Resultats de la cerca

Després d’uns inicis dins la pintura tradicional, tingué una etapa surrealista 1948 amb una obra molt acurada Rebé fortes influències de J Torres García i J Miró Installat a Madrid el 1955, continuà el seu treball pictòric en la recerca de grans superfícies, del gruix matèric i del grafisme, recerca que desembocà en la utilització de les xarpelleres 1956, les quals estripava, cosia i pintava bàsicament en blanc i negre o negre i vermell, ja sia en gruix o en superfície esfilagarsada deixant veure el bastidor i foradant el suport tradicional de la pintura Així expressà d’una manera violenta i…

Catedràtic de paleografia a les universitats de Granada 1921-23 i de Madrid 1926-39, fou nomenat professor de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1938, perquè no podia exercir a la Complutense Expulsat d’aquesta universitat en acabar la guerra civil de 1936-39, ensenyà a la Universidad Nacional Autónoma de Mèxic 1941-59 i, més endavant, fou director de la biblioteca de la Universidad de Zulia, a Veneçuela Tant en aquest país com en altres indrets de l’Amèrica Llatina obtingué nombroses distincions Reincorporat a la seva càtedra de Madrid 1963, fou nomenat membre corresponent de l’Acadèmia…

Començà com a medievalista La conquista de Cerdeña , tesi doctoral Catedràtic de prehistòria i d’etnologia de la Universitat de Granada i, posteriorment, de prehistòria de la Universitat de les Illes Balears, treballà especialment sobre les primeres edats dels metalls de la península Ibèrica Dirigí excavacions a Pollentia Alcúdia i a Los Millares Publicà nombrosos treballs, d’entre els quals Poblado y necrópolis de los Millares 1963, en collaboració amb MAlmagro, The Iberians 1964, Cada piedra es un mundo 1972, Lecciones de Prehistoria 1974, Pollentia I i II 1977 i…

Deixeble de l’escultor Manuel Ramos, el 1948 anà Madrid, on continuà la formació a l’Academia de San Fernando, que completà amb una estada a la Fine Arts School of Arts de Londres 1952-53, ciutat on descobrí l’escultura contemporània, especialment Henry Moore Al seu retorn, treballà amb Manolo Millares El 1955 s’establí a Madrid, on poc després feu la primera exposició Amb Millares, Antonio Saura i d’altres formà el grup El Paso La seva obra s’inclou en el camp de l’abstracció i té com a leitmotiv característic l’ús d’espirals Des dels anys setanta la seva obra plàstica i alguns textos seus…

Es doctorà en filosofia i lletres amb la tesi doctoral La conquista de Cerdeña , i començà els seus estudis com a medievalista El 1954 fou nomenat conservador del Museu Arqueològic de Barcelona i des del 1964 ocupà la càtedra de prehistòria i etnologia de la Universitat de Granada, on creà la revista Cuadernos de prehistoria de la Universidad de Granada El 1979 fou nomenat catedràtic de prehistòria de la Universitat de Palma de Mallorca Anteriorment, ja havia realitzat diferents treballs de recerca arqueològica a Mallorca així, el 1952 collaborà en l’excavació del teatre romà d’Alcúdia i, el…

Per dificultats econòmiques, abandonà els estudis als tretze anys Després de passar pel seminari començà la formació artística, que completà a l’escola de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Cofundador del grup El Paso 1957, grup de pintors propers a l’expressionisme abstracte i a l’informalisme que incloïa, entre d’altres Manuel Millares, Antonio Saura i Rafael Canogar, un any abans 1956 s’havia establert a París, on es consolidà amb la seva obra Després d’estades a Mont-real Canada 1981-83 i a Nova York 1983, el 1988 el Museo Español de Arte Contemporáneo li dedicà una…

Vida i obra Substituí sempre el cognom real Boloç per l’apellatiu Amorós Domiciliat a Barcelona almenys des del febrer del 1498, hom el troba treballant amb Diego Gumiel i, posteriorment, amb Joan Luschner, fins que el 1507 publicà el primer llibre amb el seu nom al colofó el Vocabulari llatí-català de Nebrija  A la collaboració amb Luscher pertany l’edició comentada dels usatges de Jaume Marquilles 1505, on és visible la introducció d’elements tipogràfics francesos Entre la seva nombrosa producció figuren moltes edicions de llibres de consum, però sobretot fou el tipògraf d’elecció per a…

L’any 1932 entrà a l’Escolania de Montserrat, i fou monjo d’aquesta abadia del 1939 al 1967 Cursà estudis superiors a Montserrat, Roma, París, Munic i Barcelona, es llicencià en arqueologia cristiana Roma 1955 i es doctorà en història de l’Església Roma 1950 i en història general Barcelona 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i la Universitat Autònoma de Barcelona 1968-88, on va ser catedràtic de paleografia i diplomàtica Fou també arxiver de l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78, director de les biblioteques de la UAB 1970-83 i director de la Biblioteca de…