Resultats de la cerca

Estudià a Bèrgam i Milà i visqué a París fins que fou mobilitzat el 1914 Establert a Barcelona el 1926, hi exposà repetidament a les sales Gaspar i La Pinacoteca Conreà el paisatge, la figura i, especialment, la pintura de flors Colorista destacat, sobresortí en l’ús de l’espàtula

Publicà uns cinquanta volums de poesies, contes i novelles, on predominen els elements fantàstics i misteriosos Es destacà com a autor de poesia infantil The Listeners 1912, Poems for Children 1930, etc

Introductora als Països Catalans de l’orde femení de caputxines clarisses, fundat a Nàpols el 1538 caputxí De jove serví a Barcelona Es casà a Manresa amb Francesc Serafí, d’on se la conegué també per la Serafina, i un cop vídua retornà a Barcelona, on vestí l’hàbit de beata dels caputxins 1588 Reuní un grup de noies per fundar una comunitat caputxina femenina, però diferents oposicions feren retardar la fundació fins el 1599 Aquest any, ajudada per la marquesa de Montesclaros, fundà a Sarrià el primer monestir hispànic de monges caputxines El 1604 el papa Climent VIII autoritzà la fundació…

Esmentada només d’una manera discreta i episòdica anunciació, visitació, Betlem, purificació, fugida a Egipte, visita al temple, noces de Canà, crucifixió, Pentecosta en el conjunt de la literatura neotestamentària, Maria és objecte d’antigues tradicions, segons una de les quals morí a Efes segons una altra tradició morí a Jerusalem, on hi ha el santuari de la Dormició D’altra banda, com a objecte de culte i de veneració ocupà progressivament un lloc singular i eminent en la fe i en la pietat cristianes, tant d’Orient com d’Occident, i hom ha pogut dir que és un cas típic, fins i tot un cas…

Influït pel goticisme francoflamenc, especialment per l’estil concret i simple de Fouquet, el seu art, d’accentuat refinament, assenyala el pròxim canvi vers el Renaixement Hom li atribueix el Retaule de la Llotja de Perpinyà, del 1489, i les Mitges figures de Jesús i de la Mare de Déu d’un medalló reliquiari de la catedral de Girona donat el 1496 Darrerament s’han assenyalat les estretes relacions que hi ha entre la seva obra i la del Mestre de la Seu d’Urgell

Des del 1440 treballà a Colònia, on fou l’introductor de les figures curtes i els caps rodons de l’escola renana La seva obra, molt apreciada pels romàntics, és d’unes brillants coloracions i una hàbil composició Obres el Tríptic de la catedral de Colònia, la Mare de Déu del Roser Wallraf-Richartz-Museum, Colònia, la Presentació al temple Hessisches Landsmuseum, Darmstadt

Hom li atribueix els retaules de la Mare de Déu amb el nen i àngels catedral de Castelsardo i el de Sant Antoni Museu de Càller El seu estil té una ornamentació clarament renaixentista, sense trencar, però, el lligam amb la tradició gòtica

Entrà molt jove al convent del Carmine, a Florència És documentat com a pintor des del 1431 Després d’un viatge a Pàdua retaule Trivulzio , ~1432 Castello Sforzesco, Milà, el 1437 pintà la Madonna del Museo Nazionale Tarquiniense i la Mare de Déu amb àngels i sants per a Orsanmichele Musée du Louvre, París, on és palesa la progressiva supressió de la idealització gòtica La seva obra, en contacte amb la de Masaccio i de Fra Angelico, s’orientà vers formes naturalistes, malgrat conservar sempre la devota intimitat que li és característica Anunciació Galleria Doria, Roma, Coronació…

Treballà a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona Dissenyà la Coronació de la Mare de Déu per a una rosassa de Santa Maria del Mar a Barcelona 1461 Dissenyà composicions per al gravador Antoni Sadurní Autor del retaule de la Mare de Déu 1462 procedent de l’antic monestir de Miralles Museu Nacional d’Art de Catalunya, d’un delicat realisme amb influències de Jaume Huguet Hom li ha atribuït el retaule major de Sant Martí de Provençals Museu Nacional d’Art de Catalunya

Format en l’estil d’influència bizantina —anomenat maniera greca —, dins l’òrbita de Cimabue , tanmateix les seves obres de maduresa suposen, en primer lloc, l’intent de trencament amb els models bizantins i el pas cap a un art més realista —intent que culminà amb els Lorenzetti, a l’escola senesa, i amb Giotto, a la florentina—, per la qual cosa pot ésser considerat un precedent del Renaixement i, en segon lloc, la influència que la seva producció tingué a Europa en la formació de l’estil anomenat italogòtic , en una de les seves dues versions, i que, juntament amb Simone Martini, repercutí…