Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Pau Baqués i Duran
Política
Polític.
El 1923 fundà, amb altres companys, la Societat de Rabassaires de Sant Pau d’Ordal, en què destacà com a líder local del moviment rabassaire i, pocs anys més tard, entrà a formar part del comitè central de la Unió de Rabassaires Durant els fets d’Octubre del 1934 fou detingut i empresonat fins el 1935 Durant la Guerra Civil fou designat regidor de l’Ajuntament de de Barcelona en representació de la Unió de Rabassaires i formà part de la Comissió d’Assistència i la de Governació El gener del 1939 marxà a l’exili amb la seva família i, després de passar nou mesos en camps de…
Jordi Montesinos España
Espeleologia
Espeleòleg.
Membre del Grup d’Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, morí a l’avenc dels Esquirols, a Ordal Una via d’aquest avenc es batejà amb el seu nom, com també es feu amb un avenc d’Olesa de Bonesvalls
Martí de Barcelona
Historiografia
Historiador.
De nom Jaume Bagunyà i Casanovas, ingressà a l’orde dels caputxins Es llicencià en història a Lovaina, i des del 1926 dirigí la revista Estudis Franciscans El 1924 edità la Història de la primacia de la seu de Tarragona, de Jaume Caresmar Especialitzat en Francesc Eiximenis, en transcriví la Doctrina compendiosa 1929 i, amb Norbert d’Ordal i Feliu de Tarragona, tres-cents cinquanta-dos capítols del Terç del crestià 1929-32 Fou assassinat per la FAI
Frederic Armangué Feliu

Arribada de l’autocicle David, guanyador de la cursa Barcelona-Madrid-Barcelona (1916), conduït per Frederic Armangué Feliu i Lluís Armangué Ferrer i dissenyat per Josep Maria Armangué Feliu
Enciclopèdia Catalana
Automobilisme
Pilot automobilístic conegut com a Frick.
Figura destacada en el desenvolupament de l’automobilisme català durant els anys deu i vint del segle XX Guanyà la Prova del Quilòmetre Llançat disputada el 26 de novembre de 1916 i la I Copa Costa de l’Ordal el 29 de desembre de 1918 Fou promotor i dissenyador de l’Autòdrom de Sitges-Terramar 1923 El 29 d’octubre de 1922 quedà segon en el II Trofeu Armangué Fou germà del pilot Josep Maria Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué Ferrer
Josep Antoni Noya Bou
Futbol
Futbolista.
Davanter, a disset anys ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol i fou cedit al Vilafranca, el Badalona i el Reus Deportiu Posteriorment jugà dues temporades al Terrassa 1962-64 i tres al Sabadell 1964-67, on debutà a primera divisió al setembre del 1965 Adoptà la nacionalitat argentina del seu pare, fet que li impedí jugar amb l’Atlético de Madrid tot i haver fitxat per aquest club 1967, i marxà cedit al Calvo Sotelo Posteriorment fou traspassat al Granada 1968-71 i acabà la seva trajectòria al Real Jaén la temporada 1971-72
Francesc Massana Rovira
Esport general
Dirigent esportiu.
Fou president del Club Natació Martorell 1940-63 El club posà el seu nom a la nova piscina coberta La federació catalana li concedí la medalla al mèrit esportiu 1954 i una altra amb caràcter extraordinari 1964
Domène Cols i Puig
Música
Organista.
Estudià la carrera eclesiàstica a Barcelona i Salamanca Del 1956 al 1963 exercí per oposició com a mestre de capella i segon organista a la catedral de Barcelona, mentre realitzava estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i al Conservatori del Liceu Posteriorment els continuà a París i Le Mans, i s’especialitzà en la interpretació i composició d’obres litúrgiques El 1975 fundà el Centre Permanent d’Animadors del Cant Litúrgic i a partir del 1985 reprengué la tasca di realitzà diverses gires El 1989 fou nomenat canonge de la catedral de Barcelona, amb el càrrec de director…
Charles-Matthieu-Isidore Decaen
Història
Militar
Militar francès, comte Decaen.
Intervingué a les campanyes del Rin 1796 i ascendí a general 1800 Fou capità general de l’Índia francesa 1802-10 Nomenat governador general de Catalunya a l’agost del 1811, portà a terme la política d’annexió de Napoleó decrets de gener i febrer del 1812 amb un cert antagonisme amb els funcionaris civils Residí generalment a Girona, des d’on organitzà nombroses expedicions militars s’apoderà d’Olot abril del 1812, de Montserrat juliol del 1812, de Vic novembre del 1812 i collaborà amb les tropes de Suchet combats a Tarragona, Vilafranca i Ordal, per l’agost i el setembre del 1813…
Víctor Ferrer Rico
Espeleologia
Espeleòleg i fotoespeleòleg.
S’inicià en l’espeleologia l’any 1967 i posteriorment passà a formar part de la Secció d’Exploracions Subterrànies del Club Esquí Puigmal de Barcelona El 1974 inicià la seva participació amb el Grup d’Exploracions Subterrànies de Barcelona, amb el qual collaborà des de l’any 1980 en l’edició de la revista Sotaterra Ha descobert galeries i cavitats, com les noves galeries a la serra d’Aralar –304 m L’any 2000, juntament amb Robert Ferrer, fundà el grup de fotografia subterrània Flash Black Corb Les seves fotografies han estat publicades en revistes especialitzades i ha publicat llibres sobre…
Josep Rovira i Canals
Història
Polític.
Paleta d’ofici, milità de jove en el moviment calalanista i s’afilià a Estat Català Exiliat el 1922 a França, en una incursió assaltà la caserna de la guàrdia civil de Sant Pau d’Ordal i restà implicat en els fets de Prats de Molló Se n'anà a Bèlgica i a Mèxic i participà en les guerrilles de Guatemala Tornà a Catalunya 1932 i fou fundador del Partit Català Proletari i després ingressà al Bloc Obrer i Camperol Fou elegit membre del comitè executiu —càrrec que conservà posteriorment dins el POUM— i destacà com a principal animador del setmanari L’Hora Pel juliol del 1936…