Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Antoni Foz Llaveria

Antoni Foz Llaveria (a la dreta)
Museu Colet
Atletisme
Atleta i dirigent esportiu.
S’inicià, com a nedador, al Club Natació Reus Ploms, i fou campió de Catalunya juvenil el 1945 El 1949 passà a l’atletisme i s’especialitzà en el llançament de pes Fou campió de Catalunya júnior i absolut en cinc ocasions 1949-53 i establí el rècord català de la prova 1951 Disputà un encontre internacional davant Portugal 1956 amb la selecció espanyola Posteriorment, practicà el tennis i la vela Fou fundador del Club Tennis Reus Monterols 1965 i del Club Nàutic Salou 1967, del qual fou vicepresident Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997
Agustí Sardà i Llaveria

Agusti Sarda i Llaveria
© Fototeca.cat
Educació
Història
Pedagog i polític.
Advocat, fou secretari d’EFigueres i destacà com a defensor de causes obreres Republicà, fou diputat a corts el 1873 i senador per Tarragona els anys 1903, 1905, 1907 i 1910 Com a pedagog, fou catedràtic de les escoles normals de Pamplona 1865, Madrid 1898, que dirigí, i de l’escola superior de magisteri 1909 Publicà Estudios pedagógicos 1892 i diverses conferències sobre les Filipines i Puerto Rico
Josep Maria Alberich Llaveria
Basquetbol
Directiu de basquetbol.
Delegat del primer equip del CE Laietà, entrà a formar part de la junta directiva de la Federació Catalana de Basquetbol el 1969 com a vocal Entre el 1979 i el 1983 fou vicepresident de la federació i des del 1984 n’és el gerent Per altra banda, entre el 1973 i el 1975 fou membre de la Federació Espanyola de Basquetbol, i del 1984 al 2010 ha estat vocal de la Junta Directiva i membre de la Comissió Delegada de la FEB Fou també director de la seu de Barcelona del Campionat del Món del 1986, director de basquetbol del comitè organitzador dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i director del…
Maties de Vall i Llaveria
Història
Militar
Militar carlí.
El 1820 fou nomenat tinent coronel de voluntaris, i el 1827 participà en la guerra dels Malcontents Empresonat a Barcelona el 1833, el 1835 organitzà els cossos de l’exèrcit carlí a la Catalunya Nova Fou cap d’estat major i oficial general de les forces de Carles Maria Isidre de Borbó guanyà la batalla de Rialb 1838 El 1839 s’exilià a França Fou diputat per Gandesa el 1871