Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Hug de Cardona-Anglesola i de Perellós
Història
Senyor de les baronies de l’Albi i de Cervià, fill gran d’Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles i d’Elfa de Perellós, senyora de les baronies de l’Albi i Cervià.
Era molt jove quan la desgràcia caigué sobre la seva família el 1463 Foragitat, amb la seva mare i el seu germà Acard, de les baronies paternes per Joan II, visqué en terra addicta, on fou fet patge del rei-conestable Pere IV El 1490 es casà amb Joana de Ballester Acabada la guerra, pledejà inútilment a les corts de 1473-79 pel retorn de les baronies que Joan II havia donat al seu oncle Antoni de Cardona-Anglesola
Kelemen Mikes
Literatura
Escriptor hongarès.
Patge del príncep Francesc II Rákóczi, emigrà el 1711 en acabar la guerra d’alliberament dirigida per aquest contra els Habsburg Acompanyant el príncep exiliat, visqué i morí lluny de la pàtria Seguint models de la literatura francesa contemporània, entre el 1717 i el 1758 escriví més de dues-centes cartes fictícies Törökországi levelek, 'Cartes de Turquia’, 1794, de temàtica variada i de to jovial Aquestes cartes són les primeres manifestacions del gènere epistolar dins les lletres hongareses
Francesc de Fenollet i de Centelles
Literatura catalana
Poeta.
Fou patge de Ferran II i batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva 1503 Lluità contra els agermanats 1520-21 i contra els moriscs 1526 Amic de J Ferrandis d’Herèdia, participà assíduament en els actes de la cort valenciana del duc de Calàbria Fou un dels jutges del certamen poètic en honor de santa Caterina 1511, i en qualitat de secretari escriví en codolada un llarg vexa-men de 405 versos, l’única obra seva en català coneguda Publicà set poesies en castellà a la primera edició del Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511
Francesc de Fenollet i de Centelles
Història
Literatura
Poeta i noble cortesà.
Fill de Lluís de Fenollet i de Malferit Patge de Ferran II de Catalunya-Aragó prengué l’hàbit de Sant Jaume Batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva 1503 Lluità contra els agermanats 1520-21 i contra els moriscs refugiats a la serra d’Espadà 1526, i fou recompensat amb el poder de transmetre els seus càrrecs de batlle i receptor al seu fill 1543 Fou un dels jutges del certamen poètic en honor de santa Caterina 1511, i, com a secretari, escriví un llarg vexamen, en català Diverses poesies seves, en castellà, figuren al Cancionero general d’Hernando del Castillo Fou assidu…
Dídac de Vic i de Castellví
Història
Baró de Llaurí, Beniomer i Benioquer, cavaller d’Alcántara.
Fill d’Àlvar de Vic i Manrique de Lara Conegut també, per vinculació materna, com a Dídac de Vic i Mascó Educat a la cort, era patge de Felip II de Castella Continuà un dietari valencià iniciat pel seu germà Àlvar 1619-32, publicat el 1921 Deixà inèdits diversos escrits, com uns Anales , del 1400 al 1640, unes notes a les obres de Martí de Viciana i uns discursos sobre les comèdies i les fortificacions militars Afavoridor, per tradició familiar, del monestir de jerònims de la Murta, a Alzira, cedí en morir 31 retrats d’homes insignes valencians copiats per Joan Ribalta, de qui…
Rosalind Plowright
Música
Soprano anglesa.
Estudià música a Manchester i posteriorment amplià la seva formació com a cantant al London Opera Centre El 1975 debutà com a patge de Salome a l’English National Opera Formà part dels repartiments habituals del Festival de Glyndebourne i el 1980 debutà al Covent Garden en un paper secundari de La valquíria , teatre on tornà com a protagonista en diverses òperes de G Verdi, R Wagner, R Strauss, WA Mozart i U Giordano Ha cantat, amb èxit de públic i crítica, arreu d’Europa i dels Estats Units S’ha especialitzat en les versions francesa i italiana de Medea L Cherubini, des del seu…
Lluís Carròs de Vilaragut i de Castellví
Història
Diplomàtic.
Fill de Francesc Carròs de Vilaragut i Bellvís, de qui heretà la baronia de Toga Patge reial des del 1477, es casà el 1493 amb una filla del baró de Càrcer El 1506 formà part de la comitiva que acompanyà Ferran II de Catalunya-Aragó i Germana de Foix a Itàlia Ambaixador reial a Anglaterra 1509-15, refermà les relacions, ja cordials, amb aquest país per tal de fer cara a l’hostilitat de Lluís XII El 1518 fou nomenat ambaixador a Roma, on ja hi havia Jeroni de Vic L’ocupació del càrrec per part de dos catalans provocà una reacció violenta el 1520 fou rellevat pel castellà Juan…
Aleix de Sentmenat i de Requesens
Història
Polític.
Fill de Miquel de Sentmenat i d’Alentorn, d’infant fou nomenat patge de Felip III de Castella 1609, però els antecedents polítics del seu pare impediren el seu accés al càrrec Fou capità de la Coronela de Barcelona 1634 En iniciar-se els conflictes amb Felip IV de Castella, fou dels primers partidaris de demanar ajut a França i, juntament amb Francesc de Vilaplana, entrà en tractes amb Md’Espenan, governador francès de Leucata Amb el pretext de casar-se a Perpinyà, hi anà i adquirí armes que introduí al Principat Detingut pel cap de les forces castellanes del Rosselló, Juan de…
Pedro Álvarez de Toledo y de Zúñiga
Història
Virrei de Nàpols (1532-53).
Fill del segon duc d’Alba Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez i d’Isabel de Zúñiga Marquès de Vilafranca do Bierzo pel seu matrimoni amb María Pimentel-Osorio Patge de Ferran II de Catalunya-Aragó Participà el 1512 en la conquesta de Navarra i posteriorment en les campanyes de Flandes, Alemanya i Itàlia Virrei de Nàpols, reduí la noblesa i combaté els bandolers El 1538 inicià la construcció de fortificacions a la ciutat i al llarg de la costa dugué a terme impotants millores urbanístiques a la capital El 1540 decretà l’expulsió dels jueus del regne Aconseguí d’implantar a…
Ennemond Gaultier
Música
Compositor i llaütista francès.
Cosí de Denis Gaultier, per distingir-lo d’aquest rep els sobrenoms de Le vieux Gaultier i també de Gaultier de Lyon Quan era un infant fou patge de la duquessa de Montmorency al Llenguadoc, a la cort de la qual aprengué a tocar el llaüt Entre el 1600 i el 1631 serví com a ajudant de cambra de la reina Maria de Mèdici, esposa d’Enric IV de França A la cort aconseguí gran prestigi com a instrumentista i mestre de llaüt El 1630 fou enviat a Anglaterra per a tocar davant de Carles I i el duc de Buckingham Retirat el 1631, malgrat la seva brillant carrera no aconseguí publicar cap…