Resultats de la cerca

Fill d’Aristides Maillol Exposà a París el 1924, a Berlín el 1928 i a Zuric el 1929 Feia nus, escenes d’esport, balladores i retrats Era societari del Salon d’Automne

S'inicià a Perpinyà i passà a París 1881, on es formà, a l’École des Beaux-Arts, com a pintor 1885-86, amb Cabanel, Gérôme i Jean-Paul Laurens Amic de Vuillard, Maurice Denis, Ranson, Bonnard i KXRoussel, formà part del grup dels Nabís obres seves d’aquest període, influït per l’Art Nouveau, Puvis de Chavannes, Cézanne i, sobretot Gauguin, són Les bugaderes 1893 Lausana, coll Josefowitz i La dona de l’ombrella 1896 París, Musée National d’Art Moderne Seguint l’esperit de les Arts and Crafts, practicà la tapisseria i obrí, a Banyuls, un taller on ell mateix fabricava els tints amb plantes…

Prengué el nom artístic del seu marit, Pep Rebull Militant del POUM , durant la Guerra Civil fou infermera voluntària Posteriorment, s’exilià a França, on collaborà amb la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial Establerta a Banyuls de la Marenda, es dedicà a diverses activitats culturals, com ara la cançó Compromesa en el moviment de la Nova Cançó , el 1969 publicà el seu primer disc, Teresa Rebull Aparegué també en alguns programes de la televisió francesa La seva activitat s’orientà preferentment a la interpretació de poemes musicats de poetes catalans i també d’…

Fou el fundador de les estacions de biologia marina de Rosco 1873 i de Banyuls de la Marenda 1882, l’actual Laboratori Aragó, que dirigí fins el 1901

Fou periodista a París, fundà el diari “Le Catalan” i participà en la vida política del Rosselló Era republicà socialista Escriví Le nyctalope i La roue fulgurante , novella d’anticipació, i À l’ombre de lord Byron , evocació novellada del poeta

Estudià la flora del massís del Canigó i en general del Conflent i també del Vallespir, el Rosselló i el Capcir Collaborà amb Henri Gaussen a la Carte des productions végétales des Pyrénées , i fou president de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals Al costat d’obres científiques, com Florula de Sorède et Lavaill Pyrénées Orientales 1904, Observations sur la flore des Pyrénées Orientales 1932 o Les zones de vegetació al Canigó 1926, és autor de dos reculls de noms populars de plantes catalanes

Format a Perpinyà amb el pintor Paulí Macià, i a París, on estudià a l’Escola de les Belles Arts 1951 i s’establí Hi feu la primera exposició individual l’any 1958 La seva obra evolucionà del cézannisme a un expressionisme intens que s’apropà a l'abstracció Temàticament, tracta el paisatge, la natura morta, el nu femení i el retrat Durant els fets de Maig del 1968 desenvolupà una intensa activitat de muralista Des d’aquest any abandonà la feina de conductor d’autobús per dedicar-se exclusivament a la pintura Des dels primers anys vuitanta, que caigué greument malalt, entrà en una progressiva…

Fou mestre d’escola a Portvendres i a Banyuls de la Marenda Publicà Flors de Canigó 1868, recull de poesies en un català força net de gallicismes És considerat un dels precursors de la Renaixença al Rosselló El 1874 publicà Dolçures i La pedregada

Treballà en la construcció de la primera línia fèrria del país, entre Barcelona i Mataró 1848, i en la seva prolongació fins a Girona i posteriorment fins a Cervera de la Marenda Construí el ferrocarril de cremallera de Monistrol a Montserrat i el funicular del Tibidabo

Baró de Pau, senyor d’Avinyonet, de les Abelles, Espolla, Vilanova de l’Aguda i Cervera de la Marenda, fill i hereu de Francesc de Rocabertí-Pau-Bellera i de Boixadors Publicà un Epítome histórico compendiosísimo, en diez romances 1625 i una Genealogia de la casa de Rocabertí 1628