Resultats de la cerca

Gendre de Manzoni S’exilià a Florència a l’època de l’ocupació francesa Novament, a Torí, emprengué la carrera militar, la qual abandonà per dedicar-se a la pintura En les novelles Ettore Fieramosca 1833 i Niccolò de’Lapi 1841 és notable la vivacitat de color amb què sabia reunir caràcters històrics i moderns La forma de “novella històrica” i la força d’alguns tipus expliquen el gran èxit d’aquestes primeres experiències Propagandista polític els anys de la revolució, escriví els opuscles Degli ultimi casi di Romagna i I lutti di Lombardia Fou president del consell de ministres…

Estudià a la seva ciutat natal abans de traslladar-se a Viena, on rebé ensenyances de F Schalk Entre el 1933 i el 1935 fou director de l’Orquestra Simfònica de Budapest De seguida fou convidat a dirigir a la Scala de Milà i als EUA, on debutà el 1938 Del 1939 al 1942 dirigí l’Orquestra Simfònica de l’Havana, i posteriorment estigué al capdavant de la Filharmònica de Nova Orleans 1944-52 i la Simfònica de Baltimore 1952-59 Parallelament, dirigí l’Orquestra de l’NBC El 1959 tornà a Itàlia, on s’encarregà de la direcció de l’Orquestra de la RAI de Roma 1959-65 Posteriorment, seguí una intensa…

Professor d’estètica a l’Istituto di Architettura de Venècia, actualment és alcalde d’aquesta ciutat Ha intervingut en la direcció de diverses revistes, entre les quals hi ha algunes de les més polèmiques i rigoroses del món cultural italià Entre els seus llibres destaquen Krisis 1976, Pensiero negativo e razionalizzazione 1977, Dallo Steinhof 1980, Icone della Legge 1985, L’Angelo necessario 1986, Dell’inizio 1990, L’arcipelago 1997 i Arte, tragedia, tecnica 2000 En la seva obra, influïda per múltiples tendències de la metafísica occidental, i en especial per Heidegger i Wittgenstein, es…

Considerat un dels principals fundadors de l’etruscologia moderna, el seu mestratge a la Universitat de Roma entre el 1945 i el 1980 formà una escola d’arqueologia i protohistòria de gran prestigi La seva activitat científica i divulgadora al voltant de múltiples aspectes de les cultures etrusca i itàlica contribuïren a difondre-les internacionalment Dirigí les excavacions al santuari de Pyrgi i de la ciutat de Veies El 1949 fundà, amb Giulio Quirino, la revista Archeologia Classica i dirigí Studi Etruschi des del 1972, any en què fou escollit president de l’Istituto Nazionale di Studi…

Influït pel cubisme i per l’art egipci a partir del 1928, aconseguí un estil personal, emparentat amb l’art etrusc i les terres cuites cartagineses, que combina el geometrisme formal, la suavitat cromàtica i el rigor de composició

D’una posició postcarducciana passà a escriure poesia futurista II Purosangue , 1919 Lligat a l’avantguarda del seu temps ACasella, GDe Chirico, ASavinio publicà narrativa sovint impregnada de realisme màgic La vita intensa , 1919 La vita operosa , 1920 La scacchiera davanti allo specchio 1922, Eva ultima , 1923 Gente nel tempo , 1937, etc, corrent el nom del qual encunyà, a més d’ésser-ne un dels primers teoritzadors, en particular en la revista 900 1926-29, que fundà juntament amb CMalaparte Fou també notable la seva producció teatral, influïda per LPirandello Siepe a Nordovest , 1919…

Deixeble de Caracciolo, fou un dels principals representants de l’escola realista napolitana És autor de Lucrècia, Sant Bru Museo e Gallerie Nazionali Capodimonte, Nàpols, Degollament del Baptista, Bacanal Museo del Prado, Madrid, que mostren la seva filiació al caravaggisme i un influx llunyà dels pintors de l’escola bolonyesa

Diputat pel Partito Comunista Italiano des del 1987 i director del diari L’Unità 1988-90, fou un dels artífexs de la transformació del PCI en el Partito Democratico della Sinistra PDS el 1991, i n'esdevingué secretari general el 1994 El 1998, al capdavant de la coalició de centreesquerra Democratici di Sinistra, guanyà les eleccions generals i esdevingué primer ministre primer cap de govern italià de trajectòria comunista d’un govern de centreesquerra en el qual tingueren presència fins a set forces polítiques, amb una majoria de ministres de DS 9 i del Partit Popular Italià 5 Les dissensions…

Professor de demografia a la Universitat de Florència des del 1966, ha estat un personatge dedicat a l’estudi de la demografia històrica, al qual ha dedicat un important nombre d’assaigs, com History of Italian Fertility During the Last Two Centuries 1977 i Storia minima della popolazione del mondo 1989 Entre el 1973 i el 1981 fou secretari general de la International Union for the Scientific Study of Population IUSSP

Al servei de Ferran II de Catalunya-Aragó, lluità contra Carles VIII de França 1492 i intervingué en la batalla de la Pulla 1500 i en la defensa de Barletta 1503 Empresonat a Nàpols 1505, en recuperar la llibertat es traslladà a la península Ibèrica Massimo d’Azeglio 1798-1866 s’inspirà en la seva vida per escriure la novella històrica Ettore Fieramosca 1833