Resultats de la cerca

S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1967 i guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 Mai no canvià d’equip fins que penjà els patins a trenta-cinc anys Amb la selecció espanyola aconseguí un Campionat del Món 1976 i dues Copes de les Nacions Com a entrenador, dirigí durant quatre temporades el CP Voltregà, una el Club Esportiu Noia, dues el Reus Deportiu i dues més el Club Patí Vic L’any 1990 arribà a la federació espanyola, on estigué durant més de dues dècades dirigint tant els equips de…

Es proclamà campió d’Espanya en les especialitats estàndard 1995 i ball llatí 1997, 1998, 2001, amb la seva parella Neus Gaja Amb ella ha publicat el llibre Sebastià Ordeig i Neus Gaja, campions d’Espanya de balls de saló Curso de bailes de salón para secundaria 1996 Regenta el gimnàs escola de ball que porta el seu nom a Manlleu i ha estat escollit vicepresident segon de l’Associació Espanyola de Professors de Ball de Saló i Esportiu per al període 2010-14

El 1977 fou nomenat president de la III Federación Regional de Caza, de la qual ja havia estat vocal de la junta directiva El 1981, sota la seva presidència, aquest organisme es convertí en la Federació Catalana de Caça, de la qual esdevingué el primer president Durant el seu mandat, fins el 1986, es promogueren les diferents especialitats de competicions ja existents, però també se n’adoptaren de noves, com els recorreguts de caça També s’inicià l’estudi del conill de bosc per a desenvolupar la vacuna contra la mixomatosi Fou el primer president de la Federació Autonòmica d'Espanya 1981

S’inicià al Club Patí Voltregà, se n’anà al Club Patí Vic, amb el qual debutà a la màxima categoria, posteriorment jugà amb el Futbol Club Barcelona 2006-13, el Club Patí Vic 2013-18 i des de la temporada 2018-19 amb el Voltregà En el seu palmarès figuren tres Lligues Europees 2007, 2008, 2010, una Copa de la CERS 2001, una Copa Intercontinental 2009, tres Copes Continentals 2007, 2008, 2010, cinc Lligues 2007-10, 2012, cinc Copes del Rei 1999, 2007, 2011, 2012, 2015 i quatre Supercopes d’Espanya 2008, 2009, 2012, 2013 També fou internacional, tant en categories inferiors com en l’àmbit…

Fou campiona d’Espanya en les modalitats estàndard 1995 i llatins 1997, 1998, i en categoria professional 2001 amb la seva parella Sebastià Ordeig Exerceix com a professora a l’escola de ball que porta el seu nom a Vic

Fou abat d’Amer 1051-1102 i bisbe de Vic 1102-09 La seva elecció tingué lloc després d’una llarga seu vacant i de la deposició del bisbe intrús Guillem Berenguer 1100-01 Erigí la canònica augustiniana de Manlleu , consagrà les esglésies de Sant Miquel d’Ordeig i d’Aiguafreda i redactà un codi de sinodals vigatanes

Vida i obra Fill natural del castellà d’Amposta Lluís de Montcada i de Gralla, es doctorà a Barcelona en ambdós drets Essent encara laic, fou nomenat degà de la catedral de Vic 1639, on segurament escriví dues grans obres històriques uns Annales Cataloniae , en llatí AHCB, ms B-185 període 700-1277 i BC, ms 495-496 període des del 1278 i l’ Episcopologio de la iglesia de Ausonia editat el 1894 amb el títol Episcopologio de Vich , en castellà Vic 1894La primera, potser anterior, reflecteix una certa indecisió en l’aplicació del mètode crític –accepta, per exemple, les tradicions d’Otger Cataló…

Amb el seu fill, Francesc Lacambra i Pont 1790 ‒ 1870, l’any 1808 creà a la Barceloneta una foneria per a la producció d’objectes i estris de coure i bronze per a la marina mercant Els anys trenta ampliaren la indústria amb el comerç de ferralla a l’engròs Una dècada més tard esdevingué el principal proveïdor de coure de la Casa de la Moneda El 1852 construí una farga a les Masies de Voltregà Osona, vora el Ter, denominada Farga d’Ordeig Dirigida per Joan Lacambra Pujades 1827 ‒ 1896, net del fundador, fabricava planxes de coure per al revestiment dels bucs dels vaixells El 1859…

Vida i obra Estudià dret a Tolosa de Llenguadoc i, des del 1615, fou conseller del Consell Sobirà a Pau, transformat el 1621 en Parlament, del qual fou nomenat president Demostrà en aquests anys una plena identificació amb la monarquia autoritària bastida pel cardenal Richelieu Dedicà el seu lleure a l’erudició, i aplegà el fruit de llargues recerques en una Història de Bearn completada ja el 1633, i publicada finalment el 1640 Aquest mateix any es traslladà a París, on actuà com a conseller d’estat i membre del Parlament, i publicà el tractat Concordia sacerdotii et imperii 1641, prohibit…

Vida i obra Ordenat de sacerdot a Vic el 1926, fins el 1930 feu estudis d’arqueologia al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana de Roma, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma De retorn a Vic, estigué vinculat al Museu Episcopal com a conservador adjunt de mossèn Josep Gudiol i a l’Arxiu de la ciutat des del 1931 S’expatrià el 1936 i tornà a Roma Acabada la Guerra Civil Espanyola, s’installà a Vic Fou professor al seminari i canonge de la seu La seva obra, excepcionalment extensa en influència i intensa en treball, es desenvolupà des de les esmentades institucions…