Resultats de la cerca

Fou ordenat de sacerdot el 1906 Es dedicà a treballs relacionats amb el folklore religiós, alguns dels quals en collaboració amb Valeri Serra i Boldú També és autor d’alguns goigs Com a prosista publicà La llegenda del Sant Crist de Torà anònim a la collecció “Lectura Popular” Fou assassinat durant la guerra civil

S’inicià el 1952 a l’Antorcha de Lleida i una vegada l’any següent fitxà pel Llista Blava 1953-60 Un cop retirat es convertí en el seu entrenador, càrrec que ocupà fins el 1987, quan passà a ser secretari tècnic del club, però tornà a la banqueta per a seguir dirigint l’equip fins el 1993 Posteriorment, feu tasques de delegat del primer equip fins a completar prop de seixanta anys a l’entitat lleidatana, per la qual cosa fou nomenat president honorari

Durant la primera guerra Carlina fou cap de la milícia nacional de Sabadell Fou l’introductor de la maquinària de vapor a les seves indústries tèxtils Fundà la Caixa d’Estalvis de Sabadell i altres institucions d’utilitat pública Es mostrà proteccionista, fomentà la indústria llanera i l’emancipació obrera Fou diputat a corts

Durant la primera guerra Carlina lluità a les ordres d’AUrbiztondo més tard actuà a la ratlla d’Aragó i assolí el grau de brigadier dins l’exèrcit regular carlí Durant la guerra dels matiners reprengué les armes Collaborà sovint amb Benet Tristany, amb el qual entrà a Cervera febrer del 1847 i s’apoderà de 90 000 rals de l’administració de rendes Sorpresos a Llanera, pogué fugir mentre el seu gendre, Valeri Roca, i Tristany, capturats, eren afusellats, però, refugiat en una masia i malalt, fou capturat i assassinat

De família pagesa, creà una indústria de fabricació de draps Fou un dels fundadors dels Amants de l’Agricultura i de la Indústria de Sabadell 1843, que es transformà després en la Companyia de Propietaris de la Mina d’Aigua Fou prohom del gremi de fabricants de Sabadell El seu fill Joan Llonch i Sanmiquel Sabadell 1842 — 1916 construí el vapor Llonch 1877, fou un dels fundadors i conseller director fins a la seva mort del Banc de Sabadell 1884 i presidí la Unió Llanera Espanyola Un altre fill seu,  Francesc Llonch i Cañomeras Sabadell 1878 — Santisteban, Navarra 1938 fou…

Medievalista, obtingué la càtedra d’història medieval a les universitats de Granada 1966 i de Barcelona 1969 S'especialitzà en la història monàstica catalana i de l’Andalusia oriental Són importants les seves hipòtesis sobre l’origen del feudalisme a Catalunya, sobre fonts d’estadística demogràfica medieval, producció llanera i ramadera, etc Cultivà també l’arqueologia medieval Publicà nombroses obres, entre altres L’arqueologia medieval a Catalunya 1989, Ferran Soldevila 1894-1971, Historiador de Catalunya 1994, i Historia de las religiones 2000, amb Carles Cid Coordinà el volum…

Vida i obra Es formà als seminaris de Solsona i especialment al de Vic, on estudià en el si de la càtedra d’arqueologia cristiana Al llarg de la seva vida, s’interessà pel conreu de la prehistòria i la història antiga i medieval catalanes Destinat a les parròquies de Cardona, Bagà i Solsona, n’ordenà els arxius, i es dedicà a estudiar-ne la documentació i les restes arqueològiques properes al territori Esdevingué conservador del Museu Diocesà de Solsona 1906, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1907, de la Real Academia de la Historia 1914, soci de mèrit de la Societat…

Oncle del també del guerriller carlí  Rafael Tristany , descendia d’una família pagesa, la pairalia de la qual era can Tristany , a Ardèvol Fou conegut com a Mossèn Tristany , perquè era prevere —havia estudiat a Solsona— i fou canonge de la collegiata de Guissona, primerament, i més tard de la catedral de Girona 1826 Durant el Trienni Constitucional havia actuat al capdavant d’una partida reialista, amb la qual havia ocupat Solsona 17 de maig de 1822 L’any 1833 es declarà partidari de Carles Maria Isidre de Borbó i alçà una partida que el 1836 era de 1500 homes i una de les més actives de…

Fill d’una família d’apotecaris, era germà de Pere Antoni Ventalló , estudià medicina a Granada, on creà i dirigí diverses publicacions A Terrassa fundà La Revista Tarrasense i, juntament amb l’historiador Josep Soler i Palet, El Tarrasense i La Comarca del Vallés , que dirigí Adscrit al Partit Conservador, fou alcalde de Terrassa el 1895 Quant a la seva faceta com a historiador, la historiografia terrassenca n’ha destacat l’esforç per donar en els seus treballs una visió global de la ciutat Les seves obres comprenen des dels orígens fins als seus dies, un espectre que, a…