Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià dret a la Universitat de València Republicà federal, fundà i dirigí El Pueblo Monòver, 1900-14, on, amb el pseudònim Cañís , publicà una sèrie d’articles titulats “Cañisaes” Aquests textos, a cavall entre el pairalisme i el localisme, parlen dels esdeveniments i dels habitants d’un Monòver rural en procés d’industrialització Però les “Cañisaes”, lluny de ser motivades per la nostàlgia, pròpia del costumisme, d’unes formes de vida en curs d’extinció, pretenien simplement distreure i divertir els lectors Escrits en valencià dialectal del sud, amb…

Condeixeble i amic d’Azorín, collaborà en diversos periòdics d’Alacant i n'animà d’altres a Monòver El Eco de Monóvar , El Pueblo , El Cronista , Los Pueblos , El Sembrador , La Cháchara , etc Utilitzà el pseudònim de Marcolan i fou autor del llibre Un poeta español 1895

Ingressà en l’orde franciscà Després de ser ordenat de sacerdot fou traslladat al convent de València, on el sorprengueren els esdeveniments del 1808, en els quals tingué una destacada participació Empresonat pel capità general, comte de la Conquista, fou alliberat el 1810, però la seva causa no se sobresegué fins el 1811 Entre el 1810 i el 1813 residí gairebé sempre a Cadis, en estret contacte amb els diputats valencians a les corts El 1814 hagué d’exiliar-se a Londres i el 1816 es traslladà als Estats Units El 1820 tornà a Espanya i fou elegit diputat a corts en la legislatura del 1822,…

Resident a Monòver des d’infant, fou funcionari de correus des del 1907 Dirigí el diari local El Clarín i collaborà amb tots els periòdics monovers del seu temps, com també amb l’alacantí El Día 1915-37 President del Casino de Monòver 1930, a l’inici dels anys trenta es traslladà a Madrid, on ocupà un alt càrrec a l’empresa Correos y Telégrafos Els anys cinquanta fou corresponsal del diari ABC als Països Baixos, i hi publicà articles sobre pintura flamenca És autor de diverses obres, com Poética española 1949, Cómo es Azorín 1953 i El romanticismo literario europeo…

A sis anys es traslladà a Alacant des d’on, becat per la diputació provincial d’Alacant, ingressà a l’Escuela de Bellas Artes de San Fernando de Madrid el 1941 Completà els seus estudis a Suïssa i França Fou director de l’Escola Professional de Belles Arts d’Alacant 1949-60 El 1960 se n'anà a Itàlia becat per la Fundació March De la seva producció destaquen els paisatges d’Oriola, Monòver i Altea

Impressor, imprimí a Oriola 1909-13 diversos periòdics com El Clarín , La Opinión i La Primavera Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí 1924-36 el diari catòlic El Día , del qual fou propietari en 1926-36 Publicà els reculls poètics Flores silvestres 1908, Cantos de voluntad 1915, Por las rutas floridas 1921, Canciones de amor 1931 i Poesías 1946 Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida 1916, Jávea 1920 i Orihuela Historia, geografía, arte y folklore 1954

Es graduà de tinent d’enginyers militars i participà en la primera guerra Carlina Fou catedràtic de l’Academia de Ingenieros Militares de Madrid 1843 Amplià estudis a París 1847-51 i fou enviat a estudiar l’exposició de Londres del 1851 Més tard serví a les Filipines, i després fou ascendit a coronel 1863 i li foren confiades tasques científiques, especialment treballs cartogràfics Ascendit a general 1873, participà en el setge de Cartagena i lluità contra els carlins a Navarra, on morí en acció de guerra El 1854 havia publicat Nuevas minas de guerra traduït al francès l’any següent

Ingressà en l’orde franciscà El 23 de maig de 1808, en esclatar la revolta antifrancesa a València, pronuncià un discurs patriòtic a la plaça de Sant Domènec, fet que li valgué d’ésser considerat un dels capitosts de l’alçament Anà, aleshores, amb el comte de Cervelló, al palau del capità general, on obligà les autoritats a decantar-se per l’aixecament Es veié, però, arraconat pel canonge Baltasar Calbo, que s’apoderà de la Ciutadella i implantà el terror a València Rico, d’acord amb les autoritats valencianes, desemmascarà Calbo quan aquest intentava dissoldre la Junta Suprema de València i…

Estudià medicina, i treballà en negocis de mineria a Cartagena Afiliat al partit conservador, fou ministre de foment 1921-22, diputat a les corts i governador del Banco de España

Com a laic collaborà en diverses tasques a la parròquia de València Fou ordenat de diaca i prevere 1951 i exercí el seu ministeri a l’Església del Crist, de Sabadell 1953-68 Presidí durant uns quants anys l’Església Espanyola Reformada Episcopal, d’obediència anglicana