Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Isaïes
Història
Bíblia
Profeta major d’Israel.
Profetitzà l’any de la mort del rei Ozies 739 aC, i les seves principals intervencions foren a Jerusalem, durant el regnat d’Acaz 735-728 aC, en ocasió de l’atac siroefraïmita, i en temps d’Ezequies 728-699 aC, durant els conflictes amb Sennàquerib, rei d’Assíria llibre d'Isaïes
Abraham ben Meir ibn ‘Ezra
Literatura
Escriptor hebreu educat a Còrdova.
Fugí d’Al-Andalus amb motiu de la intolerància dels nou vinguts almohades i viatjà per Europa i per l’Àfrica del nord S'adonà del profund desnivell existent entre les aljames de la península i les de la resta d’Europa, i en els seus viatges es convertí en transmissor de la cultura científica àrab al nord i al centre d’Europa Escriví diverses obres en llatí, com els Fundamenta tabularum astronomicarum 1154, que és una recensió molt ampliada de les Tabulae Pisanae, i un Tractat sobre l’astrolabi planisfèric ~1160 Però la seva fama és deguda a les nombroses obres científiques, en hebreu, sobre…
Acaz
Història
Bíblia
Tretzè rei de Judà (736-721 aC).
No volgué unir-se a la coalició d’israelites i sirians contra el rei assiri Tiglet-Piléser III, de qui Acaz esdevingué més tard vassall, sense fer cas de la profecia d’Emmanuel d’Isaïes
Šělomó Astruc
Bíblia
Judaisme
Rabí, metge i comentarista bíblic, probablement assassinat durant els avalots de l’any 1391.
És autor d’un comentari homilètic al Pentateuc, Midrašé ha-Torà , escrit cap al 1380, i de comentaris a un fragment d’Isaïes, al salm 139 i al Llibre d’Ester A les seves obres fa servir paraules i dites catalanes per explicar alguns passatges
Ezequies
Història
Rei de Judà (716-687 aC).
Segons la Bíblia, a més d’home de govern fou poeta i compilador de proverbis, i emprengué, seguint els consells d’Isaïes, la reforma religiosa vers el monoteisme nacionalista per tal de salvar Judà del poder estranger Refeu l’economia, fortificà militarment Jerusalem i oscillà entre l’aliança amb Assíria, primer, i amb Egipte, després, per alliberar-se del domini assiri
Miquees
Bíblia
Profeta menor.
Contemporani d’Isaïes, degué predicar durant el regnat d’Ezequies 728-699 aC En el llibre que porta el seu nom alternen dos reculls d’amenaces contra els abusos religiosos i socials amb dos reculls de promeses Dels quatre reculls, tots d’una gran vivacitat, el segon d’amenaces deu ésser d’una altra mà, bé que d’un contemporani de Miquees, i el segon de promeses és certament posterior
Pere Pous i Solà
Bíblia
Eclesiàstic i biblista.
Estudià al seminari de Vic i el 1904 fou enviat a Roma, on es graduà en Sagrada Escriptura Fou professor de la seva especialitat i de grec i hebreu al seminari de Vic Collaborà en diverses publicacions religioses i en especial en la Gazeta de Vic i en Analecta Sacra Tarraconensia Traduí els Psalms i Isaïes per a la Bíblia del Foment de Pietat Morí assassinat al principi de la guerra civil
Nanni d’Antonio di Banco
Escultura
Escultor florentí.
El seu estil, antecedent del de Donatello, uneix la inspiració clàssica a la línia i la gràcia gòtiques Treballà a la catedral de Florència, on féu per a la Porta della Mandorla un Profeta 1407-8 i, a partir del 1414, l' Assumpció i, per a la façana, un Isaïes 1408, avui a l’interior de la catedral i un Sant Lluc 1413, avui al Museo dell’Opera del Duomo Per als nínxols exteriors d’Orsanmichele esculpí les estàtues de Sant Elies, Sant Felip i el grup dels Quatre sants coronats
Martí Domínguez i Barberà
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Estudià dret a València Collaborà en diversos diaris i en la revista literària El vers valencià El 1942 s’incorporà com a subdirector del diari Las Provincias , del qual fou nomenat director l'any 1949 Amb motiu del seu discurs Valencia, la gran olvidada en ocasió de la proclamació de la fallera major l'any 1958 fou destituït del seu càrrec al diari i bandejat Fundà i dirigí també el setmanari València-fruits i el diari Al Día , d’informació econòmica Com a escriptor, fou pioner en la recuperació del català al País Valencià, així com també de l'interès per la història i la societat…
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Semitista.
Estudià lletres a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid, el 1920, amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana Aplegà al Marroc els materials publicats a Textos màgics del nord d’Àfrica 1923 Amb Els textos dels historiadors musulmans referents a la Catalunya carolíngia 1922 inicià l’estudi de les fonts musulmanes referides a Catalunya, que prosseguí a Historiadors aràbics referents a la conquesta catalana 1932 publicat el 1987 Catedràtic d’hebreu a la Universitat de Barcelona des del 1932, malgrat haver guanyat ja la…