Resultats de la cerca

Feu els primers estudis musicals a la Thomasschule de Leipzig i els continuà a la Hochschule für Musik de la mateixa ciutat Fou deixeble de l’organista Günther Ramin El 1953 fou nomenat organista titular de l’església de Sant Tomàs de Leipzig, on desenvolupà la major part de la seva trajectòria artística, amb aparicions esporàdiques com a concertista internacional Des del 1960 fou també professor de la Hochschule de Leipzig El 1984 abandonà la seva plaça a l’església de Sant Tomàs, després de trenta-cinc anys d’activitat ininterrompuda Fou considerat un…

Germà del director, pianista i compositor Paul Klengel 1854-1935, nasqué en una família tots els membres de la qual eren músics professionals o aficionats Estudià violoncel amb Emil Hegar i teoria amb Salomon Jadassohn Formà part de l’orquestra de la Gewandhaus de Leipzig des que tenia quinze anys A partir del 1875 alternà la seva activitat en aquesta orquestra amb aparicions com a solista en gires europees, sovint amb el quartet de la Gewandhaus L’any 1881 fou nomenat professor del Conservatori de Leipzig i primer violoncel de l’orquestra de la Gewandhaus, lloc…

La seva iniciativa editorial començà el 1521, i es mantingué actiu almenys fins el 1545 Fou un dels primers impressors protestants de Leipzig, i mantingué contactes amb Georg Rhau de Wittenberg La major part de la seva producció foren llibres escolars, gramàtiques i obres de caràcter teològic compromeses amb la Reforma Publicà una única obra musical, Melodiae Prudentiae et in Virgilium magna ex parte nuper natae 1553, amb arranjaments mètrics a quatre veus d’himnes de Prudenci dels compositors Lucas Hordisch i Sebastian Forster

Tot i que rebé una sòlida educació musical i que el 1786 estrenà una cantata, el 1794 abandonà la composició i es decantà per la literatura Diverses obres teatrals i la versió alemanya del Don Giovanni de WA Mozart 1801 contribuïren a la seva llarga associació a l'"Allgemeine Musikalische Zeitung", de la qual fou editor fins el 1818, i collaborador fins el 1835 A través d’aquesta revista i de càrrecs com el de director de l’Orquestra de la Gewandhaus de Leipzig, influí en els gustos del públic alemany En les seves crítiques Rochlitz enaltí l’obra de GF Händel, J Haydn i WA Mozart…

Estudià especialment problemes de lògica i de filosofia de les matemàtiques des del punt de vista de la fenomenologia de Husserl

Fou professor a Kiel 1922, a Leipzig 1925 i, des del 1955, a Münster Deixeble de Dilthey, orientà el seu pensament cap a una filosofia de la vida Der Staat L’estat’, 1925, Soziologie als Wirklichkeitswissenschaft ‘La sociologia com a ciència de la realitat’, 1930 i Theorie des gegenwärtigen Zeitalters ‘Teoria de l’època actual’, 1955

Cec des dels setze anys, estudià a Leipzig Des del 1929 fou nomenat organista de la Friedenskirche i de 1946-81, de la Dreikönigskirche, ambdues a Frankfurt, ciutat d’on fou professor a la Musikhochaule 1938-72 Fou un dels organistes més rellevants del s XX Destacà en la revaloració de la música barroca per a orgue i, especialment, de JSBach

Professor a Leipzig, a Viena 1947 i a Aquisgrà 1962, descriví l’home com a ésser instintivament incert, relacionat necessàriament amb la realització de principis espirituals i de creacions culturals Escriví Der Mensch Seine Natur und seine Stellung in der Welt ‘L’home, la seva natura i la seva posició en el món’, 1940 i Sozialpsychologische Probleme in der industriellen Gesellschaft ‘Problemes sociopsicològics en la societat industrial’, 1949

Estudià a Dresden i a Leipzig i rebé la influència de Kandinskij i dels expressionistes del grup Der Blaue Reiter Perseguit per la Gestapo, fou voluntari de la legió estrangera francesa a la Segona Guerra Mundial La seva obra, iniciada el 1922, es donà a conèixer a París el 1947 La seva pintura és representativa de l’abstracció expressiva Exposà a Barcelona, i estigué casat amb la també pintora Roberta González

Cursà estudis universitaris a Leipzig, i musicals amb el seu pare A divuit anys entrà al servei del comte de Schaumburg-Lippe, a Bückeburg, on romangué tota la vida En les seves obres, poc conegudes, hom troba indicis de l’estil galant de la influència italiana que caracteritza el seu germà Johann Christian, però en les últimes, d’estil coral sobre texts del poeta Johann Gottfried Herder, amb el qual collaborà sovint, hi ha elements originals