Resultats de la cerca
Es mostren 65 resultats
Bartomeu Melià i Lliteres

Bartomeu Melià i Lliteres
© Jesuïtes del Paraguai
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Missioner jesuïta i lingüista.
L'any 1954 arribà al Paraguai, on inicià l'estudi de la llengua i la cultura guaranís Es doctorà en ciències religioses per la Universitat d'Estrasburg 1969, amb la tesi La creación de un lenguaje cristiano en las misiones de los guaraníes en el Paraguay Durant els anys setanta fou testimoni del genocidi del poble aché al Paraguai, fet que denuncià en el llibre La agonía de los Aché-guayaki 1973, i que li suposà l'expulsió del país 1976 L'any 1977 s'installà a l'estat brasiler de Mato Grosso do Sul, on convisqué amb la comunitat índia ena-wené-nawé A partir de la…
Melanio Olmedo Bretón
Futbol
Futbolista.
Campió de la Copa Amèrica 1953 amb el Paraguai, l’estiu del 1955 fitxà pel Futbol Club Barcelona, procedent del Sol de América Tanmateix, no fou oficialment jugador barcelonista fins al juny del 1956 Jugava de defensa i a la meitat de la temporada 1956-57 fou cedit a la Unió Esportiva Lleida Al final de l’edició 1957-58 fitxà pel Club Esportiu Europa
Heriberto Herrera Udrizar
Futbol
Futbolista i entrenador.
Com a jugador, fou internacional paraguaià millor jugador de la Copa Amèrica del 1953 i una vegada amb Espanya Com a entrenador dirigí el RCD Espanyol la temporada 1962-63, a segona divisió, i aconseguí l’ascens a primera Posteriorment tornà a entrenar l’Espanyol la temporada 1977-78 Tingué una dilatada trajectòria com a tècnic, en què destacà els anys seixanta amb la Juventus
Luis César Ortiz Aquino
Futbol
Futbolista.
Procedent del Cerro Porteño del Paraguai, fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1973-74 Jugava de defensa central i romangué al club de Sarrià fins a la temporada 1977-78 Disputà 103 partits de Lliga i marcà 6 gols Posteriorment tornà al Cerro Porteño Fou nombroses vegades internacional amb la selecció del Paraguai, amb la qual es proclamà campió de la Copa Amèrica 1979 També jugà dues vegades amb la selecció catalana
José Asunción Flores
Música
Compositor paraguaià.
Es formà musicalment a la Banda de Música de la Policía de Asunción, on estudià amb M Godoy, E Campani i S Dentice, i més tard amplià els seus coneixements al Gimnasio Paraguayo A causa de les seves idees comunistes, es veié forçat a fugir i anà a l’Argentina, on fundà l’Orquesta Ortiz Guerrero, amb la qual donà a conèixer la música popular del Paraguai La creació d’una forma de cançó que anomenà guarania li feu obtenir un gran èxit popular, amb peces com India o Panambí Verá El 1936, amb la revolució socialista, pogué retornar temporalment al Paraguai, on fou nomenat director de l’Orquesta…
Domingo Martínez de Irala
Història
Conqueridor.
El 1535 formà part de l’expedició de Pedro de Mendoza, que fundà la primera ciutat de Buenos Aires Recorregué els rius Paraná i Paraguai fins a arribar al port de La Candelaria El 1543 fundà la Ciudad de los Reyes, al Chaco El 1552 fou nomenat governador del Río de la Plata
Raúl Vicente Amarilla Vera
Futbol
Futbolista.
Davanter que s’inicià a l’Sportivo Luqueño del Paraguai Jugà al Racing de Santander i al Real Zaragoza abans de fitxar pel Futbol Club Barcelona 1985-88 Guanyà una Lliga espanyola 1986 i una Copa del Rei 1988
Juvencio Ozorio Maldonado
Futbol
Futbolista.
Fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1975-76 procedent del Cerro Porteño del Paraguai Jugava de migcampista i estigué a l’Espanyol fins a l’edició 1978-79 Disputà 105 partits de Lliga i marcà 11 gols Retornà al Cerro Porteño Fou internacional paraguaià
Roberto Eladio Fernández Roa
Futbol
Porter de futbol conegut com Gato Fernández.
Fitxà pel RCD Espanyol l’estiu del 1976, procedent del River Plate Jugà dues temporades amb l’equip blanc-i-blau 1976-78 i disputà 27 partits de Lliga Posteriorment jugà al Cerro Porteño i al Palmeiras Fou 78 vegades internacional amb Paraguai i es proclamà campió de la Copa Amèrica 1979
Andrés Rodríguez Pedotti
Política
Polític paraguaià.
Graduat a l’acadèmia militar del Paraguai 1946, durant la dictadura d’Alfredo Stroessner 1954 ascendí en la jerarquia militar, i el 1970 fou nomenat general, càrrec immediatament subordinat a la presidència El 1989, en un cop d’estat enderrocà Stroessner i s’autoproclamà president per un mandat de quatre anys, en una transició per al restabliment de la democràcia que preveia la seva retirada del poder després de les primeres eleccions lliures, cosa que féu el 1993 Posteriorment, fou nomenat senador vitalici
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina