Resultats de la cerca

La seva activitat escènica s’inicià el 1950 a Barcelona, on ingressà a l’Institut del Teatre i posteriorment a la companyia d’Enric Borràs Més tard estigué vinculat al Teatre de Cambra de Barcelona i a la Companyia de Teatre Ciutat Comtal A la dècada dels seixanta dirigí i gestionà el Teatre Guimerà i més tard fundà el Saló Diana amb Mario Gas Especialitzat en teatre clàssic, el 1978 s’integrà al Centro Dramático Nacional de Madrid, on interpretà obres com Enrique IV 1978, de Pirandello, o Luces de Bohemia 1984, de Valle-Inclán Premi Ercilla de Bilbao 1984, actuà per darrera vegada a…

Destacà com a problemista, faceta en què s’inicià el 1883 amb el mestre Josep Tolosa Estudiós dels escacs, posseïa una gran biblioteca temàtica La seva obra més important fou Manual de ajedrez para uso de los principiantes 1905-12, però també publicà Sesdek shakproblemoj 1909 –una collecció de seixanta dels seus problemes, escrit en esperanto – i una monografia sobre el gran compositor de problemes d’escacs Valentí Marín, titulada Un gran artista en ajedrez 1913 D’altra banda, fou organitzador i àrbitre de diferents campionats El 1930 rebé un homenatge al Club d’Escacs Barcelona, que el…

Fou protegit per Alfons el Magnànim A Roma fou familiar del futur Pius II més tard fou conseller dels Reis Catòlics Escriví un Tratado de vida beata 1483, adaptació del Dialogus de felicitate vitae, de Bartolommeo Fagio, i un Tractado de gualardones Jueu, fou processat per la inquisició 1503

Mestre de Mošé ben'Ezra i rabí de Lucena, és autor de poesies i d’un comentari talmúdic en àrab Kitāb al-Siray , conservat només fragmentàriament

El 1642, Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i general de l’exèrcit destinat a acudir al Rosselló Quan s’hi dirigia, travessant el Penedès, fou derrotat a la Granada pels catalans i els francesos A Montpeller, on restà fins al 1644, escriví una Geometría militar Nàpols, 1671 Rescatat, fou educador del príncep Baltasar Carles, però, mort aquest 1646 caigué en desgràcia El 1664 fou enviat com a ambaixador a Roma, i el 1666, com a virrei a Nàpols Visqué fastuosament, embellí Nàpols i féu traslladar d’allí a Poblet les restes d’Alfons el Magnànim 1671 Altre cop a Madrid, presidí el consell…

Era cavaller de l’orde d’Alcántara Fou membre del consell suprem de la inquisició i del consell dels ordes militars Al començament de la Guerra dels Segadors 1640 es trobava a Barcelona, quan la seva casa fou l’objectiu d’un dels avalots populars que seguiren el Corpus de Sang secundà els intents de la seva mare per tal d’aconseguir la pau entre Madrid i Barcelona Tanmateix, fou empresonat 1641, juntament amb el seu germà Pere Antoni, com a garantia de la llibertat dels ambaixadors del Principat i de Barcelona a la cort de Madrid El 1642 passà a Madrid i collaborà, des d’aleshores, activament…

De família noble empobrida, exercí de metge a Archidona i a Antequera La seva obra participa de les característiques del Renaixement i del primer barroc, i hi utilitzà tant el metre tradicional com l’italianitzant Escriví Las lágrimas de Angélica 1586, poema èpic en octaves inspirat en l' Orlando furioso, de Ludovico Ariosto, l' Égloga de las hamadríades, composició lírica on ja hi ha aspectes de caràcter gongorí, etc En vers tradicional adaptà les faules Vertumno y Pomara i Acteón, inspirades en l’obra ovidiana

Actuava d’extrem dret i jugà en el Torreforta 1975-76, el Gimnàstic de Tarragona 1976-82 i 1986-88, el Reial Club Deportiu Espanyol 1982-85, les dues darreres temporades a primera divisió, el Centre d’Esports Sabadell 1985-86 i el Tortosa 1988-89 És el jugador que més gols ha marcat al Nou Estadi de Tarragona 48 Ha entrenat el Reus Deportiu, el Vilanova i la Rapitenca, entre d’altres És professor d’educació física

Fou jurista i professor de literatura a les universitats de Valladolid i de Madrid, on, dins el krausisme, també ensenyà història de la filosofia S’interessà per l’èpica medieval Milà i Fontanals tingué en compte el seu estudi sobre La poesía épica en la antigüedad y en la edad media , 1869 i per Ramon Llull Potser pel seu parentiu n’era cosí i cunyat amb Eusebi Pascual i Casas , s’interessà ja el 1857, a El Museo Universal , per la nova poesia catalana, a propòsit de l’obra de Joaquim Rubió, i, el 1861, en un article publicat a La Razón  i inclòs a Estudios críticos de filosofía, política y…

Evolucionà des d’un classicisme acadèmic Portal del Sagrario, a Granada, 1722 façana de la catedral de Màlaga, començada el 1724 fins a un barroc recarregat típicament andalús esglésies de San Isidoro, començada el 1727, i de Las Agustinas, 1746-51, a Antequera És d’aquest darrer estil la sagristia de la cartoixa de Granada 1730-42, obra mestra que li és atribuïda