Resultats de la cerca

Llicenciada en medicina per la Universitat de Barcelona i especialista en medicina interna, després de treballar com a metgessa adjunta a l’Hospital Josep Trueta de Girona 1981-89, s’especialitzà en malalties infeccioses, en la sida, en la prevenció comunitària i en la disminució psíquica Fou també responsable mèdica del Centre Joan Riu-Consorci Sant Gregori 1981-90, de l’Associació Pro Persones amb Disminució 1990-95 i de l’Associació Comunitària Antisida de Girona 1991-95 És membre del Collegi Oficial de Metges de Girona COMG i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques Entrà en política l’any 1984…

Estudià filosofia i dret a la Universitat de València Treballà en els periòdics El Diario Español i La Época i fou president de l’Audiència territorial de Llerena Afeccionat a la història, escriví l’obra Reseña histórica de los pueblos de la Marina inèdit i La mujer, su historia, su influencia, su educación 1856

Vida i obra Llicenciat en dret canònic i civil, exercí l’advocacia durant poc temps i fou jutge d’Altea a partir del 1893, però aviat abandonà el càrrec per dedicar-se a l’administració de les seves propietats agrícoles i a la seva afició predilecta l’estudi de la literatura, la història i els costums valencians, els resultats del qual donà a conèixer en nombroses monografies, publicacions periòdiques i comunicacions en diferents congressos Així mateix, es convertí en un reputat estudiós de Miguel de Cervantes i amb el temps reuní una valuosa collecció de llibres, revistes i papers diversos…

És autor d’una monografia sobre la seva vila natal, a la qual dedicà força anys de la seva vida i que mai no arribà a publicar-se Historia de Villajoyosa Tot i que comprèn des de la prehistòria fins al s XIX, dedica una especial atenció a l’època que va de la conquesta a l’expulsió dels moriscos L’últim capítol inclou una relació, amb breus notes biogràfiques, de fills coneguts de la comarca

Fou un dels fundadors de la Revista de Legislación y Jurisprudencia de Madrid, i publicà, en collaboració, Código de comercio español 1855, Manual completo de desamortización civil y eclesiástica 1856 i Biblioteca jurídica 1889 Participà, també, en la redacció del diccionari de Pascual Madoz

Catedràtic a Oviedo 1874 i a València, fou desposseït del càrrec el 1875 perquè es negà a jurar la Constitució Catedràtic de dret polític i administratiu a València 1884-1907, fou un decidit defensor de la llibertat de càtedra Publicà manuals de Psicología 1874 i de Derecho mercantil 1882 Pertangué a la Sociedad Geográfica de Madrid i fou un destacat excursionista Resultat d’aquesta activitat són les obres Sierra Nevada 1903, Por el Júcar 1905 i La Alpujarra y Sierra Nevada 1906 Fundà una colònia escolar per als infants de la Vila Joiosa i de Relleu

Germà d’ Àlvar Esquerdo i Esquerdo , estudià la carrera a Barcelona, on es llicencià el 1874 amb premi extraordinari Un any més tard, es doctorà a Madrid amb la mateixa qualificació Des del 1882 fou metge de l’Hospital de la Santa Creu, i des del 1883, professor clínic i auxiliar de patologia i clínica mèdica a la Facultat de Medicina de Barcelona El 7 de desembre de 1883 ingressà en la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona Presidí, en 1884-88, l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, i fou membre de l’Acadèmia de Medicina i de la Junta de la Casa de la Caritat de Barcelona…

Vida i obra Realitzà els estudis primaris a la seva localitat natal, el batxillerat al collegi de Santo Domingo d’Oriola i es llicencià en dret per la Universitat de Madrid l’any 1907 S’interessà essencialment pels assumptes de la seva terra, tant en l’àmbit històric com en l’etnogràfic, i es vinculà a la Secció de Folklore del Centre de Cultura Valenciana des de l’any 1922 L’any 1941 en fou nomenat director numerari La majoria dels seus treballs més significatius han estat publicats pòstumament, i molts encara romanen manuscrits Entre els d’història, la seva obra més coneguda és La villa de…

Llicenciat en dret a Madrid 1907, publicà diversos estudis sobre història del País Valencià Sedición del año 1693 en el Reino de Valencia 1941, La villa de Callosa de Ensarriá 1960 i Bosqueig històric i bibliogràfic de les festes de moros i cristians 1958

Franciscà, fou custodi i bibliotecari major del convent de Sant Francesc de València 1815 Publicà diversos himnes i poemes —alguns a la premsa— i escrits de tema religiós, tots en llengua castellana