Resultats de la cerca

Germà de Guillem Morei Mestre major i escultor de l’obra del portal del Mirador de la seu de Mallorca i autor de la seva traça, la inicià el 1389 fou ajudat, des del 1393, per Enric Alemany, que féu els dosserets i els capitells, i per Jean de Valenciennes, autor del relleu del timpà Hom no coneix amb certesa cap obra seva com a escultor

Hom en conserva quatre teles de la vida de la Mare de Déu Palma, Mallorca, església de Santa Eulàlia i dues pintures al retaule major de Sóller Potser fou parent seu Jaume Morei Palma, Mallorca 1696 — 1750, pintor, autor de la decoració de la volta del presbiteri i d’altres pintures a Sant Miquel, a Palma Dins els convencionalismes de l’època, tots dos mostren una notable correcció

El 1375 era mestre de l’obra de la porta lateral, dita dels Apòstols , de la seu de Girona, però fins el 1394 no fou nomenat mestre major de la catedral El 1383 feu un àngel de bronze, i el 1385, per encàrrec de Pere el Cerimoniós, els sepulcres del comte Ramon Berenguer II i de la comtessa Mafalda de Pulla-Calàbria, també per a la seu gironina Aquestes dues darreres obres, collocades a força alçada, es caracteritzen, malgrat el seu estil arcaïtzant, pel tractament acurat i estilitzat i per la perfecció tècnica El 1394, a causa de la mort del seu germà Pere, el capítol de la seu de Mallorca…

Fou l’introductor de la ràdio i el radar a Mallorca El 1916 començà a construir receptors de galena, amb els quals es podien escoltar emissions radiotelegràfiques de Londres i París El 1922 realitzà la primera ràdio de làmpades, i el 1926 obtingué la llicència de radioaficionat Tres anys més tard muntà diferents emissores de ràdio destinades a centres oficials de Mallorca, i el 1943 feu conèixer la tècnica del radar a l’aeroport de Son Sant Joan Fabricà telescopis, generadors, estabilitzadors trifàsics i diferents ginys d’electromecànica aplicada A Palma, fou professor de física del Collegi…

El 1078 ja s’havia casat amb Mafalda de Pulla-Calàbria Encara que, segons el testament del pare, els dos germans havien de regnar en igualtat de condicions, la situació real, en començar el coregnat, era d’una certa preeminència del Cap d’Estopes En una avinentesa, potser quan estava a punt de partir en una expedició vers Múrcia, es veié obligat a fer promesa solemne de repartiment amb el seu germà davant els bisbes de Barcelona i Girona, els vescomtes d’aquests comtats i el de Cardona En tornar de l’expedició, que fou en ajut del rei sarraí de Sevilla, contra els de Toledo, València,…

Actiu a Barcelona L’any 1386 era a Girona per a dictaminar, juntament amb Pere Arvei i Arnau Bargués, sobre la continuació de les obres de la catedral El seu vot desfavorable al projecte de nau única determinà la prossecució momentània dels treballs segons la traça de tres naus, en els quals intervingué el mestre Guillem Morei

Inicià els estudis de cant a Mallorca amb A Morei i Bonet Els amplià a Barcelona amb el mestre J Barrau i Esplugues L’any 1864 debutà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona Desplegà una brillant carrera amb actuacions operístiques a moltes ciutats europees i també al continent amèrica, especialment a Nova York i Buenos Aires Destacà com a Mefistòfil en l’òpera Faust de Ch Gounod Fou professor honorari del Conservatori de Milà i exercí una labor didàctica a l’escola de cant que ell fundà a Barcelona

Filla gran del normand Robert d’Hauteville, dit Guiscard, duc de Pulla i de Calàbria, i de la princesa longobarda Sikelgaita de Salern El 1078, amb la intervenció del papa, fou casada amb el comte Ramon Berenguer II de Barcelona , i es traslladà a aquesta capital A Rodés, on s’estava a la residència de la seva cosina germana Mafalda de Sicília, muller de Ramon de Sant Gèli, comte de Roergue, infantà 1082 el futur Ramon Berenguer III de Barcelona , pocs dies abans de l’assassinat del seu marit El 1083 ja prenia disposicions sobre l’herència llenguadociana que havia pertocat al seu fill…

Es formà, probablement, a Girona amb l’arquitecte i escultor Pere Morei Hom li atribueix el sepulcre del bisbe Bertran de Mont-rodon ~1384 de la seu gironina, que mostra un avenç tècnic considerable quant al tractament naturalista del rostre de la figura jacent i a la geometrització de les formes a la manera flamenca, característiques que en les seves obres documentades alternà amb la fórmula idealitzada peculiar del gòtic francès Realitzà la major part de la seva obra coneguda a Barcelona, on consta com a ciutadà en gairebé tots els documents Després de viatjar a Flandes per tal…