Resultats de la cerca

De família jueva, canvià de cognom durant la Segona Guerra Mundial, en la qual participà a la resistència Després d’estudiar arts decoratives, esdevingué alumne de Charles Dullin i d’Étienne Decroux Del 1946 al 1949 formà part de la companyia Renaud-Barrault, i tot seguit s’especialitzà en el mim Creà el personatge de Bip, el qual barrejava una sensibilitat romàntica amb situacions tràgiques Produí espectacles de one-man-show i mimodrames Es féu cèlebre amb una sèrie d’espectacles com Le manteau 1951, Pantomimes 1954, Le petit cirque 1958, Paris qui rit, Paris qui pleure 1959, Don Juan 1964,…

De salut molt fràgil, la seva infància es veié sempre envoltada d’atencions Malgrat tot, feu estudis excellents al liceu Condorcet i més tard a l’Escola de Ciències Polítiques i a la Sorbona, on seguí els cursos de filosofia de Bergson, d’influència decisiva sobre la seva problemàtica del temps A la seva sensibilitat malaltissa, s’hi ajuntà, des de l’adolescència, un sofriment moral molt més profund, la seva homosexualitat, que el mantingué en una lluita constant tota la seva vida Proust es convertí aviat per als contemporanis en el personatge diletant i superficial només en aparença, estimat…

Es donà a conèixer amb l’obra satírica Les marchands de la gloire 1926, escrita en collaboració amb PNivoix Seguiren Jazz 1926, Topace 1928, un gran èxit dramàtic i la trilogia Marius 1931, Fanny 1932 i César 1937, evocacions pintoresques i costumistes de la vella ciutat de Marsella En el camp cinematogràfic, desenvolupà una gran activitat amb la creació de films extrets de les pròpies obres i també de les d’altri Després de Le premier amour 1948, Fabien i Judas 1956, el millor de la seva producció són les peces narratives, en les quals evoca la seva infància La gloire de mon père 1957, Le…

Casat amb una rossellonesa, ensenyà durant uns quants anys al Liceu Aragó de Perpinyà 1945-54 abans d’ésser encarregat de la càtedra d’història de l’art a la universitat de Tolosa Llenguadoc, des del 1958 Doctor en lletres 1962, membre de la Commission Supérieure de Monuments Historiques, publicà treballs importants sobre la història i l’arqueologia especialment catalanes i llenguadocianes La sculpture romane en Roussillon 1948-54, Arts anciens du Roussillon peinture 1954, Christs romans du Roussillon et de Cerdagne 1956, La sculpture romane en Cerdagne 1957, L’Espagne du Levant 1957 —en…

Enginyer elèctric 1912 i diplomat per l’École Supérieure d’Aéronautique et de Construction Mécanique 1913, durant la Primera Guerra Mundial participà en el disseny i la construcció del Caudron G3 , un dels primers avions militars francesos, del qual millorà l’hèlix Després d’un intent frustrat d’impulsar la pròpia empresa d’avions de guerra a causa de la fi del conflicte, es dedicà a la fabricació de mobles fins el 1929, que aprofitant la creació d’un ministeri de l’aviació fundà la Société des Avions Marcel Bloch , nacionalitzada el 1930 en la Société Nationale des Constructions…

A divuit anys abandonà l’Escola de Belles Arts de Viena i anà a estudiar al Bauhaus de Weimar, on fou nomenat professor La seva contribució al renovament del disseny del moble fou decisiva El 1925 inventà el moble de tub metàllic adaptat a la gran sèrie industrial cadira Wassily De totes les seves creacions, la més audaç i la més original és la cadira cantilever 1928, en forma de S, reconeguda avui com la cadira comercial més utilitzada del món i síntesi del disseny del Bauhaus de Weimar Apassionat per l’arquitectura, deixà el Bauhaus el 1928 i es traslladà a Berlín, a estudiar-hi…

Orfe de mare a quatre anys, la solitud d’una infància marcada per la rigidesa de la seva madrastra determinà en ell una experiència existencial que és palesa en tota la seva obra Participà, amb Lovelle i Le Senne, en el moviment de la filosofia de l’esperit, i el seu pensament filosòfic —que, després d’un apropament inicial a l’idealisme, es caracteritzà per l’oposició més rotunda a tot sistema— fou configurat fonamentalment en forma de diari, iniciat el 1912 Marcel, malalt, era aleshores en un sanatori suís i donat a conèixer a partir del 1926, amb diversos noms La seva…

Després de les seves primeres novelles es decantà per les narracions de gènere naturalista i s’inspirà en la situació social de la dona i en els costums amorosos de les classes mitjanes o elevades Les demivierges , 1894 Lettres de femmes , 1897 Les Don Juanes , 1922, etc Membre de l’Académie Française 1909, en els seus darrers escrits desenvolupà un moralisme accentuat

Deixeble i nebot de Durkheim, és considerat el veritable fundador de l’etnologia a França, com a introductor a l’escola sociològica francesa d’una concepció alhora funcionalista i estructuralista, caracteritzada pel que anomenà “fenomen social total”, que no considera les diverses manifestacions socials separadament i des d’una perspectiva única econòmica, jurídica, religiosa, etc, sinó com a parts d’un tot indivisible Director des del 1898 de L’Anné sociologique , fou catedràtic d’història de les religions a L’École pratique d’hautes études 1901-31, i posteriorment professor al Collège de…

Debutà amb novelles melodramàtiques i pintoresques de tendència social Amb De ruitentikker “El picotejador de vidres”, 1933-37 s’acosta a l’estil de la “nova objectivitat” Publicà De doodslag “Delicte de sang”, 1926, Herfst “Tardor”, 1933, Schaduw over Brugge “Ombra sobre Bruges”, 1940, Mensen in de strijd “Gent al combat”, 1943 i Hellegat “Caverna de l’infern”, 1949