Resultats de la cerca

Cantà la vida camperola És autor dels reculls de poemes Novaja zemlja ‘La nova terra’, 1923, Simon-muzykant ‘Simó, el músic’, 1925, de novelles Na prostorakh žizni, 'Els amples espais de la vida’, 1926 V glubine Poles’ja, 'Al fons de la Polèsia’, 1928 i teatre Vojna-vojne, 'Guerra a la guerra’, 1937, entre d’altres Premi Stalin 1949

Es dedicà sobretot al relat, amb títols com Daroga išla praz les ‘El camí passava a través del bosc’, 1960, Mal’vina 1961 i Baravoje rekha ‘L’eco del bosc’, 1965 i a la novella Plen ‘La presó’, 1962 i Oksana 1969 El 1982 rebé el premi Jakub Kolas de la RSS de Bielorússia Conreà també el teatre

Màxim guardonat en els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992, on obtingué sis medalles d’or en el concurs individual i per equips amb l’equip unificat de les repúbliques soviètiques, en el cavall amb arcs, en les barres paralleles, en el salt al cavall i en anelles Només el nedador nord-americà M Spitz superà V Scherbo en nombre de medalles, ja que n'obtingué set d’or a Munic'72

Guanyadora de la medalla de bronze als Jocs Olímpics de Seül el 1988 en el concurs individual, de la medalla d’or per equips URSS, de la medalla d’or en el salt al cavall i de la medalla d’argent en els exercicis a terra Fou campiona del món el 1989, campiona d’Europa el 1990 i subcampiona del món el 1991 En els Jocs Olímpics de Barcelona el 1992 obtingué la medalla d’or en el concurs per equips amb l’equip unificat de les repúbliques soviètiques però per a ella fou un gran fracàs

Protagonista directe dels esdeveniments dramàtics del seu país, sol relacionar el seu comportament i el dels seus personatges amb els fets i processos històrics La seva producció en prosa comprèn novelles politicosocials i autobiogràfiques, així com relats de temes turístics, naturalistes i cinegètics En destaquen les obres Wrzesień ‘Setembre’, 1952, Rozstaje ‘Encreuaments’, 1954, Pasierbowie ‘Els fillastres’, 1963, Pół wieku ‘Mig segle’, 1961-65, Boldyn 1969, Z wędką przez trzy kontynenty ‘A través de tres continents amb una canya de pescar’, 1971 i Akropol ‘Acròpolis’, 1975

Ocupà la càtedra de geografia física dels països estrangers a la Universitat de Moscou del 1938 al 1941 Després professà a les universitats de Tbilisi i Kíev

Professor 1927-34 a l’institut d’estudis jueus de Varsòvia, emigrà a Israel Premi Bialik i membre de l’Acadèmia de la Llengua Hebraica, traduí Goethe i és autor de drames en vers i de diverses colleccions de poemes Širim , 1903, Ben ha-Harabot , 1930

Publicà els seus primers poemes el 1934 Solnečnyje dni ‘Dies de sol’ Estudià literatura en l’Insitut de Pedagogia de Rostov 1937 i durant la guerra fou corresponsal del diari “Izvestija” Guanyà el Premi Stalin amb el drama Vodnom gorode ‘En una ciutat’, 1946 el 1947 i també l’any següent amb Moskovskij charakter ‘Un caràcter moscovita’, 1949 Altres obres teatrals seves, sovint de caràcter propagandístic, són Milion za ulubku ‘Un milió per un somriure’, Beregite živych synovej’ ‘Defenseu els fills vivents’, Demidowy ‘Els Demidov’, Emigranty 1967, on critica la vida dels russos a l’estranger, i…

Estudià a Peterburg, Moscou i Vitebsk, on fou ajudant de KMalevič Des del 1922 fou a Polònia un dels principals representants del suprematisme, formant part dels grups Blok, Praesens i AR, aquest darrer fundat per ell mateix per defensar la seva pròpia tendència artística, anomenada unanimisme Des del 1950 fou professor d’història de l’art a Łódź Escriví diferents obres teòriques, i també conreà l’escenografia i el disseny de mobles i teixits

Conseller a l’ambaixada de Washington 1939, fou nomenat ambaixador 1943 Participà en les conferències de Jalta i Potsdam i fou delegat permanent de l’URSS al Consell de Seguretat 1946-48, ministre adjunt d’afers estrangers 1946, ambaixador a Londres 1952-53 i ministre d’afers estrangers 1957-85 Lleial executor de la política exterior dels successius mandataris soviètics durant quasi trenta anys, el 1985 fou promogut al càrrec honorífic de president del presídium del soviet suprem