arxivada el juliol del 2011 i reoberta el març del 2011 Descobert com a posseïdor de comptes milionaris a Suïssa, el gener del 2013 el diari  El País  publicà unes presumptes anotacions a mà suposadament del mateix Bárcenas que revelarien una doble comptabilitat del PP, en la qual figuraven pagaments a alts càrrecs del partit,…

Fou deixeble de Vázquez Díaz i mitjançant “La Barraca” es relacionà amb García Lorca, Alberti, Buñuel, etc Del surrealisme inicial evolucionà vers un formalisme de clara filiació picassiana Posteriorment assolí l’abstracció D’aquesta etapa, són molt característiques les combinacions de cercles

Vida Iniciat en la música a l’Escolania de la Mercè, l’ingrés a la secció infantil de l’Orfeó Català li obrí les portes a la carrera musical Més tard estudià diferents disciplines al Conservatori Superior de Música de Barcelona, i obtingué els títols de professor de solfeig, composició i direcció orquestral La seva obra compositiva no es donà a conèixer fins el 1970, any en què, a Molins de Rei, s’interpretà la seva Cançó de bressol Guanyador d’alguns certàmens de composició, com el Premi València de Música de Cambra 1973, el Premio Asturias 1978 o l’Enric Morera 1980, desenvolupà un estil…

Format intellectualment a la Universitat de Sevilla, es traslladà a Londres, on estudià violí, piano i composició Bon coneixedor de la música d’Andalusia, realitzà una important tasca de divulgació del folklore andalús a la capital anglesa Assolí un notable prestigi i dirigí algunes orquestres angleses, com ara l’Orquestra Simfònica de Birmingham o l’Orquestra Simfònica de Londres, tot presentant programes de música espanyola També exercí la crítica musical i literària De la seva producció destaquen les peces per a piano i orquestra, com ara Canzoneta , Cuando las penas miro o Tus ojos

Vida De jove viatjà per Europa i s’installà a París, on treballà per a la Gaumont 1909 i després per a l’Éclair, confeccionant i traduint títols i rètols El 1911 collaborà en guions del realitzador Léonce Perret, per a qui escriví el de Le Gosse de Paris 1912 A Barcelona muntà una seu de l’Éclair, el laboratori Manufactura del Film 1914 i captà vistes aèries de Catalunya També dirigí el seu primer film, Tauromanías La vocación de Rafael Arcos o Los oficios de Rafael Arcos o Grandeza y decadencia de Rafael Arcos , 1914, curt semidocumental per a l’Éclair rodat als estudis de Ricard de Baños i…

Titulat a Barcelona el 1930, formà part del grup inicial del GATCPAC , participà a la reunió d’aquest moviment a Saragossa el 26 d’octubre de 1930 i a l’exposició de projectes de les Galeries Dalmau el 1929 Visqué a Barcelona, on exercí la seva professió

Estudià art dramàtic a Bochum RFA i a París El 1973 retornà a l’Estat espanyol i fou codirector del Centro Dramático Nacional fins el 1981, que passà a dirigir el Teatro Español del Ayuntamiento de Madrid El 1985 fundà companyia pròpia El 1994 emprengué l’ambiciós projecte d’una escola de teatre, La Abadía, centre de formació i creació escènica situat al barri de Chamberí Madrid i fet a imatge del Teatre Lliure de Gràcia, que inaugurà amb el muntatge del Retablo de la avaricia, la lujuria y la muerte , de R M del Valle-Inclán 1995 Entre els seus darrers muntages cal esmentar Baraja del rey…